Betúlia

guardes betúlia no regl.pdFinalment he llegit Betúlia de Maria Aurèlia Capmany. El llibre el tenia al prestatge de les lectures pendents des de fa molt de temps. Vaig rebre’l justament a l’Espai Betúlia de Badalona en ocasió del VI Seminari sobre patrimoni literari i territori (2010), com assistent. Va ser l’època que vaig descobrir i freqüentar l’Espai Betúlia, annex a la biblioteca Can Casacuberta, amb la qual configura un complex cultural d’envergadura. en aquesta biblioteca hi anava a trobar alguns llibres que necessitava per escriure La Font de la Salut.

Finalment, vaig fer lloc a la tauleta de nit per a Betúlia, qui sap si per la coincidència amb  els canvis polítics que hi ha hagut aquesta primavera a la ciutat. Conèixer personalment l’alcaldessa d’una gran ciutat a la força t’ha de fer interessar per la informació d’actualitat que va apareixent als mitjans. i encara més per la que la mateixa Dolors Sabaté publica a les xarxes socials, sense, de moment, haver deixat anar un gram de la seva proximitat personal, que potser siga un dels actius que l’han portada a l’alcaldia badalonina i que l’han donada a conèixer en la vida pública de Catalunya.

Deu ser perquè hi ha una relació entre Badalona i la feminitat? Podria pensar-se si ens atenim a les coincidències. Maria Aurèlia Capmany també va ser, en el seu temps, una dona decidida a actuar amb determinació, d’idees clares i avançades. Betúlia  (1956) és una de les seues primeres novel·les, originada pel pas de la seua autora per Badalona com a docent, durant la dècada dels 40, en plena postguerra. Betúlia és i no és la Badalona d’aquesta postguerra. Una cosa que crida poderosament l’atenció des del començament mateix de la narració és la distorsió dels topònims maresmencs que introdueix l’autora en el relat, un efecte mitificador que fa de la realitat de referència un món personal i mític.

La novel·la té una estructura i algunes característiques que d’entrada poden despistar el lector actual. Narrada en primera persona, la novel·la comença amb un pròleg en què la mateixa narradora, una dona jove, conta les seues vivències a Guardiet (Canet de Mar), a la casa pairal on estiueja de xiqueta. A continuació, comencen els capítols (22) del que aparentment sembla la novel·la pròpiament dita, que conta l’estada d’una dona jove a la ciutat de Betúlia, vora Barcelona, durant un any. Té un encàrrec per ordenar la biblioteca d’una casa que ha quedat deshabitada. El senyor Pibernat, que és qui ha fet l’encàrrec, representa la burgesia que va poder recuperar la seua posició social després de la guerra i que en conseqüència va plegar-se a les restriccions de la dictadura a fi de conservar la seua posició social. L’acció de la novel·la gira al voltant de les experiències dels personatges que es mouen al voltant de la família del senyor Pibernat i en l’ambient social en què viuen. En aquest ambient, la novel·la fa lloc també a la immigració que ja en el moment en què se situa l’acció existia a la ciutat, un grup social marginal que vivia en condicions deplorables. No hi ha, en sentit estricte, un fil argumental específic que centre la progressió de l’acció. Les vivències i les sortides que els personatges que passen per la palestra del focus narratiu de la novel·la busquen a la seua pròpia existència composen un fris, una panoràmica d’un ambient social irrespirable, opressiu, determinat per les condicions de vida de la postguerra a Catalunya.

La manera de narrar tot això, sobretot en relació a les persones que com a conseqüència de la guerra civil van haver d’exiliar-se o bé continuen perseguides per la seua adscripció política desafecta a la dictadura en el moment que la narradora viu a Betúlia evidencia les cauteles que l’escriptora pren a l’hora de donar a conèixer la seua novel·la. Hi ha personatges, com Vicenç Jové, que té un cert protagonisme en el desenvolupament de l’acció, de qui no es diu mai explícitament que és un republicà que ha tornat de l’exili. El destí dels pares mateixos de la narradora queda esvaït malgrat les aparicions esporàdiques que fan. No se sap on paren ni què se n’ha fet. La posició estranya de la narradora en l’ambient de Betúlia queda molt reforçada per aquesta absència que potser cal entendre com una el·lipsi. Tal com explica Isabel Graña a l’estudi preliminar que acompanya i contextualitza la novel·la, la mateixa estructura de la novel·la, amb aquell pròleg dedicat a l’etapa infantil a Guardiet, és una estratègia de l’escriptora per despistar la censura, potser amb l’esperança que el censor en tingui prou amb un pròleg que narra experiències infantils, d’un gruix psicològic molt interessant, tot s’ha de dir, i no continuï fins arribar als conflictes que assetgen la vida d’uns personatges aclaparats per una existència sobre la qual no tenen cap domini. Ni tan sols el cercle més íntim dels Pibernat s’escapa d’aquesta angoixa. La possibilitat que la filla de la família, Ció, acabe casant-se amb Vicenç Jové després d’abandonar el seu promès Joaquim Salvà, un xitxarel·lo amb perspectives de posicionar-se còmodament com advocat, els empeny a maquinar un arranjament de la situació.

Més enllà de l’evocació més o menys novel·lesca de la ciutat i la vida pública de l’època, que amb tota seguretat el pas de l’autora per Badalona va proporcionar, la història de Betúlia transpira una desemparança sostinguda tot al llarg de la narració, des d’aquells estius sense els pares a Guardiet fins a l’estat vital dels personatges que passen per la biblioteca d’aquella casa tan sols habitada per una minyona vella on treballa la narradora, uns personatges que no saben on posar-se ni què fer amb la seua pròpia vida, i que troben en la bibliotecària algú que no forma part del col·lectiu condemnat a conèixer-se i controlar-se mútuament en la societat aixafada per la sola de la dictadura.

No es pot dir que siga una lectura fàcil per al lector actual. En aquest sentit, el món absurd i desangelat de Betúlia adquireix sentit històric en resseguir l’estudi preliminar d’Isabel Graña, en una edició commemorativa de la primera novel·la d’una intel·lectual de primera línia com va ser Maria Aurèlia Capmany.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s