Després vénen els anys

thumb_474__4

Vaig comprar el llibre a la llibreria 3i4 de València el 2014, a on tot just feia uns dies que se n’havia fet la presentació. Una novetat rabiosa de la flamant editorial Drassana. N’hi havia una pila d’exemplars tal com entraves i no va ser gens difícil trobar-lo. Estava al corrent de la presentació i de fet vaig pensar que era el lloc adequat per adquirir-lo. Perquè a la 3i4 (ara ha canviat de nom: Fan set) sempre hi he trobat llibres ben significatius.

Jo hi era amb motiu de la Plaça del Llibre d’aquell any. De l’editorial Onada van dir-me si hi volia anar a signar, i vaig fer-ho coincidir amb l’assistència al sopar anual d’Escola Valenciana, a Albal. A la taula de signatures, vaig coincidir amb Àlvar Monferrer, que hi presentava Bruixes, dimonis i misteris, amb què havia obtingut el premi Bernat Capó. Jo hi anava amb La cuina de Traiguera. Després s’hi van instal·lar alguns altres escriptors del cap i casal i vam passar una estona agradable abans d’anar a dinar, sobretot per la conversa amb Àlvar, un especialista en misteris. Monferrer és d’aquelles persones que en mitja hora de conversa t’encomana informacions que potser no t’haurien arribat en la vida.

Però anem al cas que ens ocupa. Vaig començar el llibre a l’hotel on ens quedàvem aquella nit i després va haver de fer la cua preceptiva ans no acabés els que tenia més avançats. Coneixia l’autora d’oïdes, del seu blog El meu país d’Itàlia, que va mudar de nom en marxar a viure a Ginebra poc més o menys a l’època en què va aparèixer publicat Després vénen els anys. També la coneixia d’El Pont Cooperativa de Lletres, tot i no haver-hi coincidit encara pel fet que viu a l’estranger i els seus viatges a Castelló són quan són.

En qualsevol cas, Després vénen els anys  va cridar-me l’atenció per la seua temàtica al voltant de la Guerra d’Espanya i de la relació que estableix amb l’Alguer. I és que el fet que els istrians expulsats de la seua terra en crear-se Iugoslàvia anessen a parar a Fertília, una de les ciutats bastides pel feixisme, dins el terme municipal de l’Alguer, serveix a l’autora per escriure una novel·la sobre la tragèdia de la guerra a l’Europa del segle XX. El protagonista, Michelle Fiorin, és un d’aquests istrians plantificats a Fertília, a Sardenya, que entra en contacte amb els catalans de l’Alguer i, fet i fet, esdevé un alguerès més. També és un comunista dels del PCI de tota la vida i exbrigadista internacional a la Guerra d’Espanya. Blanca Lleó, personatge que és la projecció de l’autora en la ficció, és una castellonenca que viu a Roma i investigant es troba amb Michelle. El fet que l’exbrigadista li relate la seua presència al Castelló republicà a punt de caure en mans dels franquistes el 1938 dóna peu a una recerca que parteix dels records personals per mirar de retrobar, de reconquerir, de reconstruir la pròpia identitat.

Josep Lluís Roig la situa, juntament amb Trencatenebres, de Juli Alandes, i la meua Màxima discreció en un punt de vista diferent sobre el tema de la Guerra Civil, en el sentit que el tractament que atorga al fet històric s’escapa de la identificació tradicional de bons i dolents i miren de reproduir una realitat històrica molt difícil de copsar quan es tenen en compte els matisos i s’eviten els maniqueismes. En el cas de Després vénen els anys aquestes variacions es porten a terme, sobretot, a partir d’una introspecció en les sensacions i sentiments que susciten els materials que Michelle i Blanca Lleó van aplegant en les seues converses i una documentació que l’autora ha de conèixer de primera mà sobre la Guerra Civil a Castelló de la Plana. Aquests materials, informacions derivades d’entrevistes, que remeten directament a la memòria oral, una de les betes més innovadores de la recuperació d ela memòria històrica, i les referències històriques que serveixen a l’entrevistadora per contrastar les informacions que ha recollit, apareixen amarades de sensacions, de sensibilitat, de sentimentalitat, en un esforç del personatge per reproduir l’emotivitat que els fets històrics que investiga devia causar en els qui els van viure de primera mà. La Blanca Lleó és un personatge extraordinari, d’una sensibilitat exquisida, que comparteix amb Michelle l’experiència de l’exili, de viure lluny del seu país d’origen.

El resultat és una novel·la amb una estructura poc convencional, en què es combinen correus electrònics i la transcripció de notícies d’època amb els passatges més estrictament narratius, com si l’única manera de reconstruir la memòria consistís a recompondre peces diverses que en aparença no encaixen perquè, sobretot, l’oblit n’ha fet desaparèixer o bé les ha deformades. I per tal de fer-les coincidir, la sensibilitat d’uns personatges envestits per la seua pròpia història personal juga el paper d’argamassa de la memòria. La tensió emocional experimenta un crescendo que acaba arrossegant el lector. És així que la novel·la té la virtut de reproduir mitjançant procediments literaris les sensacions i sentiments de la història que narra, que corresponen a la vivència de la guerra que va assolar Europa durant el segle XX i a la de l’exili, circumstància derivada d’uns enfrontaments bèl·lics producte d’injustícies i desigualtats.

Castelló, i Benicàssim més específicament, van viure un moment d’un cert esplendor en plena conflagració, quan van convertir-se en la rereguarda vora el mar on anaven a recuperar-se els ferits del bàndol republicà. Un oasi paradisíac que va esvair-se amb la derrota de la República. Aquella felicitat, que és també la felicitat de la lluita, és el leitmotiv de la novel·la. Després vénen els anys.

Anuncis

Un pensament sobre “Després vénen els anys

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s