L’amant xinès

amantxines-segonaedicio

Margarida Aritzeta és una escriptora de llarg recorregut, una tot terreny que ja fa temps que escriu i que té la mà trencada en l’ofici. Ja va escriure novel·la negra al començament dels anys noranta, per la proximitat amb Jaume Fuster i la seua pertinença al col·lectiu Ofèlia Dracs. Va tornar-hi després de molt de temps amb un relat inclòs a Elles també maten (2013), en què va crear la inspectora Mina Fuster, personatge que ha esdevingut protagonista a L’amant xinès (2014).

L’amant xinès és una novel·la amb un títol suggerent, que remet a un exotisme que el lector ha de descobrir. Això no obstant, el primer que s’hi troba, el lector, són les tremolors de fons del Castor de Vinaròs, que fa de paisatge inicial de la presentació d’uns personatges femenins, la Mina Fuster i una amiga seua, fiscal als jutjats de la capital del Baix Maestrat, que de bon començament ja imprimeixen un caràcter remarcablement femení a la narració, si és que es pot dir d’aquesta manera. De l’escenari vinarossenc impactat pels terratrèmols del Castor, l’acció tendeix a centrar-se al Camp de Tarragona, on hi ha una altre gran projecte per desenvolupar: Barcelona World, que és, fet i fet, un altre monstre de la bombolla de la primera dècada del segle XXI. Un monstre adormit, incert, invisible fins i tot, que en la novel·la sembla atreure l’atenció del drac xinès, la potència econòmica emergent d’aquesta època, que juntament amb els polítics que han venut el país a interessos estranys, poderosíssims, ens han llegat unes amenaces al territori que el porten al caire, si no de la desaparició forçada, sí de transformacions brutals que han de tenir un impacte desconegut, que es percep difícil de controlar. Ha passat amb el Castor i pot arribar a passar amb Barcelona World. Aquest és, a grans trets, el context en què es desenvolupa la trama policíaca que fa avançar la narració. Aquesta trama s’inicia amb el cas d’uns assassinats confusos que tenen lloc al voltant de Dol de Llops, transsumpte literari de Valls, específicament el d’una dona de trets orientals que troben morta violentament, disfressada en una caseta de camp. El cas fa cap a la taula de la inspectora Mina Fuster, i aquí comença la indagació.

Mentrestant aquesta indagació va descabdellant-se a un ritme creixentment ràpid, la narració dedica atenció a la vida personal de la inspectora, un personatge que va adquirint un gruix considerable tal com ja anunciava el capítol inicial. La Mina Fuster no respon a l’estereotip literari de l’inspector de policia que se sol trobar en la novel·la negra clàssica. És una dona del seu temps, per a qui la feina li costa un treball que ha de suportar vitalment, de la mateixa manera que té una família, poc o molt assolada, com la de tothom. No és un personatge pla i això aporta matisos al caràcter negre de la novel·la, al meu entendre. No és que es dedique en cos i ànima, de nit i de dia, a peu i a cavall, a esbrinar les morts que té entre mans. Senzillament és la seua feina i no té més remei que posar-s’hi, com fa tothom que no és a l’atur.

Millor, ben mirat, perquè la distància existent entre la posició de la inspectora i el mossos que té al seu càrrec i la trama que hi ha darrere de l’assassinat de la noia que l’ocupa serveix de tallafocs moral a l’hora que la novel·la va descobrint quins són els motius i els causants d’aquella mort. La confabulació del títol i de l’assumpte de Barcelona World, aquell fantasma que plana sobre la vida quotidiana d’uns personatges de vida tan propera per al lector, desemboquen en una realitat que, per dir-ho suaument, peta a la cara del lector contemporani. Podria semblar més o menys convencional, més o menys literari el desenllaç que l’autora ha pensat per a la novel·la i potser siga així. Això no trau que poue en la realitat immediata, tacada de corrupció política. Una realitat que el lector amb tota seguretat ha conegut de primera mà. L’autora hi dóna una solució literària perquè al capdavall es tracta d’una novel·la i no pas d’una recerca periodística, però retinguem que el context que retrata respon fidelment a la realitat que coneixem i vivim. I aquest aspecte, que tinc la sensació que passa bastant desapercebut en una lectura mitjanament aprofundida, és més colpidor que no sembla, perquè situa la novel·la en el terreny d’una crítica en profunditat a la classe política que ha remenat les cireres per aquests verals pràcticament fins a dia d’avui. I no estem parlant únicament de peixos grossos, que aquests sempre tenen les espatlles cobertes, sinó també del personal que s’ha dedicat a la política perquè, com va dir Zaplana, té l’objectiu de fer-se ric.

Diu la crítica que aquesta novel·la anuncia una sèrie protagonitzada per la inspectora dels Mossos. No estaria gens malament, perquè sèries d’aquest tipus són un buit a omplir, tant en el format llibresc com en possibles adaptacions audiovisuals. Si tenim en compte que a més es tracta d’una novel·la que passa fora de Barcelona, doncs encara millor per descobrir el pa que s’hi dóna arreu.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s