La cuina de Traiguera

Demà fem la presentació del llibre La cuina de Traiguera, número 9 de la col·lecció La Teca, d’Onada Edicions, de Benicarló, al centre cultural Pere Labèrnia de Traiguera, lo meu poble. Com solc fer en ocasió d’actes d’aquestes característiques, escric aquestes notes al blog per aclarir-me i preparar les idees que exposaré en el torn corresponent de paraula.
El llibre és una proposta de l’editor, Miquel Àngel Pradilla, de Rossell, adreçada al restaurador traiguerí Rafael Gauxachs i a mi mateix, a partir d’una idea de Juanjo Roda, xef vinarossenc director de la col·lecció La Teca. Vaig conèixer personalment Juanjo Roda a la fira del llibre de Vinaròs, al 2011. En aquella ocasió, ell presentava La cuina del mercat de Vinaròs, i en vaig ser receptor d’un exemplar en la meua qualitat d’autor d’Un riu de crims, que presentava a la fira juntament amb altres coautors. Vam parlar de la possibilitat de fer un llibre de cuina de Traiguera i vaig suggerir la idea de col·laborar amb Rafa, el restaurador de Traiguera per tradició familiar i excel·lència. Amb ell ens coneixem de xiquets.
L’escriptura de La Font de la Salut (Saldonar, 2011) va acabar d’apropar-me a ell i al seu restaurant de la Casa dels Capellans, al santuari de Traiguera. L’experiència personal que tinc d’aquest espai únic del Maestrat i la col·laboració amb Rafa, que ja es va concretar en un itinerari literari del llibre pel santuari, que va acabar amb un sopar al pati del restaurant el 8 de setembre de 2012, han ocupat bona part de les meues dedicacions literàries recents. De manera que col·laborar amb ell en aquest projecte ha estat per a mi un privilegi i, tal com vam dir-nos una de les primeres vegades que en vam parlar a la Casa dels Capellans, un regal que la vida ens ha oferit. Poder dedicar una obra de les característiques de La cuina de Traiguera al nostre poble és efectivament una de les satisfaccions personals més irrepetibles. Es pot pensar que, ben mirat, en el meu cas, no és la primera vegada, ni la darrera a ben segur, que escric sobre Traiguera, però poder treballar en la recuperació del seu patrimoni cultural i en l’enfortiment de la personalitat col·lectiva forma part de les tornes del deute que, per a mi, tinc contret amb el poble que em va proporcionar la identitat personal, allò que sóc bàsicament. I això és com gairebé dir-ho tot de cop. Aquest tribut, aquest homenatge familiar i col·lectiu representa una fita d’un valor personal essencial. Coses d’aquelles que et deixen en pau amb tu mateix i amb el món. Un deure acomplit amb la consciència que és una obra que durarà.
Vaig conèixer Miquel Àngel Pradilla a Tarragona. Jo era un adolescent primerenc i ell ja puntava al que ha estat després. Professor de la URV, sociolingüista especialitzat en la llengua catalana de la regió que anomeno Ilercavònia per acabar prompte i deixar-ho fixat com un país qualsevol, per més imaginari, desaparegut i tot el que vulgueu que siga. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, així tot amb les majúscules d’origen noucentista que corresponen. Un savi que, a més, fa d’editor. Onada, aquest invent sorgit de l’activisme cultural benicarlando, que irradia la cultura de la Ilercavònia a tota l’àrea catalanoparlant i ens situa al nostre món, el té per representant. La labor d’aquesta editorial cal situar-la en l’esforç de la societat valenciana que vol viure en valencià per proporcionar-se una cultura pròpia independentment de la política oficial. És a dir, per treballar pel futur del poble valencià.
El llibre és un recull de trenta-una receptes pertanyents a la cuina de tota la vida de Traiguera. Rafa ha recollit les receptes i jo les he redactades i les he complementades amb notes d’interès antropològic. Juanjo Roda ho ha supervisat i polit a meravella. Hem comptat amb la inestimable col·laboració de Ramona Ribera, la darrera fornera pròpiament dita del poble; d’Àngela Ortí i Maria Nàquer, mare de Rafa, de la família del restaurant La Fonda en què va criar-se; i d’Elisa Arnau, ma mare, que m’ha orientat quan m’assaltaven els dubtes culinaris. Treballar amb les seues informacions ha estat un descobriment d’una matèria que, en realitat, parlo per mi, m’he adonat que només coneixia superficialment. I un enriquiment personal que ens agradaria transmetre al públic lector, al de Traiguera per descomptat, perquè suposa una experiència identitària sense equivalent, però també al del Maestrat, al dels pobles amb els quals compartim tanta història, i sobretot amb el públic que no ens coneix, perquè, tal com afirmem a la contraportada del llibre, potser la vigència de les nostres formes de vida locals siguen poc conegudes però contenen l’herència històrica, social i cultural del nostre país i del nostre poble, una personalitat ben afaiçonada al llarg del temps. Que, com no podia ser d’una altra manera, volem compartir i projectar al futur. Som com les oliveres mil·lenàries, els arbres de l’herència dels avantpassats, que produeixen un oli únic al món, d’un valor que potser encara no sabem calcular a causa del redescobriment recent de què ha estat objecte.
També hi ha col·laborat el jove fotògraf traiguerí Abel Sogues, l’artista que sap captar la imatge actual de Traiguera des de dins, és a dir, des de la vivència immediata. Les seues imatges del poble complementen a la perfecció la sensibilitat actual i viva que volíem transmetre. Paül Peralta, dels serveis editorials d’Onada, ha treballat en la fotografia dels plats, amb uns resultats espectaculars.
Així doncs, podem veure com la realització del llibre ha estat un projecte més complex que no pot semblar a primer cop d’ull, que, prou més enllà de les capacitats i habilitats dels autors, és una col·laboració col·lectiva en la producció d’un projecte cultural extraordinari. Personalment, només puc dir que no m’ha representat el mateix tipus d’esforç que representa escriure un llibre en solitari, a partir de fonts d’informació que, en tot cas, se supediten a la pròpia imaginació. I que he gaudit d’allò més escrivint-lo, veient com el projecte s’ha concretat progressivament fins al dia de la presentació en societat.
Vaig començar a escriure sobre cuina sense més pretensions, només perquè parlar-ne lligava amb una de les ocupacions personals del dia a dia, perquè entenc la cuina sobretot com un plaer que et proporciona la vida, només has de conrear-lo d’acord amb els teus interessos i gustos. Quan vaig redactar els apartats de l’estudi Imatge de Traiguera, avui desgraciadament inaccessible, ja vaig fer un petit recull de la cuina festiva del poble. No m’hauria imaginat mai que deu anys més tard aquella simple llista hauria estat l’embrió d’aquest llibre, que és sobretot mèrit de Rafael Gauxachs, però que personalment ja tenia en ment de fa temps.
I gràcies a totes les felicitacions que m’han arribat per via telemàtica o no. Demà serà inoblidable.