Desde el más allá y otras historias

Feia temps que no tenia entre les mans un llibre d’historieta gràfica, així que quan em topeto Desde el más allá y otras historias d’H.P. Lovecraft l’adquireixo sense pensar-m’ho gaire, només fullejant-lo breument. Ignoro qui n’és l’il·lustrador. De fet, en aquell moment ni tan sols m’hi fixo. Segurament hi ha escriptors que vas revisitant al llarg del temps perquè són autors de culte. Els teus autors de culte.

Vaig conèixer Lovecraft de jove. A la Laboral de Tarragona, un company d’internat tenia un exemplar de Viajes al otro mundo. Ciclo de aventuras oníricas de Randolph Carter, editat per Alianza, amb una coberta que semblava la porta dels somnis abissals que sempre han estat marca de la casa de la ploma de Lovecraft. Llavors, estem parlant de 1982, encara era vigent el discurs de la connexió entre les drogues al·lucinògenes i la possibilitat d’accedir a una percepció diferent del món, a una altra dimensió, etcètera. Coses de la cultura hippy que encara aleshores arribava per aquests verals d’Occident. Així que el conreu del somnis com a dimensió diferent de la realitat i, encara més, l’accés a una percepció diferent de la dels sentits, que llavors predicava aquest discurs, devien tenir en Lovecraft un mestre arribat de les profunditats insondables del temps, no se sap com, per sacsejar la manera de veure el món que tenia un jovenel·lo de quinze anys a qui s’havien començat a obrir portes sense més ni més. En aquell moment, Sigmund Freud era un nom que començava a colar-se pels meus pavellons auditius. De totes aquestes possibilitats, com es pot esperar, no en tenia ni idea. I la conseqüència lògica, més enllà de la curiositat que tot allò m’inspirava, va ser com el descobriment de tot un món desconegut, una dimensió ignorada que s’obria per absorbir-me, per abduir-me. I tot això sense al·lucinògens entremig.  H.P. Lovecraft era un monstre, un forma de dissidència de la Humanitat que formava part d’una literatura que corria de mà en mà, que formava part d’una subcultura en què es jugava amb la ingenuïtat més ignorant, amb la imaginació per estrenar, amb productes alguns fantàstics i altres infectes que avui fa basarda fins i tot d’esmentar.

Més endavant vaig llegir alguns títols seus en català: L’ombra sobre InsmouthLa crida de Chtulhu, quan ja eren considerades lectures juvenils de clàssics universals. Eren lectures per plaer, després d’haver llegit La metamorfosi  de Kafka i continuava resseguint allò inexplicable, inenarrable que hi ha en la transgressió narrativa de Lovecraft. Per això, recuperar-lo en una interpretació gràfica em resultava atractiu.

Desde el más allá y otras historias reprodueix en format de còmic sis relats d’H.P. Lovecraft, de la mà del dibuixant holandès Erik Kriek, que apareix a la contrasolapa en un autoretrat tan inquietant com les il·lustracions que poblen les pàgines del llibre. Està encapçalat per una reproducció de les poques imatges que es conserven d’H.P. Lovecraft i un pròleg del guionista cinematogràfic Gerard Soeteman serveix per posar el lector en situació en relació al contingut del llibre i a Erik Kriek. El traç del dibuixant em va fer pensar en Taxista, de Martí, i en l’estil de Chester Gould i el seu personatge Dick Tracy. Ja des de la mateixa coberta del llibre, Kriek reprodueix aquell món del més enllà que va imaginar l’escriptor de Providence, en què es barregen les criatures dels abismes amb l’horror del buit d’un Univers hostil i inabastable. Els dibuixos que expliquen les històries, al meu parer prou esquematitzades en la reproducció il·lustrada, segueixen el caràcter ombrívol i distorsionat del que expliquen. Els dibuixos de figures exemptes que il·lustres pàgines de transició entre relats diferents reprodueixen éssers fantàstics que inspiren horror, repulsió, que suposen una presència vinguda d’un altre món. “La sombra sobre Insmouth”, el darrer dels relats, després de “El intruso”, “El color que cayó del espacio”, “Dagon” i “Desde el más allà”, acaba fent pensar en la novel·la La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. Clou el llibre un postfaci de  ilan Hülsing, col·lega holandès de Kriek, que fa una ressenya de la vida, l’obra i l’art d’H.P. Lovecraft que té la utilitat d’explicar algunes de les claus de les històries llegides, que poden deixar el lector amb un pam de nas i que poden trobar un sentit en aquest text.

Després de situar-lo juntament amb Poe i Kafka, Hülsing diu de Lovecraft: “treballa un horror còsmic partint exclusivament de l’individu, l’horror de ser anul·lat que gradualment es va veient envoltat per un univers fred, cruel i arbitrari. Són històries laberíntiques, de vegades quasi sense intriga, d’una vaguetat aterridora i extraterrestre que ho abasta tot, i es potser gràcies a aquesta intangibilitat que causen tan fonda impressió”.

Tal com indica Soeteman al pròleg, Erik Kriek intenta ena quest llibre reproduir en el format de còmic un tipus d’història que, per les característiques narratives que té, és la més difícil de reproduir, ja que es tracta de visualitzar allò intangible, de reproduir un sentiment característicament inaprehensible: la por, una sensació del tot humana, que parteix de l’experiència  individual més íntima i que situa l’individu sol davant un món inassequible, que depassa del tot la dimensió estrictament humana i que dona compte d ela seu petitesa infinitesimal.

Només per a amants del còmic clàssic i de les emocions fortes. El dia que també n’hi hagi en català, d’aquests còmics, alguna cosa haurà canviat en l’horitzó cultural catalanoparlant. Perquè de fet l’original és escrit en neerlandès (H.P. Lovecraft –  Het Onzienbare en Andere Verhalen) una llengua de més dimensió que el català que tampoc no es pot dir que formi part de la primera línia internacional. L’edició en castellà va rebre un ajut de la Nederlands letterfonds.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s