Les muralles de Traiguera

P1010517Aquest diumenge 25 d’agost, com a final de les festes locals, el Centre Cultural Traiguerí, que publica la revista mensual Traiguera, va organitzar un dels Itineraris de les terres de cruïlla que organitzen centres d’estudis i entitats culturals del Montsià i el Maestrat. En el cas traiguerí, és aquesta entitat que s’hi va adherir. En aquesta ocasió, la proposta és de caràcter urbà i té per objectiu fer un recorregut pel casc urbà de Traiguera per mostrar el que queda de les muralles antigues i donar-les a conèixer als participants. Com a guia de l’itinerari hi intervé l’historiador Joan Ferreres, amb qui mantinc relació i amistat, sobretot des que, ara fa un temps, vaig entrevistar-lo per escriure La Font de la Salut. Així és que em decideixo a anar-hi, sobretot perquè és l’ocasió ideal per fer-li arribar un exemplar dedicat de La cuina de Traiguera. També per actualitzar els coneixements propis sobre les muralles del poble i compartir amb ell i amb els participants d’aquestes excursions estivals la passió pel patrimoni del nostre territori diguem-ne senienc. Després, l’ocasió em fa recordar el meu escrit Les murades de Traiguera, pertanyent a la sèrie “Camins de la memòria”, que van aparèixer a la mateixa revista Traiguera i més tard a VinaròsNews. Així és que em decideixo a recuperar íntegre el text i publicar-lo aquí mateix per si a ningú que hagués participat en l’itinerari li interessa ampliar la informació, molt correcta i diversa com és habitual, que va aportar Joan Ferreres durant la visita i després en la conferència que va fer al voltant de les circumstàncies històriques en què es van construir les diferents muralles de la vila.

Ara m’adono que en el moment de redactar aquell text, en què sobretot recollia informacions historiogràfiques, vaig titular-lo “murades” i no “muralles”, segurament pel fet que, pel que fa a les medievals, devia tenir la noció que sempre va tractar-se d’unes construccions més aviat modestes, com corresponia a una vila. Quant a les defenses modernes, erigides arran de la guerra dels Segadors, a mitjans del segle XVII, el fet que mai no arribaren a funcionar com a tals i la incorporació soferta al paisatge de l’entorn, les converteix en unes muralles de molt poca categoria, comparades amb l’espectacularitat de les muralles de Morella o Peníscola. Avui, tal com passa amb tot al cap del temps, la visió que en tinc és prou més matisada. Les muralles medievals de Traiguera deurien ser ben similars a les que s’han recuperat a Sant Mateu, on el fet de trobar-se arran del riu de Palau potser les va resguardar del creixement urbanístic posterior. Pel que fa a les construccions modernes, pensades per a la defensa de l’artilleria, de perfil més baix i en forma de baluards, la troballa dels plànols originals amb què se’n va organitzar la construcció, donen compte de la rellevància que havien de tenir en el moment de construir-se. El projecte hispànic de la construcció d’aquestes defenses en lloc fronterer amb Catalunya, que van costejar exclusivament les ciutats i viles reials valencianes, m’ha fet pensar en la similitud existents amb les construccions del mateix tipus existents a banda i banda de la frontera francoespanyola actual. Al capdavall, va ser quan la guerra dels Segadors que la monarquia hispànica va cedir el Rosselló i altres comarques al nord de les Alberes i, doncs, les defenses militars que s’hi van construir reprodueixen aquest tipus d’arquitectura militar. Segurament, l’exemple més espectacular siga el del castell de Sant Ferran a Figueres.

El que queda de les muralles modernes és, doncs, el traçat dels llenços dels baluards que es van construir al nord i a l’est de la població, avui integrats en el paisatge periurbà com uns màrgens una mica més consistents de l’habitual, o bé allotjant cases i altres construccions damunt. Pel que fa les muralles medievals, que ressegueixen un traçat encara més reduït, avui del tot integrat en la trama urbana, només en resten clarament dempeus algunes mostres la més significativa de les quals potser siga el Portalet.

De tota manera, el guia de la visita va tenir la cura de mostrar els llocs en què la trama urbana deixa veure clarament la presència d’elements de la muralla medieval, com ara torres, que en el segle XIX els historiadors identifiquen com a tals si bé convertides en habitatges, que han conservat fins a avui alguns trets característics de la construcció inicial, a més de marcar clarament la presència de la muralla en la trama urbana actual. Els portals medievals més rellevants, que devien ser el de València, al sud-oest, i el del camí ral de Tortosa, al nord-est, han desaparegut, i només hi ha visibles vestigis del del camí ral, que tancava la vila pel cantó més abrupte, determinat pel barranc de la Font.

Aquest estat de coses evidencia de quina manera les formes de vida posteriors han determinat una lenta desaparició de les muralles engolides per la superposició de construccions, la transformació de la funcionalitat amb què van ser concebudes a causa dels canvis en la seguretat i les formes de fer la guerra i la intervenció directa per adequar els elements constructius a cada moment. Durant la visita, tinc ocasió de comprovar que, de fet, aquest tipus de construccions estan protegides des de 1949 per una llei franquista que, en el cas de Traiguera, no va tenir cap efecte. Ni l’ha tingut fins a èpoques ben recents, ja al segle XXI. La protecció actual, si es pot parlar en aquests termes, es limita a fer respectar el traçat urbà i els elements constructius quan hi ha obres de particulars que les afecten. La darrera intervenció diguem-ne de restauració, va ser la que l’Escola-Taller va fer al Portalet i la rehabilitació del carreró. Posteriorment, l’ajuntament va haver de retirar una barana que havia posat en aquest mateix lloc a causa del recurs que l’associació Te Roquer va interposar davant l’autoritat del patrimoni històric valencià. Justament, aquest aspecte de la protecció i revalorització d’aquesta part del patrimoni local va ser motiu de conversa durant la visita, a la vista fefaent de l’estat en què es troben els elements més destacables i que encara podrien donar una idea clara al visitant de com devia arribar a ser el paisatge urbà de la Traiguera medieval. No sóc optimista sobre aquest particular. Comparteixo la idea que hi manca voluntat per tirar endavant programes de conservació i aprofitament cultural i educatiu d’aquests elements patrimonials. En aquest aspecte, la perspectiva és més curta que en el capítol de disponibilitat econòmica. Si no hi ha idees i projectes imaginatius per potenciar el coneixement i la valorització del patrimoni, no val la pena qüestionar-se si s’hi poden destinar diners i esforços públics.

Al final, una dona que, pel que diu, parla des del punt de vista de la ciutat de València, planteja la qüestió de la presència de jueus a la Traiguera medieval. Sembla una estudiosa de l’assumpte i basa la seua intuïció en les similituds de trets que ha pogut copsar els dies anteriors pel poble. Aquesta presència no està documentada ni és tan palesa com, per exemple, a Sant Mateu. Llavors es despenja parlant del “fill de puta de Lope de Vega”, el qual, segons diu, va apropiar-se de les obres dramàtiques dels jueus valencians perseguits per la Inquisició, va traduir-les al castellà i va fer-les córrer com si foren seues. Una lectura atenta d’aquestes obres, segons comenta, detecta traduccions literals i catalanismes que delaten aquest origen. El cas em fa pensar en com va formar-se la Biblioteca Nacional espanyola a partir de l’espoli de les biblioteques que van deixar els aristòcrates valencians fidels a l’austriacisme, en fugir del Regne al final de la guerra de Successió. La conversa condueix inesperadament a la teoria del Cervantes català, que tots els presents donen per coneguda. És una d’aquelles situacions en què la veritat oficial espanyola fa figa per moments. Mirar la pròpia història ja les té, aquestes coses.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s