Història de mort

IMGVaig comprar el llibre a Negra y Criminal, a Barcelona, el dia que el Sebastià Bennàssar va portar-nos a fer la ruta literària de la Barcelona negra. Molta negror literària per entomar. La llibreria Negra y Criminal, a la Barceloneta, era el punt final d’un trajecte a peu pels escenaris literaris del perill d’una ciutat amb reconeguda tradició criminal. I la llibreria de Paco Camarasa, que en aquella ocasió era cita obligatòria i que feia exactament el mateix paper de les botigues que et trobes en sortir d’una atracció de Port Aventura, on pots adquirir el marxandatge corresponent, invitava a completar el periple urbà i començar el literari amb bon peu.

I tan bon peu. Crims.cat havia fet la seua aparició en l’horitzó llibresc de les editorials independents i Andreu Martín era, i és, una ploma de reconeguda solvència en el terreny de la Barcelona negra. Així que Història de mort  va semblar-me una bona opció per recrear la imaginació. Més tard, a l’hora de la lectura ociosa després de deixar el volum en remull lector durant un temps excessiu, veig que es tracta exactament del primer número d’aquesta col·lecció. I que la novel·la és una reedició de l’original de 1984, pràcticament una altra època. Així doncs, una de les col·leccions emblemàtiques de la negror catalana actual s’inicia amb un clàssic recuperat, que enllaça directament amb la modernor dels anys 80 del segle XX. I ben mirat és la millor manera de començar, he pensat després, perquè l’autor, d’un pes cada vegada més específic en el panorama literari català, bé suposa una continuïtat que dóna fe d’una tradició literària à la page de les literatures europees més divulgades.

Un cop iniciada la lectura, arranca un doble viatge en el temps, als anys 80 en primer terme, que és quan s’esdevé l’acció, i al franquisme més recalcitrant dels anys 50, els anys de plom de la impunitat d’estat, així que s’aprofundeix en la ficció. Andreu Martín ho fa des d’un enfocament propi del thriller més psicològic. No debades l’acció està protagonitzada per psiquiatres. El desenvolupament de la novel·la i el desvetllament dels enigmes que enclou està protagonitzat per aquest perfil professional, apte per a la distorsió de la realitat a la recerca d’un efecte colpidor en el lector.

La història comença amb l’Àngels, vídua d’un policia franquista, que pateix una esquizofrènia inexplicable que l’empeny a intentar suïcidar-se. La història personal d’aquesta dona i el contrapunt d’una tertúlia bohèmia en la Barcelona dels primers 80 s’encreuen en la consulta d’un psiquiatra que també va camí de la bogeria, Jordi Campavall, un personatge fatal que freqüenta els baixos fons amb intencions no gens edificants. Campavall és un personatge diabòlic i entre la seua esquizofrènia i la de l’Àngels es basteix una ficció dins de la ficció que trastoca els límits de la percepció del lector. Hi ha moments, en la lectura, que no se sap exactament si som a tocar de la màgia o de l’absoluta demacració de la percepció. Un altre psiquiatra, Delclòs, que porta Campavall en tractament, acaba posant-se a la gola del llop per desentranyar els misteris d’uns assassinats actuals i d’uns altres d’antics, que condueixen als atropellaments de la policia franquista en els millors temps de la repressió del règim.

Els personatges que hi apareixen són fantasmes del franquisme que continuen ben vius a començaments dels 80, mòmies que conserven intacta la seua mala llet sinistra; o bé integrants d’una generació posterior, que no saben com desempallegar-se la ruïna existencial de la qual són producte. Andreu Martín recrea amb mestria el retrat d’una societat llòbrega en què els signes de racionalitat i de modernitat continuen atrapats en la bogeria psicòtica del franquisme.

Criden l’atenció alguns dels procediments estètics que posa en joc l’autor per generar la sensació d’angoixa en el lector. La descripció reiterativa, repetitiva de sensacions i variacions en l’estat d’ànim dels personatges; el detallisme d’ambients sòrdids i de situacions psicològicament opressives; i una expressió explícita, crua dels actes criminals i violents i de les seues conseqüències són recursos que, sumats a la psicosi creixent de la confusió de la realitat que experimenten alguns personatges i, no cal dir-ho, a les cartes narratives que l’autor es guarda a la màniga, arrosseguen el lector fins al final del llibre. I val a dir que el final reuneix les característiques i els girs narratius que fan al cas en una novel·la de suspens.

Un autèntic clàssic heterodox, de lectura i acció trepidants.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s