Cròniques des de l’infern

Què és pitjor, la República Democràtica Alemanya dels anys 70 i 80 o la Grècia de començaments del segle XXI? En quin país es deu haver viscut pitjor, tenint en compte que la tragèdia grega encara dura. Totes dues situacions, decrèpites i persecutòries semblen haver-se combinat en el País Valencià de la crisi de la bombolla immobiliària i la corrupció política que, també, encara dura. A l’RDA, la crisi econòmica i unes condicions de vida espartanes en què l’individu era un subjecte a espiar, a perseguir, pels aparells policials del règim comunista, una societat desesperada dels barrots de la història clamava per saltar el mur. A Grècia, les mentides i el descontrol d’un règim democràtic i tanmateix confessional van abocar la societat a la bancarrota econòmica, moral i social. L’anorreament de l’estat del benestar ha causat un empobriment que costarà molt de superar.

Doncs en certa manera les condicions descrites per a l’RDA i Grècia es reprodueixen actualment al País Valencià. La patacada econòmica és de pronòstic reservat. L’administració pública valenciana està contra les cordes econòmicament i política. La televisió pública, com a Grècia, va desaparèixer. Finalment, la bel·ligerància catalanòfoba dels sectors socials valencians que aquests anys han tingut la quota del poder autonòmic ha ofegat una cultura pròpia moderna, dinàmica i posada al dia.  Tot hi pareix de cartó-pedra, a punt per ser cremat.

Aquest és el paisatge que Manel Alonso descriu a Cròniques des de l’infern. Vam acudir a la presentació que va fer-ne a finals de 2013 a Barcelona, a la Casa València, centre social de valencians a Barcelona per molt de temps en la dinàmica de casa regional i avui obert a l’esperit de tants valencians que viuen a la ciutat comtal i practiquen un activisme cultural de signe valencianista. Ja en la presentació del llibre va quedar clar el caràcter crític del contingut del llibre.

Es tracta d’un recull de 52 articles d’opinió publicats en diferents mitjans, no referenciats en el volum, però que sabem per altres fonts que van ser publicats entre 2011 i 2013 a L’Informatiu, digital ja desaparegut, i a morvedre.info. El recull és obra del professor Antoni Rovira, que va organitzar-lo a partir de l’establiment de paral·lelismes entre els articles de Manel Alonso i la Divina comèdia del Dant, en un joc d’intertextualitat que dóna profunditat al sentit del títol. Aquesta organització es complementa amb una proposta didàctica del professor Rovira adreçada a alumnat de Batxillerat, que pot trobar-se en línia i que empra la metodologia del taller literari per treballar la creativitat i la reflexió dels estudiants a partir dels articles d’opinió de Manel Alonso i de les citacions de la Divina comèdia, complementats amb unes il·lustracions que evoquen els passatges dantescos.

Llegit el recull sense pensar gens en l’aprofitament didàctic, sinó tan sols com a lectura lliure, justament el terme dantesc ve a col·lació per definir el panorama que comenta Manel Alonso. La percepció directa i crua dels efectes de la crisi econòmica, que l’autor viu en primera persona pot ser, després de tot, un testimoni de primera mà que un dia servisca per entendre la societat valenciana d’aqueix moment històric, que tot just arriba al punt crucial de les eleccions del proper 26 de maig. Més enllà que en els articles de temàtica cultural i lingüística es pose el dit a la nafra de les amenaces que pesen sobre la cultura i la llengua pròpies dels valencians i que es concreten en la desnaturalització, la minorització i la substitució per la cultura i la llengua de l’espanyolisme, i doncs, es denuncien la política i les maniobres que des del poder s’exerceixen en aquest sentit, que abasten aspectes com la mateixa docència de valencià, el menysteniment dels drets lingüístics, el supremacisme, l’obstrucció a la normalitat cultural; el que crida l’atenció dels escrits de Manel Alonso és la descripció dels efectes de les retallades que van desembocar en l’anomenada Primavera Valenciana. El clima polític putrefacte, dominat pels escàndols de corrupció i la demagògia, en certa manera, resulta més o menys conegut, tot i que segurament la imatge que se’n ha pogut veure als mitjans de comunicació siga una versió maquillada d’una realitat més complexa que no pareix, en què el repartiment piramidal del poder polític s’enfonsa fins a les darreres instàncies de l’escala social. El que de veritat impacta de la lectura dels articles de Manel Alonso és la descripció de la cruesa de la crisi socioeconòmica, de la devastació de les condicions de vida de la gent i també d’un horitzó de progrés que els abusos de la bombolla van enviar a pastar fang. Aquell horitzó ha estat substituït per un altre de penalitats i esclavització socials a causa d’un deute sense final, un terreny adobat per a la descomposició social.

I això no obstant, el recull acaba amb l’article “Cant al Ras a Massalfassar”, que Antoni Rovira postil·la “De la recerca de l’esperança”. Manel Alonso escriu aquest article el 2011, abans de les darreres eleccions autonòmiques que van donar la majoria absoluta a un candidat que havia de dimitir mesos més tard embrutat per un cas de corrupció que va acabar amb la seua carrera política. Hi analitza les perspectives culturals davant la cita electoral i els anys que vindran a continuació i fixa en la cultura popular que representa la convocatòria del Cant al Ras a Massalfassar la referència per a la continuïtat de la cultura valenciana, que inclou la fidelitat a la llengua pròpia com a element de normalitat. Més enllà de l’anàlisi que també inclou el recull al voltant del paper de l’intel·lectual valencià compromès, com és ell mateix, en la seua societat, crida l’atenció que, malgrat tot l’infern de què parla, la indicació de l’eixida siga formulada amb l’esperança d’una redempció paral·lela a la de la Divina comèdia del Dant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s