Oli en un llum

IMG_3220

Oli en un llum  és una novel·la peculiar dins el panorama de la creació novel·lesca catalana dels darrers temps. Això és així per l’ambientació que recull i per la temàtica que tracta, i també pel punt de vista que transmet, per la mirada que transmet sobre el funcionament del país.

L’acció se situa a Vilanova de les Garrigues, un poble que “no tenia gran cosa que el diferenciés dels altres pobles de la comarca”, és a dir, un lloc inexistent que podria ser qualsevol dels pobles de la comarca, fins i tot Sarroca de Lleida, a la comarca veïna del Segrià, d’on és originari l’autor. En aquest poble que és una mica tots els pobles d’aquestes comarques, hi apareixen una sèrie de personatges que tenen en el Joan de cal Carrau el protagonista. Ell i els seus amics són joves pagesos que viuen al poble i de la terra: una minoria social en extinció, o almenys en invisibilització. El Joan viu amb els seus pares, té projectes per millorar el seu mitjà de vida i l’oposició frontal del seu pare, per a qui el noi només té pardals al cap i no hi veu res, de la terra, encara li falta molt per aprendre a sobreviure en un mitjà hostil com és la pagesia. Així doncs, pare i fill conviuen com gat i gos. La colla del Joan porten la vida de jove que es porta al poble, amb els seus costums socials de relació amb el sexe femení i d’oci i de consum, caracteritzats pels excessos i les transgressions. Si de cas, el que marca aquest jovent que ja va fent-se gran és la necessitat imperiosa de trobar amb qui compartir la seua vida abans no passe la volada.

No cal insistir gaire per pensar que aquesta darrera necessitat situa els personatges davant la disjuntiva d’emmotllar-se a les convencions, poques o moltes, bones o dolentes, acceptades o rebutjades socialment, que la seua situació personal determina.

Contra el que podria semblar, no és una novel·la costumista perquè el narrador, l’autor, hi aporta un punt de vista des de dins, de vegades donant veu en primera persona al protagonista i a algun altre personatge, de manera que el lector s’immergeix en el l’imaginari dels personatges, un món suficient en si mateix, que té en la ciutat de Lleida un contrapunt urbà indefugible. Aquest punt de vista interior en fer el retrat de la societat de les Garrigues exclou la possibilitat de costumisme. Les persones es relacionen igual als pobles de les Garrigues que a Nit d’estiu a Barcelona, per posar un exemple contraposat. El que canvia és el tipus de societat i de relacions que hi ha entre els personatges.

No cal dir que, tractant-se d’una novel·la d’aquestes característiques, tenia assegurada l’atenció nul·la dispensada pels mitjans capitalins, i més tenint en compte que es tracta de la primera obra que va publicar l’autor, que a continuació va decantar-se per la literatura gastronòmica, gènere pel qual vaig acabar fent-ne la coneixença tot i que ja hi havia coincidit abans a Vall-de-roures per la publicació d’El riu que parla i a Cornudella de Montsant, l’històric dia 10 de juliol de 2010, en la jornada literària que hi organitza Jesús M. Tibau.

Oli en un llum ha estat considerada una novel·la realista i sens dubte així és, perquè el retrat que fa de la societat que tracta és actual i el punt de vista narratiu defuig el costumisme. És el retrat de la societat rural dels Països Catalans, perquè no ens enganyem: no varia gaire del pla de Lleida al Maestrat o al Llevant de Mallorca. La condició perifèrica, la resistència contra les adversitats, la lluita per definir la trajectòria vital dels joves són els mateixos. Els ulls de la societat urbana miren cap a un altre cantó. Per això aquesta novel·la resulta peculiar i original: perquè explora un terreny pràcticament verge de la novel·la catalana actual.

Finalment, hi ha un element que contribueix sobremanera a configurar tot això que hem dit: el llenguatge narratiu que empra Ignasi Revés. L’opció de la modalitat lingüística de la novel·la pot resultar un actiu o un passiu segons la ideologia de qui analitze o simplement la lligga. I és que sobretot en moltes solucions lèxiques, Oli en un llum s’allunya de l’estàndard i fa servir solucions dialectals pròpies de la societat comarcal representada. Per als qui fan ois de les novel·les que no casen prou amb el català central, la novel·la pot semblar excessiva en aquest sentit. Ara bé, al capdavall Ignasi Revés aplica exactament els mateixos criteris lingüístics a la regió lleidatana que Joan Daniel Bezsonoff escrivint des del Rosselló. I així fa emergir una varietat de català que l’homogeneïtzació ignora. Una varietat que en mostra la vigoria i la genuïnitat fora dels circuïts més convencionals.

I és que, com dèiem al començament, el país funciona d’aquesta manera.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s