Ruta literària Joaquim Casas a Mataró

Joaquim Casas a MataróÀlbum a flickr

Aquest 3 d’octubre vaig a la ruta literària Passejant per Mataró amb Joaquim Casas. És la segona vegada que ho intento i ara m’hi he inscrit amb prou temps per no quedar-me’n fora. No tinc ni idea de qui és Joaquim Casas, però m’atrau el format de la ruta literària i Mataró el diumenge al matí pareix el lloc adequat per gaudir de la literatura sobre el terreny dels carrers del centre de la ciutat. Totes les ciutats tenen una personalitat determinada, amb virtuts i defectes, i Mataró no n’és cap excepció. Una relació complexa amb el seu interland comarcal no és prou per no deixar-se portar per l’encant dels seus carrers antics i la seua gent.

Per fer-ho més aventurat, aquell diumenge al matí hi ha una o dues curses que tallen els accessos a la ciutat per l’antiga N-II, de manera que he de fer una miqueta de volta de no res fins a Argentona per poder entrar per un pas accessible. Arribo a temps.
La colla de la ruta s’aplega a la plaça de Santa Anna tocant al carrer de Barcelona: el rovell de l’ou de la ciutat. Em presento i les responsables de la ruta, que en aquell moment identifico amb bibliotecàries de la Pompeu Fabra, em lliuren una bossa amb els materials de la ruta.

Entre aquest material hi ha una guia de recursos sobre l’autor que ens ha de guiar pel Mataró d’antany. Més tard, per la semblança que ocupa la part més considerable de la guia, m’assabento que Joaquim Casas és un capgròs dels de tota la vida tot i ser nascut a Blanes, que va viure entre 1911 i 1993. Va patir la repressió franquista després de lluitar a la guerra i va dedicar-se a la venda a domicili de llibres en català, per a la qual dedicació tenia la mà trencada. De vegades ens preguntem com va ser que la cultura i la nació catalanes van sobreviure al franquisme i a la monarquia espanyola, i és quan apareixen persones com Joaquim Casas que en trobem la resposta: perquè hi ha hagut gent, tot al llarg de la història, que no ha cessat mai de treballar-hi per construir-ne el futur. Joaquim Casas va ser un escriptor que projectava la seua mirada d’home del seu temps sobre el seu entorn immediat. Potser era molt xaró, com apunta el seu nebot Ramon Casas i Peña, però sens dubte oferix una visió del Mataró del seu temps que rebrota en esdeveniments com ara la ruta que li dediquem.

La guia de la ruta va llegint textos i contextualitzant-los tot al llarg del carrer Barcelona;  la plaça de la Peixateria; la baixada de les Escaletes; el carrer de Sant Cristòfor, l’estret carrer de Santa Maria; la plaça Gran, amb el seu mercat exterior avui tancat; el carrer de Don Magí de Villalonga; la plaça de Santa Maria, amb la principal església mataronina, on hi ha el conjunt dels Dolors, de Viladomat, aquella mostra fantàstica del barroc català; i el carrer Nou. La ruta va deturant-se en alguns edificis significatius, que criden l’atenció pel seu caràcter arquitectònic i són citats en els textos de Joaquim Casas. És la gràcia de la ruta literària: que el coneixement del paisatge, urbà en aquest cas, té lloc per mitjà del testimoni literari, com si el missatge donat per l’autor completés el cicle de la comunicació in situ, i fos el mateix Joaquim Casas que ens acompanya en aquest periple dominical. Destaquem els edificis que recordo sense haver de recórrer a la cerca: la Peixateria, avui una mostra de Neoclàssic incrustada al bell mig dels carrers més tradicionals de Mataró; la basílica de Santa Maria, amb aquells arbres que en desdibuixen la perspectiva de la façana, i el Foment Mataroní, al carrer Nou, un edifici que en altres moments va ser punt neuràlgic de la vida social de la ciutat. Em deixo les cases més potentades, testimoni mut d’una puixança avui esvaïda.

Una vegada a la Riera, baixem fins a l’Ajuntament, on l’organització de la ruta ens té preparada una copa de cava i unes neules salades, que no coneixia, de les excelses pastisseries d’aquell mateix carrer. Fem cap a l’oficina municipal d’informació i turisme, als baixos de l’Ajuntament, que és una botiga on hi ha tot d’objectes de record de la ciutat. Hi trobo el llibre Mataró Barroc. Història i art dels segles XVII i XVIII, d’Alexis Serrano i Gener Salicrú, a un preu molt assequible. Potser el Barroc no gaudeix de bona premsa pels efectes perllongats d’un noucentisme congènit, però no se’n pot negar la creativitat exuberant. I Mataró ocupa un lloc de referència obligada en aquest sentit. La visita als Dolors, que el format de la ruta no permet, val la pena.

Més tard, a casa, remenant a la bossa de la ruta, hi trobo el quadern 25 literaRutes pel Maresme, subtitulada “Guia de recursos” de les biblioteques municipals del Maresme. De cada biblioteca, hi ha una pàgina d’informació de servei i una altra de proposta d’una ruta literària al poble o ciutat a què pertany, amb una descripció, un mapa i un codi QR que remet a un vídeo en línia que ressegueix la ruta literària proposada. Segurament, per resseguir aquestes rutes, cal recórrer a les convocatòries de les biblioteques, ja que els textos de cada ruta, potser per qüestions relacionades amb la gestió dels drets d’autoria, no s’inclouen en la informació relacionada.

En qualsevol cas, heus aquí un exemple del tipus de proposta cultural que signifiquen les rutes literàries per apropar-nos al patrimoni cultural i literari de la comarca. Un exemple de gestió i promoció culturals a l’abast de tothom.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s