Novel·la negra en català, avui

[Notes escrites com a preparació de la participació en la taula redona homònima a BN Benicarló Negre. Cruïlla de la novel·la negra, que va tenir lloc a la ciutat del Maestrat del 13 al 15 de novembre de 2015]

La novel·la negra en català viu actualment un moment de crescuda. no val la pena fer servir el terme boom per descriure’n el moment perquè hi ha hagut moments anteriors comparables amb l’actual. el que hi ha és una reviscolada generacional, que potser aprofita el rebuf del fenomen a nivell internacional. Això darrer, ben mirat, és un bon símptoma perquè vol dir que hi ha uns vasos comunicants que funcionen i que la literatura catalana està al dia.

charla-novela-negra-casa-america-madrid

El panorama editorial pareix bastant robust per mantenir aquesta embranzida. En llibre de paper, de moment. Diversos factors limiten molt, actualment, que la literatura en general es convertisca en un negoci digital que valga la pena a casa nostra.

Això no obstant, hi ha la contradicció entre la proliferació de convocatòries i festivals de novel·la negra i el fet que tanquen llibreries. És un símptoma de la transformació del negoci. Ja fa temps que esperar que la gent vaja a comparar un llibre a la llibreria no respon a cap lògica de mercat. A la gent, avui per avui, la literatura se li ha d’embotir pel mitjà que siga i contra els elements, que són els altres artefactes comunicacionals que ja tenen l’exclusiva embotidora, específicament la tele i els continguts digitals del mòbil.

En aquest sentit, la promoció de qualsevol tipus de literatura, avui en dia, està lligada a actes literaris i comercials concrets, i no a una oferta que ningú no atén. Segurament, aquest model de negoci continuarà minvant mentre l’edició i les maneres alternatives, específicament les presentacions i altres actes semblants proliferen. Per exemple, de Cròniques perdudes, el meu primer llibre, de 1996, devia fer-ne dues o tres presentacions. De Màxima discreció, ja en porto més del doble en un mateix any. Potser és un fenomen semblant al de la música, que ha deixat de ser rendible en format enllaunat però continua tenint rendibilitat en directe.

En general, s’ha comentat moltes vegades que la novel·la negra no té accés al cànon de la literatura catalana, perquè ha estat tractada com un gènere subaltern o popular, exclòs de la literatura culta. Hi ha una tasca creativa a fer en aquest sentit, perquè l’actual novel·la negra enllace amb els clàssics de la segona meitat del segle XX, que en el seu moment van tenir la seua difusió no tan sols al mercat sinó, per exemple, també en el sistema educatiu obligatori. Per només citar un exemple, Joc brut, de Manuel de Pedrolo era lectura obligada als anys 80. Avui, hi hauria d’haver algunes obres amb el mateix rol.

Pel que fa al País Valencià, cal esperar una regeneració en tota regla dels hàbits lectors en llengua catalana, després que amb els darrers governs autonòmics s’hagen assolit nivells de lectura inferiors al que té l’èuscar a Navarra, segons dades contrastades dels editors valencians. Aquesta regeneració ha d’abastar tant la revaloració i el rellançament dels escriptors valencians, també els de novel·la negra, que n’hi ha, per exemple Juli Alandes; com l’intercanvi amb la literatura que es fa en els altres territoris de l’àrea lingüística. Això depèn, sobretot, de la política cultural i educativa que desenvolupe la Generalitat en els propers tres anys. Si vol tenir alguna possibilitat d’èxit, no tan sols cultural, sinó sobretot polític, a fi d’assegurar-se la continuïtat més enllà d’aquests tres anys, hauria de desplegar una política cultural i educativa contundent, encaminada a consolidar àmbits en què la lectura i la literatura siguen un fenomen amb una difusió social normal. L’indicador de l’índex de lectura, en relació a això, és demolidor.

El cas és que la novel·la negra, com a fenomen literari, ha adquirit una dimensió social que es concreta en els actes en què es promociona. Els espais fixos com ara les llibreries han deixat de ser el pal de paller, perquè ja no tenen el valor socialitzador de l’experiència literària, que ha esdevingut del tot social més que individual. Avui, el públic lector troba sentit a la lectura quan la comparteix. Potser aquesta tendència vaja a més en el futur. Ho veiem en el fet que, avui, les llibreries han començat a canviar de tarannà (atenció, sense que això siga garantia d’èxit infalible) i han començat a tranformar-se en espais on compartir l’experiència literària. Potser l’èxit de la novel·la negra en català es deu a aquest fet. Que existisca una fornada nova o un col·lectiu divers d’escriptors que fan novel·la negra en català no hauria de ser notícia, perquè al capdavall és el que es pot esperar d’una cultura moderna i normalitzada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s