La Maternitat d’Elna

751_la_maternitat_elna_ed_especial-jpgLa Maternitat d’Elna és segurament el llibre que més deu haver donat a conèixer la seua autora, Assumpta Montellà, i sense cap mena de dubte és el llibre que va donar a conèixer l’existència de la Maternitat Suïssa d’Elna i la figura de la seua fundadora i directora, la suïssa Elisabeth Edienbenz entre l’opinió pública catalana. Aquesta “recuperació de la memòria històrica” ocupa un lloc emblemàtic en el procés de revisió de la història catalana i espanyola lligada amb la Guerra Civil. No hi ha dubte que la difusió del relat recollit i escrit per Assumpta Montellà ha suposat una fita en la consideració dels esdeveniments relacionats amb aquesta guerra i específicament amb l’anomenada Retirada republicana de Catalunya.

El llibre combina la narració per part de l’autora dels esdeveniments històrics que expliquen l’existència de la Maternitat: la guerra, la retirada i l’exili massiu de civils, la creació dels camps de refugiats al Rosselló i més enllà, l’acció de les organitzacions internacionals de solidaritat, la vida de les mares i els infants a la Maternitat i després, durant el seu exili o durant la seua vida com a fills d’exiliats, per una banda; per l’altra, de manera intercalada entre els textos explicatius, hi ha la transcripció de converses que l’autora va mantenir amb mares catalanes i espanyoles que van viure l’experiència de l’exili, dels camps de concentració rossellonesos, de l’infantament a la Maternitat i de la seua història personal posterior. També n’hi ha amb persones nascudes a la Maternitat, filles d’exiliades. El resultat del llibre és una successió de textos explicatius i de testimoniatge directe. El caràcter estremidor d’algunes de les experiències personals contades i, en general, la contraposició entre la referència d’unes condicions de vida duríssimes i la tendresa inherent al naixement de criatures suposa una matèria que per si sola ja va directa a la sensibilitat del lector.

El que crida més l’atenció des del punt de vista formal és l’enfocament que l’autora aplica a la història que conta. Assumpta Montellà és historiadora de formació però La Maternitat d’Elna no és un llibre d’Història. L’autora va portar a terme una recerca històrica relacionada amb uns esdeveniments del passat: va cercar-ne documentació i testimonis orals dels protagonistes, inclosa la mateixa Elisabeth Eiedenbenz, encara viva en el moment de la realització de la recerca. A l’hora donar a conèixer la seua recerca, l’autora no opta per un relat històric, per un treball d’Història homologable acadèmicament. Abandona la metodologia científica i adopta un altre format per donar a conèixer el relat. En concret, aquesta alternança descrita abans respon al model de format del documental audiovisual, en què s’alternen les explicacions de la veu narrativa amb el testimoni oral de protagonistes entrevistats. Com en el cas del documental audiovisual, l’objectiu és arribar a la sensibilitat del destinatari, del teleespectador, del lector emprant el testimoni directe dels protagonistes com a credencial irrebatible de credibilitat. El rigor metodològic propi d’una disciplina científica en l’exposició dels resultats és substituït per l’efectivitat periodística, literària. El resultat és un llibre d’àmplia difusió i un èxit de vendes. Molta gent, jo mateix, hem arribat a conèixer l’existència d’aquest passatge de la nostra història gràcies a la divulgació que va encapçalar la publicació d’aquest llibre.

La Maternitat d’Elna és un exemple paradigmàtic de com s’ha portat a terme la recuperació de la memòria històrica relacionada amb la Guerra Civil i el franquisme. Escrit en el moment d’implantació del Memorial Democràtic, podria incloure’s en el corrent sociopolític que va donar lloc a la promulgació de l’anomenada Llei de la Memòria Històrica, de 2007, que, per dir-ho de manera simplificada, formalitza la gestió política que el règim de 1978 fa dels fets de la Guerra Civil i el franquisme i, doncs, del tractament que se’ls dispensa com a record del passat. En aquest sentit, el Memorial Democràtic es proposava inicialment incidir en el passat democràtic de la Catalunya republicana per tal de revitalitzar-lo com a component de record de la Catalunya actual. Tant el Memorial Democràtic, minvat políticament en acabar-se el govern tripartit, com la llei de la memòria històrica, que fa recaure en les famílies afectades la responsabilitat de trobar els desapareguts del Guerra Civil, poden considerar-se avui un fracàs, com a mínim.

La no restitució de la memòria dels vençuts a partir de la persecució dels crims contra la Humanitat comesos en el passat i de l’anul·lació de judicis sense garanties com ara el del president Lluís Companys ha convertit la memòria històrica en una temàtica apta per a un consum cultural necessitat de compensació emocional davant una injustícia que porta camí de perpetuar-se en el futur com ha fet en els darrers 38 anys. Espanya no fa cas de les recomanacions de l’ONU i no farà res per endreçar un armari carregat de morts violentes i vexacions als drets humans. A no ser que hi haja una convulsió que tombe el règim polític actual. La Maternitat d’Elna i la manera de treballar de la seua autora no està exempta de polèmica. Busca la incidència en un públic que no té accés als textos històrics més pròpiament científics i el predisposa a rebre una compensació emocional a canvi d’abandonar tota esperança de restitució de la dignitat.

Com a contraprestació, dóna a conèixer la figura gegantina d’Elisabeth Eidenbenz i del seu exemple de solidaritat, vinculat al que avui coneixem amb les sigles ONG. Contra la misèria moral d’Europa, la de 1939 i la d’avui mateix, que perpetra tractes fastigosos amb els refugiats de la guerra de Síria per fer-los a mans de Turquia, un estat tan penós com Espanya mateixa a l’hora de protegir i fomentar els drets humans; s’alça la figura de la voluntat solidària d’una mestra suïssa que va desafiar el col·laboracionisme del govern de Vichy i l’ocupant nazi, que va protegir les mares catalanes i espanyoles embarassades dels camps de refugiats o les jueves que fugien del terror hitlerià. Que va salvar la vida de 597 infants només comptant amb els recursos que li proporcionava la seua organització pacifista internacional amb seu a Suïssa: el Servei Civil Internacional.

elizabeth-eidenbenz-izq-y-marc3ada-garcc3ada-torrecillas-dech-en-1942-antes-de-ir-a-mexico-publico-es

María García Torrecillas i Elisabeth Eidenbenz (1942)

Visiteu “La Maternitat d’Elna: el bressol de l’exili“.

Advertisements

Un pensament sobre “La Maternitat d’Elna

  1. Rosa diu:

    Impressionants les imatges, colpidores… igual com el llibre de Montellà. Gràcies per aquest article ple de veritats. Si no l’has fet, et recomano la visita que l’Assumpta Montellà fa amb l’alumnat de secundària a Argelers i a Elna: tothom en sur colpit i, amb sort, conscienciat que els éssers humans no aprenem i que cal treballar molt perquè segons què no es repeteixi. Ella procura que els estudiants prenguin consciència del que va passar i del que passa ara mateix. Potser sí que ho fa a partir de les emocions, una mica per damunt de les fonts hstòriques… però ella coneix bé les fonts i no maquilla els fets, només hi posa sentiment. Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s