Vilassar de Mar—Chalon-sur-Saône

P1010864

Entre Vilassar de Mar i Chalon-sur-Saône, segons les aplicacions de mapes, hi ha uns 800 quilòmetres i passa de set hores de trajecte per carretera. És a la regió francesa de la Borgonya, a la vora d’un riu navegable, creuat per ponts imponents i alhora adustos. És un una ciutat de no arriba a 45.000 habitants però amb una àrea d’influència que en suma 132.000. Essent la segona ciutat del departament, pot considerar-se una petita ciutat de províncies.
La raó per fer-hi cap és que en aquesta ciutat va viure i morir Nicéphore Niépce, inventor de la fotografia a començaments del segle XIX, i Chalon li té un museu dedicat. Es tracta d’un museu que combina l’arqueologia de la fotografia amb exposicions de la més rabiosa actualitat. Un museu que, amb el bagatge que li proporciona el motiu de la seua existència, genere discurs sobre l’art, allò tan difícil de produir en les societats regides pel profit econòmic com a norma de subsistència.
Fa temps, quan estudiava a la UOC vaig estar treballant sobre la fotografia antiga de Traiguera i la museïtzació virtual , vaig topetar la web del museu i vaig concebre ela idea de visitar-lo. Realment, les persones necessitem acomplir moltes tasques ans no veiem realitzades les nostres il·lusions i segurament és d’aquestes coses que esta feta l’existència. També de veure els somnis acomplits.
Hem passat el dia a l’autopista, canviant del paisatge mediterrani del Maresme exhuberant fins a la frondositat de la Borgonya, passant pels paisatges muntanyencs del Llenguadoc i l’Auvèrnia. Volíem passar pel pont de Millau, el viaducte més alt del món amb 343 metres d’alçada. Realment hi ha obres d’enginyeria com aquesta que permeten percebre les capacitats del món que vivim. França compta amb una xarxa de comunicacions per carretera tan cara o més que la que tenim als Països Catalans, però en perfecte estat de revista, molt ben dotada i amb un manteniment pulcre.
A Chalon, apleguem a l’hotel Saint Jean, un vell establiment del Quai Gambetta, vosa el Saona, per on trauen el llom immensos bateaux mouches que naveguen el riu. La senyora Sylvie és qui ens rep. Ens entenem amb el seu parler tres douce. És cordial i atenta. Porta 35 anys a la casa. Ens orienta per anar a sopar. Els carrers del centre de Chalon estan aviat recorreguts, com els de qualsevol ciutat europea mitjana, ben mirat. Contrasta la grandsa dels edificis públics, com ara l’Hotel de Ville, amb la decadència estètica de la façana dels edificis privats. Es veu que aquí només s’esmerça a aparentar el poder polític. La resta deu invertir els diners i els esforços en altres menesters.
De la crema cremada en diuen crème brulée, cosa lògica al capdavall.

Anuncis

2 pensaments sobre “Vilassar de Mar—Chalon-sur-Saône

  1. Joan Marc diu:

    Diuen que a la Borgogna també en saben molt, de fer vi. Moderació i enteniment, no sigui que les fotografies ens surtin mogudes!!!

    Una abraçada i passeu-ho bé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s