Sicília sense morts

sicilia-sense-morts-702x1024
Al final acabo de llegir Sicília sense morts el dia després de tornar de Mallorca. Ha estat una lectura intencionada, de fer-la in situ per allò de comprovar si aquesta circumstància aporta alguna cosa a la lectura. I no és el cas. Més aviat al contrari, que la lectura t’aporta un input sobre la teua relació amb l’entorn que donaria per a un altre article dedicat a la relació entre turisme i territori, o més exactament entre turistes i societat local. Resumint molt, la condició turística és realment contradictòria: el viatge per si mateix no garanteix una percepció o altra de la societat local. I al capdavall, si no hi ha contacte amb la societat local, de què serveix el turisme? Certament, a Mallorca pot donar-se aquesta circumstància, que el turisme siga una bombolla. Després de tot, els turistes són persones transitòriament desubicades que estableixen una relació amb el lloc que visiten molt estandarditzada, ben difícil de transgredir. Així és que suposo que la lectura a Mallorca de Sicília sense morts ve a ser un enriquiment d’aquests estàndards que dic.

I la societat local dóna per a una novel·la que ja en el títol anuncia marro mafiós. L’acció se situa en una Mallorca literària que es correspon amb la del temps de José Ramón Bauzá com a president de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Com el president real, el que apareix a la ficció també pertany a un partit dretà que ha fet una operació de neteja d’antics dirigents corruptes per recuperar el poder regional arribades les eleccions corresponents. El posat i la intenció de transparència i honestedat de l’actual president xoquen de front amb una sèrie d’amenaces que el lector descobrirà ja a la primera pàgina del llibre i que donen peu al descapdellament d’una trama que té elements propis de la novel·la negra i altres que no.  Ho dic perquè el mort inicial no hi és, en bona lògica amb el títol, de manera que el lector es deixa emportar per una narració en què tot sembla que, després de tot, haja d’acabar sense que la sang arribe al riu.

L’aproximació al funcionament i la caracterització del poder polític autonòmic es combina amb la figura d’un periodista que se suposa que ha de portar el fil d’una determinada recerca que faça avançar l’acció. En realitat, aquesta figura serveix per introduir el que al començament he anomenat societat local, la societat en què mallorquins de tota la vida i nouvinguts se els maneguen com poden per capejar les tensions que hi ha entre les formes de vida de sempre, que vénen de la societat tradicional, i tota la casta d’arribistes decidits a enriquir-se sense mirar prim, sense escrúpols. De passada, aquestes tensions se substancien en un espai que pot qualificar-se tranquil·lament de baixos fons, generalment opacs als ulls públics, en què els modals del personal recorden efectivament la màfia de més baixa estofa. Per si les amenaces i els embolics inicials no fossen prou potents per arrossegar el lector a la intriga, l’autor hi afegeix unes figures femenines corresponents a immigrants d’Europa de l’Est, que orbiten al voltant del periodista esmentat i que aporten a la seua pròpia caracterització una dimensió d’una profunditat difícil d’imaginar de bon començament. Això i el fet que la dinàmica de les coses que passen a la novel·la tinga el seu origen una antiga disputa per l’herència d’una possissió fora Ciutat proporcionen ben bé la descoberta que el llibre permet. I més tenint en compte que és aquest mateix personatge periodista qui va dient al llarg de la novel·la que Mallorca és com Sicília, però sense morts. Per acabar-ho de reblar, el personatge es permet regalar al director del seu diari un exemplar d’Il Gaotpardode Giuseppe Tomasi de Lampedusa, aquella novel·la tan preclara sobre la decadència de la noblesa siciliana davant la unificació d’Itàlia que tants paral·lelismes ha suscitat en les societats de l’Europa del Sud a partir de la màxima consistent a “canviar-ho tot perquè tot seguisca igual”.

Sicília sense morts, pel que té d’indagació narrativa en els mecanismes del poder polític a escala regional, autonòmica, és a dir, endogàmica, va recordar-me poderosament Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building de Joan Pla. Ambdues novel·les són aproximacions narratives al poder del PP en els estrats mitjans de l’escala de poder espanyola, és a dir en les societats dels Països Catalans que no són el Principat. En un i altre cas es tracta d’autors amb un bagatge important, que no necessiten cridar l’atenció parlant de segons què i si ho fan és perquè es veuen amb prou autoritat literària per fer-ho. No és perquè hi haja una moda determinada, sinó perquè la crítica del poder mitjançant la ficció novel·lesca ve com anell al dit a la seua potència artística i crítica.

La novel·la està composta per 30 capítols relativament curts organitzats en seqüències, cosa que fa la lectura assequible i variada. Pel que fa al llenguatge, Guillem Frontera s’expressa amb senzillesa i contundència narrativa, amb un lèxic que, més que associat a un determinat estàndard baleàric més o menys restringit, va semblar-me un llenguatge exclusivament personal i liberalíssim, amb una textura mallorquina perceptible però molt continguda.

S’ha de llegir per entendre que es tracta d’una crítica profunda de la societat mallorquina, no tan sols dels polítics corruptes d’àmbit autonòmic, feta des d’un coneixement de primera mà, que dóna a conèixer els intersticis de la comunitat humana que viu sobre el terreny malgrat o més enllà del tòpic bastant de levante feliz que al capdavall ha transmès el turisme als peninsulars. Una història sorprenent.

Guillem Frontera. Foto: Núvol

Guillem Frontera. Foto: Núvol

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s