Alta Savoia

IMGP6776

Llac d’Annecy

Tercer dia de viatge. Assolida la visita al museu Nicéphore Niépce, avui toca continuar la  nostra ruta fins a l’Alta Savoia. Baixem de latitud i pugem d’altura, cap als Alps. La nostra destinació és a les immediacions de Ginebra, ja a Suïssa, on hi tenim amics catalans que ja fa temps que viuen a França. L’ocasió em fa recordar que fa deu anys vam visitar-los quan vivien a París. Aleshores, els seus fills i els nostres eren petits i de cop notes en què consisteix el pas del temps. L’autopista ens porta fins a la ciutat turística d’Annecy, vora el llac homònim, que ens permet fer una primera aproximació al paisatge dels Alps. Hi fem cap a l’hora de dinar i després resseguim la carretera que fa la volta al llac. Fa molt bon temps, però bufa un vent muntanyenc que ens manté en guàrdia. Això no obstant, hi veiem gent que malgrat les temperatures vesteix roba d’estiu. Comprensible si pensem que som al peu d’estacions d’esquí com la d’Albertville, a on ja no ens atansem perquè hem quedat a Beaumont, a casa dels nostres amics. Tota la zona en què es troba Beaumont pot considerar-se suburbi transfronterer de Ginebra, ja que la majoria que hi viu treballa en aquesta ciutat i creua diàriament la frontera per anar a buscar els sous alts de Suïssa i retorna al nivell de vida més assequible de França.

Tenim poques ocasions per fer un sopar com el d’avui, en el millor ambient familiar, inclosa una celebració d’aniversari. La conversa dels grans fa la passada obligatòria pel debat al voltant del procés d’independència de Catalunya. La percepció que es té des de l’estranger, malgrat l’accés als mitjans catalans que proporciona Internet, aprofundeix poc en els detalls d’un debat i d’unes trifulgues que no transcendeixen més enllà del clos comunicatiu català o espanyol. La visió que es té d’Espanya des dels altres països és pèssima. Sobretot a causa de la corrupció política, que desacredita la democràcia espanyola als ulls del rigor de la transparència de les democràcies europees. La classe política catalana tampoc no se n’escapa.

La vida en aquesta banda d’Europa que són les comarques de l’Alta Savoia gira al voltant de la capitalitat transfronterera de Ginebra, de les pistes alpines i del turisme balneari al voltant del llac Léman. Em diuen que els pagesos ho passen malament, malgrat l’aspecte ubèrrim d’un paisatge rural en què si alguna cosa no falta és l’aigua. La manera de viure, a França, bascula entre una ruralitat congènita i les exigències de la societat de serveis postindustrial, en què no existeix, per exemple, una xarxa de petit comerç, ja que les grans àrees comercials, exactament les mateixes i amb les mateixes marques que coneixem a casa nostra, ocupen grans espais als afores de les àrees urbanes, grans i petites.

Segurament, una de les diferències més importants entre fer turisme i viatjar siga que en el primer cas el coneixement del lloc que es visita inclou molt superficialment el tracte amb les persones del país. Amb el meu francès d’urgència, aquesta possibilitat l’he explotada tant com m’ha estat possible. En realitat, conèixer algú quan visites un lloc és un què molt important per aprofundir-ne en el coneixement. Perquè fa que deixes de sentir-t’hi estrany. De totes maneres, els francesos tenen tendència a passar-se a l’anglès quan et veuen estranger.  Entre això i les limitacions meues, al final no acabem sortint de les nostres pròpies limitacions, que intuïm superables si allargàrem el nostre sojorn. Ara, només es tracta de sortir del pas.

L’endemà, després d’haver esmorzat a consciència, reprenem el camí per fer cap a Évian-les-Bains, on ja ens esperen. Indefectiblement, errem el camí i fem cap a la frontera suïssa. Mitja volta abans de pagar la vinyeta de circulació anual per les autopistes del país. 40 € als estrangers per circular-hi tot l’any. Una mica fent la ruta de les rotondes, anem a visitar Yvoire, petit poble molt turístic a la vora del llac Léman. Hi fa un vent fort que no fa agradable el passeig. Baixem fins al petit port. El llac Léman sembla una mar com qualsevol altra. Hi ha exactament la mateixa olor. Se’ns ha fet tard per a dinar i entrem en un restaurant on la pudor de formatge pot tallar-se amb ganivet. Sense èxit. Haurem d’esperar a tastar aquestes especialitats a la nit.

En acabar, retornem a les rotondes per trobar un Decathlon. Hem estat avisats que a l’hotel on anem ens tenen reservada una sessió balneària i necessitem proveir-nos de banyador. No de bades som en un dels llocs amb major tradició termal de França. Un aspecte que es percep de seguida en arribar-hi. Évian-les-Bains és una població d’unes 8000 persones que això no obstant posseeix uns edificis representatius d’una opulència que només pot explicar-se per aquesta tradició. Les instal·lacions termals de l’hotel són modernes i impecables. Específicament, la piscina exterior climatitzada permet prendre el bany com si fos estiu. Mentre ets a l’aigua, s’entén. Des de l’habitació, les vistes al llac són esplèndides. Lausana es divisa en una llunyania blavosa, a l’altra banda. Sortim a sopar recomanats per anar a tastar les especialitats formatgeres. En tornar, fem una sessió d’Internet al vestíbul de l’hotel, que és l’únic lloc amb accés gratuït. Es fa una mica tard però continuen arribant clients que vénen a passar a la nit. Una de les millors estades hoteleres que he fet mai.

IMG_0215

Lausana vista des d’Évian-les-Bains

L’endemà toca desfilar. 800 quilòmetres i set hores de viatge amb parada obligada a mitjan camí per adquirir records. Sobretot de contingut mengívol!

 

Anuncis

Un pensament sobre “Alta Savoia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s