La maledicció del Groc

Armando Vericat va iniciar-se com escriptor en obtenir el 27è premi de novel·la Ribera d’Ebre, considerat el més rellevant de les Terres de l’Ebre, el 2010, amb La vall del miracle, una novel·la ambientada al segle XVI, a Traiguera, concretament al santuari de la Font de la Salut, que va a parèixer publicada el 2011. En ocasió de la presentació pública del llibre a Traiguera, ja vaig tenir ocasió d’escriure i parlar sobre l’autor i sobre l’obra. Avui torno a fer-ho per presentar la segona novel·la seua, La maledicció del Groc, publicada per la mateixa editorial, Cossetània, de Valls. En ocasió de la presentació de La vall del miracle ja vaig expressar el desig que aquella primera novel·la tingués continuïtat, i apuntava que en realitat, la consistència literària de l’escriptor es manifesta en la continuïtat de la seua obra. Ara, aquesta novel·la ja és una realitat i, doncs, les perspectives que anunciaven aquella primera publicació han començat a prendre forma en aquesta segona.

Comparteixo amb Armando Vericat l’interès per la Font de la Salut com a referent cultural i literari. Va participar amb la lectura de fragments de la seua primera novel·la en la ruta literària que hi vaig organitzar el setembre de 2012, arran de la publicació del llibre homònim de la mà de l’editorial Saldonar. També compartim l’interès pel patrimoni lingüístic de Traiguera, per les formes genuïnes d’expressió, que suposen una identitat i una determinada manera de viure; i per la seua incorporació al llenguatge literari, com correspon a la dinàmica pròpia de qualsevol cultura viva, en què la literatura s’alimenta del bagatge de la societat a què correspon. L’esforç per la construcció d’un llenguatge literari apte per reproduir el món del Maestrat, del nostre poble, per vehicular-lo artísticament i donar-li una via d’universalitat ens uneix en la nostra dedicació creativa.

La maledicció del Groc és la constatació de la confiança que l’editorial té dipositada en l’autor com a valor creatiu. Vivim en un entorn cultural determinat per uns mitjans de comunicació de masses i uns circuits culturals que queden molt lluny de la vida social d’àmbit comarcal, que centren la seua atenció molt preferentment en àmbits exclusivament urbans. Per això, la feina d’editorials com Cossetània resulta tan important per a la consistència i la continuïtat de la cultura que s’expressa en llengua catalana. La seua atenció a temàtiques i creadors del país que vivim cada dia i que es mouen en un àmbit de difusió més proper queda palès així que algú s’interessa pel territori, des de la literatura o des de la cultura en general. En aquest sentit, la novel·la d’Armando Vericat és un producte literari ben creat i ben manufacturat, amb les condicions indispensables per a una difusió tan àmplia com siga possible. Des del punt de vista estrictament local, el fet significa una normalitat cultural que només fa una dècada era difícil d’imaginar. Hi ha escriptors de Traiguera que escrivim sobre el poble i sobre el Maestrat i també hi ha un públic lector extraordinari, àvid de viure la seua cultura pròpia; un públic lector que també és un factor important per fer possible la publicació d’obres com la que ara presentem. I això és motiu d’alegria.

La maledicció del Groc és una novel·la ambientada en el Maestrat de començaments del segle XX, protagonitzada per un metge, que té els seus escenaris entre Vinaròs i, sobretot, Benassal. El títol fa referència al personatge històric Tomàs Penya-roja, el Groc del Forcall, que va protagonitzar l’anomenada Guerra del Groc, que va tenir lloc entre 1842 i 1844, en els mateixos escenaris de la primera guerra carlina i si fa o no fa amb el mateix guió. Els carlistes, amb el Groc al capdavant, van intentar aixecar-se en armes contra l’estat liberal que havia donat lloc al canvi de prelació en la successió dinàstica en favor d’Isabel II i contra els drets de Carles, germà de Ferran VII. L’existència d’una maledicció llançada per aquest personatge perdut en la foscor del temps és el motor que mou la maquinària narrativa de la novel·la. Sens dubte, el recurs al passat carlí és un bon motiu per a contar històries. La relació entre el carlisme i el nord valencià va ser continuada durant tot el segle XIX, amb passatges que encara ressonen remotament en forma de referents culturals que cada moment ha adaptat a les seues necessitats. Avui, el carlisme és un fenomen desconegut i ignorat, i que dóna peu a la fabulació perquè els seus personatges més representatius apareixen com uns cavallers mítics i maleïts, enfrontats a la modernitat. I l’enfrontament a la modernitat és també una manifestació sovintejada de les formes de vida del nord valencià. Forma part del caràcter.

Com en el cas de La vall del miracle, l’autor recorre a fets, referents i personatges històrics per donar vida a un món novel·lesc situat en un passat donat per reconegut. En el cas de La maledicció del Groc, el protagonista, el metge Salvador Borràs pren la figura històrica de Romualdo Vizcarro Prat, metge de Vinaròs pertanyent a una nissaga de facultatius vinarossencs que va publicar articles de divulgació sobre l’aigua de la font d’en Segures de Benassal al 1906. No és l’únic, ja que l’autor també hi convoca l’erudit Carles Sarthou, que recorria la província de Castelló en aquesta mateixa època amb un esperit d’explorador il·lustrat llançat a la fixació d’un coneixement enciclopèdic sobre el territori. Per si fos poc, fins i tot hi apareix Guilhem de Belibasta, darrer perfecte càtar cremat per la Inquisició, al segle XIV, que va fer cap a Sant Mateu fugint dels albigesos. El paper reservat a aquestes figures històriques, com en el cas del Groc, correspon a motius desencadenants que encarrilen l’acció narrativa. Pel caràcter declaradament esotèric que se li atorga, Guilhem de Belibasta apunta unes possibilitats de desenvolupament narratiu que podrien donar lloc, arribat el moment, a una novel·la medieval del Maestrat màgic.

Si hi ha res que siga il·lustratiu del que és aquesta novel·la, això és la citació que encapçala el primer capítol. Que siga de Joan Perucho ja és un avís clar al lector: “Estava, això no obstant, cridat a una gran aventura”. El referent de Perucho marca el camí de la transgressió de la versemblança que un metge, referent clar del racionalisme, de la supremacia de la ciència moderna, portarà a terme al llarg de la narració. El viatge de Vinaròs a Benassal, el viatge en definitiva, és la porta oberta a l’aventura i a la màgia, a la lluita contra enemics que s’escapen de la racionalitat. De la mateixa manera que Salvador Borràs es veu arrossegat a aquesta lluita, l’autor arrossega el lector a una ficció que sembla irreal i que es resol satisfactòriament per a la racionalitat. Tan sols l’enigma de Belibasta queda com una porta oberta a aquest Maestrat màgic que Vericat apunta en aquesta novel·la.

Finalment, és imprescindible, inevitable, dir alguna cosa sobre el llenguatge de La maledicció del Groc. La incorporació massiva de frases fetes i modismes del patrimoni parlat de Traiguera, és a dir, de la llengua popular del Maestrat, constitueix un element distintiu de la seua narrativa i li atorga una originalitat remarcable. Això i la solvència narrativa ja apuntada fan que els elements del món que apareix en les històries d’aquest autor depassen àmpliament els personatges, fets i circumstàncies extrets de la documentació bibliogràfica i atenyen l’imaginari popular que l’autor coneix de primera mà, l’imaginari de Traiguera i del Maestrat. En aquest sentit, podria dir-se que Armando Vericat és un escriptor que treballa en la reformulació d’aquest imaginari col·lectiu del Maestrat, entès aquest imaginari com un element cultural radicalment modern, inherent a la societat actual en què viu el públic que llegirà el llibre.

Advertisements

Un pensament sobre “La maledicció del Groc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s