Més sobre La cuina de Traiguera

conillambcaragols

Conill amb caragols. Foto: Ana Damaret

 

Per raons de connectivitat, aquest article va quedar-se a la cistella dels esborranys en el moment d’escriure’l, que va ser amb motiu de la participació en una taula redona sobre llibres de cuina de les Terres de l’Ebre, tal com s’explica a continuació. És ara que hi torno i el vegi, que trobo l’ocasió per publicar-lo, encara que siga amb retard.

 

Joana Serret i la biblioteca comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta, que ella dirigeix, han fet propícia l’ocasió perquè La cuina de Traiguera  es presente en societat fora de l’àmbit estrictament local, cosa que tindrà lloc avui mateix (19-10-2013). Com en altres ocasions, recórrec al blog per ordenar les idees que m’agradaria exposrar-hi.

Dies enrere, quan va sorgir la possibilitat d’intervenir en la taula redona dedicada als llibres de cuina que ha de tenir lloc en el marc de les VIII Jornades de les Lletres Ebrenques, vaig concretar les meues intencions a l’hora d’intervenir-hi en dos punts. Del procés d’elaboració del llibre, que és el primer, ja n’he parlat arran de la presentació del llibre a Traiguera mateix. Del segon, referit a l’aportació del llibre en el panorama de la literatura culinària del seu entorn, és ocasió de parlar-ne ara, tot i que ja en faig referència en un article al blog Ilercavònia.

A banda del caràcter i la incidència estrictament locals que el llibre puga tenir, La cuina de Traiguera és una aportació al patrimoni gastronòmic del Maestrat. Més concretament, es tracta d’una aportació a la cuina específica del Baix Maestrat interior, aquesta subcomarca poc visible i demogràficament discreta, que viu sobretot com a rerepaís de les ciutats de la costa. És a dir, tapada per la projecció turística, comparativament tan potent, de les ciutats litorals del Baix Maestrat.  En aquest sentit, l’aportació s’ha d’entendre com una contribució en termes de construcció, de caracterització d’un patrimoni gastronòmic sotmès a les pressions que comporten de fa temps els canvis en les formes de vida de les societats locals. I aquesta descripció és aplicable a tots els llibres que sobre cuina local s’hagen pogut publicar en referència als pobles de què parlem. La fixació d’aquests continguts patrimonials és una fita en el camí per a la perviència de la personalitat pròpia dels nostres pobles. Al capdavall, la gastronomia és allò de més immediat i alhora potser més profund, més contundent, de la nostra pràctica vital, concretada de manera quotidiana, però també com a conseqüència d’una herència que potser hi va haver un temps que les mateixes societats locals van arribar a considerar com un destorb per al seu propi progrés, però que avui suposen un referent valorat i ineludible: la cuina tradicional.

Valorar la cuina tradicional no té per què implicar el rebuig de les formes d’alimentar-nos més actuals, que s’han generalitzat més recentemnt com a conseqüència del que ara podem anomenar globalització per matar-ho ràpid. Seria no voler veure la realitat menystenir el caràcter identitari d’aquesta cuina tradicional, que de vegades es manté a taula i d’altres ha començat a anar passant a la memòria col·lectiva, allò que els receptaris catalanescs anomenen “la cuina de les àvies”. La cuina tradicional, amb els arrossos, les cassoles, els rostits i els cócs, les pastes de forn i altres llepolies d’origen immemorial, marquen el to del que es pot considerar nostre d’una manera inapel·lable, inassequible als discursos ideològics.

A més, a dia d’avui, aquest contingut patrimonial, amb la càrrega identitària que té, suposa un incentiu econòmic a explotar en la mateixa direcció en què ja s’ha fet en altres latituds. La promoció de productes estrella com l’oli d’oliva, la carxofa o l’arròs té en la cuina tradicional l’actiu pràctic més consistent. Tenim productes de primera qualitat que, explotats amb visió innovadora, poden esdevenir un incentiu econòmic. En la reinvenció de l’economia comarcal dels propers temps, la cuina i els productes gastronòmics com els que hem esmentat poden tenir-hi un paper dinamitzador.

La cuina difícilment pot convertir-se en un element de divergència. La comensalitat és la forma de relació social més pròpia de la nostra societat i una bona taula és l’ocasió perfecta per desenvolupar la sociabilitat que ens caracteritza. A La cuina de Traiguera, d’un localisme exacerbat, hi ha allò que, com a societat local, compartim de manera més profunda amb l’entorn. Traiguera és una cruïlla a mig camí de la mar i la muntanya, amb un veïnatge immediat amb el Montsià, concretat en la continuïtat social. És un exemple paradigmàtic de les relacions de tot tipus entre el Maestrat i les Terres de l’Ebre, concretades en una gastronomia compartida.

Abans de la col·lecció La Teca, en què ha aparegut La cuina de Traiguera, hi va haver La cuina de les Terres de l’Ebre, de M. Carme Queralt. El llibre, ordit amb un criteri antropològic exquisit, va constituir, quan va aparèixer, l’aproximació més efectiva a la cuina de la Ilercavònia, aquest territori mental compartit a banda  i banda del riu de la Sénia. Jo no sé si és l’antecedent de tots els llibres de cuina que s’han fet per aquests verals des d’aleshores (2000). Sí que sé que és l’antecedent més remarcable de la meua afició a la cuina i als llibres de cuina. Hi ha moltes receptes de La cuina de Traiguera que tenen la seua homòloga a La cuina de les Terres de l’Ebre. Perquè el contacte humà ha estat continuat al llarg del temps i, en consequüència, les formes de vida han estat igualment compartides. Què ens espera en el futur, no ho sabem. Avui tenim un patrimoni per compartir i alguns elements per dinamitzar l’economia. Els autors del llibre hem tingut la sort de poder-hi fer la nostra aportació.

 

1378356_10200498210444685_319454003_n

Amb els companys de taula

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s