Cinc anys de Triticària

Aquest mes de maig, el blog Triticària ha complit els cinc anys d’existència. M’ho recorda puntualment el servidor WordPress en què està allotjat. Així és que em decideixo a fer una mica de metadiscurs sobre aquesta temàtica, a fi de celebrar l’efemèride.

Quan vaig crear-lo, ja feia prop de tres anys que havia començat a escriure a Ilercavònia, que és més antic i ha canviat dues vegades de servidor. Hauria pogut ampliar la temàtica del blog inicial i llestos, però en aquell moment estava experimentant amb les possibilitats del mitjà i necessitava una plataforma específica de la temàtica literària, ja que justament en aquell moment havia aparegut la novel·la Partida, i necessitava parlar-ne en un lloc web que només estigués dedicat a aquest aspecte de tot el que portava entre mans. D’aquesta manera, la primera entrada pròpiament literària del blog va ser el text de presentació del llibre a la Fira del Llibre Ebrenc d’aquell any, cosa que suposava el retorn a l’activitat literària després d’aquella llunyana aventura amb Cròniques perdudes.

En aquests cinc anys, el blog ha anat augmentant progressivament els continguts i les visites, sempre dins uns límits molt modestos, ja que no hi ha cap pretensió de figurar en cap rànquing, sinó tan sols d’utilitzar aquest espai per organitzar informacions i continguts relatius a l’actualitat de les lectures que faig i del que escric i després apareix publicat. Res més. D’aquesta manera, a dia d’avui ha assolit les 181 entrades, 26.000 visites i un 620 seguidors potencials comptant la difusió que se’n fa en xarxes socials. El rècord de visites en un dia és de 75, coincidint amb la publicació d’una entrada sobre l’obra Poseu-me les ulleres, encara que l’entrada més visitada en aquests cinc anys és L’últim vaixell de Gemma Pasqual amb 1625 visites. Va haver-hi un temps que les entrades més visitades eren de cuina, però amb el temps la crítica de llibres llegits ha tingut més seguiment.

Durant aquests cinc anys, el blog ha mantingut sempre el mateix aspecte general, proporcionat per una plantilla Kubric que es pot considerar ben clàssica però que proporciona el suport imprescindible perquè, a banda dels escrits, el blog dispose dels complements imprescindibles, sense més recarregaments. Té alguns inconvenients però també alguns avantatges, com ara que les pàgines del blog no apareixen referenciades a la capçalera ni en cap altra banda de manera automàtica. A l’hora de personalitzar aquesta capçalera, he optat per imatges captades amb la meua pròpia càmera, de manera que el món literari que apareix al blog té una visualització concreta en aquesta imatge. Vegeu-ne a continuació les imatges precedents:

cropped-imgp4361.jpg

Planta de muntanya a la serra de Sant Pere

cropped-imgp0961.jpg

Son Saura

cropped-agost-08-031.jpg

Aluminosis a l’Aplec dels Ports. Villores

cropped-imgp0142.jpg

Prullans

Durant aquests cinc anys, els blogs i les xarxes socials han estat un aspecte de la meua faena, que m’ha ocupat temps després del pas per les Humanitats de la UOC i l’assistència a xerrades i conferències sobre aquests assumptes una activitat sovintejada, al CEFJE. En una d’aquestes xerrades, el responsable per a Amèrica Llatina de Yahoo, Ricardo Baeza Yates, va parlar, entre moltes altres coses, sobre blogs i sobre el fet que obrir un blog pot resultar una condemna de per vida ja que implica haver-hi de dedicar atenció per anar alimentant-lo amb continguts. No li falta raó. Indefectiblement, ja havia obert aquest i potser havia fet tard a les seues consideracions. Ara bé, també vaig sortir amb la idea, en aquella ocasió, que el blog és el suport que millor s’adapta a l’experiència individual de la web social. Facebook i Twitter eren fenomens que tot just es donaven a conèixer aleshores. És molt possible que Facebook haja substituït en bona mesura el paper dels blogs, ja que es tracta d’un suport més líquid, més immediat i amb una xarxa social prou més definida. De totes maneres, al meu entendre, es tracta d’invents diferents per a finalitats que no són les mateixes. El blog, després de tot, és la casa d’un a la xarxa. Per molts anys!

Advertisements

2 pensaments sobre “Cinc anys de Triticària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s