Nicéphore Niépce, Cluny i la Borgonya profunda

IMGP6670

A primera hora del matí ataquem l’esmorzar mentrestant no obrin el museu que és el motiu principal del nostre viatge. Hem decidit no esmorzar a l’hotel per dues raons: és més car que fer-ho a fora i no et permet relacionar-te tant, introduir-te d’una manera o altra en la vida quotidiana del lloc que visites. A l’establiment que teníem ataüllat està tancat així que anem sobre segur a la plaça de l’Hôtel de Ville, a quatre passes de l’hotel. Fan portar expressament els croissants que demanem i serveixen pa amb amb mantega i melmelada. Ens ho prenem al sol del matí, prou poc calent per no molestar.
Al museu, que ocupa un edifici relativament antic del quai Gambetta, a escassos tres-cents metres de l’hotel Saint Jean, s’hi entra sense pagar. Obrin de 9.45 a 11.45 i de 14.30 a 17.45. Cinc hores al dia.
I tanquen el dimarts i els festius. Hi deuen treballar ben bé una dotzena de persones tot i tractar-se d’una instal·lació amb quatre sales d’exposició i altres tants espais complementaris. El museu s’inicia amb l’exposició permanent d’aparells de fotografia antiga, que encurioseix el visitant fent-lo entrar en el discurs museístic sobre els inicis d’aquest art-mitjà. L’única exposició semblant que he vist a aquesta panoràmica és la que va tenir lloc al palau Robert de Barcelona fa uns deu anys dedicada a les fotògrafes catalanes pioneres, que va ser la primera vegada en què vaig veure aparells antics, com ara els de fotografia esteroscòpica, un de tants tipus de fotografia que l’evolució teconològica i el gust estètic dels segles van acabar arraconant. Aquí, a més del tot el recorregut per les tècniques de fotografia analògica, s’hi poden contemplar màquines que van pertànyer al mateix inventor Nicéphore Niépce, entre les quals la que li va servir per impressionar la imatge fotogràfica més antiga que es coneix, una perspectiva de les teulades de Chalon-sur-Saône.
En les sales d’exposició temporal en destaca una sobre la diàspora armènia, produïda a Marsella, que no debades va ser un dels principals punts de recepció dels armenis fugits del genocidi, ara fa poc més d’un segle. Inevitablement, el discurs de l’exposició fa recordar Quadern d’Aram de M. Àngels Anglada i la tragèdia sense remei del poble armeni, que va trobar a França el port per continuar la seua existència fora de la seua terra.
Inevitablement, el recorregut del museu acaba a la botiga. Hi adquireixo el catàleg. És un espai modest, amb molts bons llibres de fotògrafs, entre els quals, això no obstant, no n’hi trobo cap de català o espanyol, ni Robert Kappa. Cartier Bresson hi té una presència remarcable, del tot merescuda. Al final, parlem amb la recepcionista, que ens pregunta què ens ha semblat. Els horaris els trobem estranys. Mitja hora abans de tancar ja ens donaven pressa per anar passant, a les 11.15, pràcticament a mig matí! Després, un cop a fora, comentem la quantitat de gent que treballa al museu i concloem que no hi han arribat les retallades que coneixem tan bé.
Després fem un periple que ens porta a l’illa de Saint Laurent, un tros de terra encerclada pel Saona, on ens han dit que hi ha restaurants. Però és massa prompte per dinar. Tornem a la riba de Gambetta i fem cap a la plaça de Saint Vincent, on acabem dinant. La catedral té un aire molt imitatiu de la de Nôtre Dame de París. Encara que es tracte d’una façana més estreta, les torres són igualment immenses i la pedra blanca de què estan construïdes contrasta vivament amb l’entorn de cases antigues construïdes amb jàsseres i travesses a la façana, que fan recordar les pel·lícules de Robin Hood o els Tres Mosqueters. Això de banda, la polidesa refinada del gust francès no impedeix que els carrers més comercials del centre de la ciutat compartisquen marques amb qualsevol altra ciutat d’Europa, amb franquícies del tot habituals.
A la tarda ens decidim a allargar-nos a l’abadia de Cluny, a 50 quilòmetres. Hi arribem just perquè no ens puguen impedir que hi entrem, ja que falten cinc minuts justos per tancar l’accés (a les 17.10 h.). Haurem de sortir per una sortida que no és la de la recepció, cosa que ens impedirà caure en cap temptació de la botiga, ja que aquí és justament a la recepció. La idea de visitar aquesta abadia és el paper que el Císter va tenir a l’Edat Mitjana en la difusió del gòtic. La informació turística diu que l’abadia va tenir, abans de la construcció de Sant Pere del Vaticà, l’edificació més gran dedicada al culte cristià. De tot allò, avui, no en queda més que unes poques torres pertanyents a una ala del creuer. La resta va ser destruïda per la revolució el 1790. Tenint en compte que a l’Alta Edat Mitjana Cluny va ser l’organització monàstica més important d’Europa, una tal devastació és una mostra clara de com han anat les coses de la política per aquests verals. Fets com aquest són inimaginables més avall dels Pirineus. Al capdavall, Poblet avui continua sent un monestir i el que queda de Cluny és una escola d’arts i oficis.
Anem i tornem per carreteres secundàries, entre prats habitats per vaques, vinyes baixes, extensions d’uns citrons alts com una persona, d’un groc llampant, i boscos d’una frondositat exuberant. Qualsevol riuet és un cabal d’aigua informe. Els poblets se succeeixen amb les seues teulades apuntades i les façanes escrostonades, al llarg de carrers de vegades únics, sense voreres i sense establiments comercials visibles. La vida en aquests camps que es perden de vista té un caràcter pagesívol exempt de cap sumptuositat i encara menys d’aquell refinament de què parlem més amunt. I no estem parlant de pobles deshabitats al caire de l’abandonament definitiu, sinó d’una població dispersa que s’escampa tot al llarg de la verdor de Borgonya.

20140415-000353.jpg

 

Article dedicat a la memòria de Marta Gallart

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s