Llibre i digital

1024px-EReading_devices

Ja fa temps que del llibre de paper se’n canten les absoltes. Hi ha personal expert en la cultura digital que explica com el suport en zeros i uns suposa un tipus de negoci molt més àgil que l’edició convencional i com el desenvolupament del llibre digital acabarà per desbaratar l’edició de paper. No dic que no, però hi ha una sèrie de circumstàncies que, al meu entendre, intervenen en aquest procés distorsionant-ne el que hauria de ser una evolució natural. I aquí entengue’s evolució com la sèrie de canvis que fan que una realitat A es convertisca en una realitat B en un termini determinat de temps. Si el termini és curt i els canvis ràpids i profunds, fins i tot es pot parlar de revolució.

Doncs, en el cas que ens ocupa, sóc de l’opinió que, si del que es tracta és que en el terreny del llibre, del suport escrit en general, s’esdevinga una transformació equiparable a la que ha tingut lloc en el terreny de la telefonia en els darrers vint anys, la cosa va per a molt llarg. És veritat que es poden comprar llibres en línia, que hi ha botigues virtuals on adquirir-ne i també llocs on trobar textos de franc o directament piratejats. Aquest fet no implica necessàriament que la facilitat en l’adquisició implique la facilitat de lectura que proporciona el llibre convencional. L’ordinador, el portàtil i fins el netbook estan pensats per treballar assegut, no per tenir entre mans. Els ebooks diguem-ne de primera generació són d’una tristesa utilitària que pot arribar a causar repulsió. Entre la tipografia d’un llibre convencional, amb les seues tapes il·lustrades i la grisor impersonal de la pantalla de l’ebook que només serveix per llegir, hi ha una diferència considerable. Se n’han de tenir moltes, de ganes de llegir, per abandonar un i adoptar l’altre. L’arribada de les tauletes, afortunadament, ha permès superar aquest estadi una mica rudimentari de l’ebook com a eina de suport per a la lectura. Efectivament, les possibilitats de la tauleta són moltes més: inclusió de color, manejabilitat, connectivitat, accés directe a les botigues virtuals, capacitat d’emmagatzematge. Això no obstant, bona part dels llibres que es venen en suport digital no són més que còpies en PDF de la versió que ha servit per imprimir les còpies analògiques. Tota una innovació!

Sí que hi ha algunes aplicacions per dissenyar llibres electrònics, que, com sol passar en totes aquestes coses des de la sortida del vídeo, només són compatibles en el seu sistema operatiu. No conec aplicacions obertes que permeten treballar en sistemes operatius diferents. Aplicacions del tipus iBook Author permeten editar i posar a la venda llibres electrònics. Això sí, només a Apple Store. Aquesta sí que és una via oberta totalment alternativa a l’edició convencional, ja que teòricament pot permetre al creador posar a la venda la seua creació sense passar per la intermediació comercial de l’editor, cosa que té, o hauria de tenir, una incidència substancial en el preu del producte. En realitat, però, vol dir que el creador ho ha de ser de tota la cadena de producció: creació artística, producció del llibre electrònic i comercialització. I el mercat? Doncs en el cas de l’iBook Author el que proporciona el dispositiu mòbil iPad: els seus usuaris. Vol dir això que el mercat potencial de propietaris d’iPad se n’anirà rabent a comprar tal o tal altra novetat, literària o no, només perquè li ha aparegut a l’Apple Store? Una mica rebuscat. Sóc més procliu a pensar que, com en tots els altres productes que es venen en línia, hi haurà d’haver una campanya de bombardeig publicitari prou contundent per arrossegar-lo a la compra. D’acord que la maquinària del funcionament d’aquest tipus de dispositius està pensat estratègicament per a aquesta finalitat. En fi: Potser hi ha altres productes que tenen més bona premsa i preu. Pertanyents i no a l’àrea de l’oci i l’entreteniment.

No deu ser que el llibre digital encara no ha entrat a formar part de la cultura popular? Que el gruix de la societat només hi té un contacte molt inicial, semblant al que es tenia amb el mòbil fa vint anys? És veritat que el mòbil com a tal no ha entrat mai a formar part dels programes educatius i en canvi avui té una penetració social i cultural inimaginable a finals del segle XX. Només que justament es tracta d’un dispositiu poc avinent per a l’adquisició i el manteniment de l’hàbit lector. El cas és que, vist que la lectura forma part dels programes educatius i que el sector del llibre té una incidència directa en el terreny del coneixement, no seria ja hora que el llibre digital es promogués com a format ideal per a l’adquisició del coneixement i, de passada, la societat en general adquirís les habilitats i veiés els avantatges que proporciona el suport electrònic? Intentar contestar qüestions com aquestes dóna compte de com estem de lluny de la plena vigència del llibre digital. Els programes educatius no van en aquesta direcció precisament. Els passa prou com als programes culturals: qui dia passa any empeny i que l’anquilosament no siga més greu.

Potser aquest plantejament de fons explique parcialment que el llibre electrònic tinga un IVA del 21% mentre el de paper es manté en el 4% a Espanya. Una mesura criticada internacionalment per l’efecte estrangulador que ha tingut sobre les possibilitats de desenvolupament del llibre digital. Com a conclusió podria adduir-se que les necessitats socials relacionades amb el coneixement no són de cap manera una qüestió prioritària per al poder que ens governa i que els mecanismes econòmics de priorització han acabat per esdevenir la veritable acció política.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s