El nostre determini

L’1O a Sant Carles de la Ràpita. Foto: aguaita.cat

Em costa molt fer proclames de res en concret, per més genèriques que siguen. Els grans principis de la humanitat, tot allò que conforma el paradigma de com hauríem de ser els humans, veiem que  a l’hora de la realitat s’adapta amb moltes falles, molt desigualment segons el lloc, el moment i el grup de gent a qui afecta. Però quan et toca de prop, quan ets tu qui s’ho troba de cara, és impossible inhibir-te’n. Ho he intentat durant els darrers mesos. Contenir les expressions i les emocions, no deixar-me arrossegar pels esdeveniments, no distraure-m’hi excessivament. I no he pogut. Perquè quan ets enmig la rambla o la riera i, com diria el poeta, baixa la desbocada força dels cavalls, et trobes concernit, els fets t’apel·len ineludiblement. 

Aquests fets, la voluntat de la gent amb qui vius i la teua d’emprendre les coses de la vida pública a partir de la lliure decisió i l’obstrucció violenta del poder que ens ha senyorejat, et fan canviar la manera de veure les coses, d’entendre el món on vius, la gent que t’envolta i les afinitats i les aversions que ens dispensem, al carrer i a les finestres digitals on traiem el cap cada vegada amb més insistència. L’exercici de la violència, avui, a casa nostra, per part d’aquest poder que coneixem tan bé, és abominable. Potser, aquest poder no se n’adona que el seu comportament cavernícola el fa igualment abominable. És clar que s’aprofita de la ignorància i de la mesquinesa. O potser sí que se n’adona i el seu caràcter depredador l’empeny inexorablement a pagar el preu que sempre té la repressió: mentides, víctimes, informes internacionals de condemna. Jugar brut és la seua especialitat. Potser no en coneix d’altra. El seu objectiu és no perdre la posició que té. Compta amb les seues males arts, la seua bestialitat i els seus còmplices necessaris. Ells sabran.

Els qui volíem votar per decidir lliurement el nostre futur rebutgem aquesta violència infame només amb la nostra voluntat de ser, amb la nostra fermesa, amb la nostra resistència, amb la nostra resiliència i el nostre vot. La nostra determinació. Com més cops de porra i més estossinades rebem, més determinats. No sabem què ens espera en el futur i en canvi sabem on hem arribat, malgrat les agressions. Hi ha eslògans de combat que venen molt bé per a l’ocasió: no podran res contra un poble unit, alegre i combatiu. Eslògans que quan es van formular ni tan sols es podia imaginar que els fets superarien les paraules.

Tenim la nostra voluntat, el nostre determini pacifistes. Rebutgem la violència i l’acabarem expulsant de les nostres vides, si no avui, demà, amb la paraula.

 

[“El nostre determini” és un escrit per al llibre sorgit dels actes “Versos contra la violència” que van tenir lloc a Sant Carles de la Ràpita i Roquetes el 7 i el 8 d’octubre de 2017]

Anuncis

Un pensament sobre “El nostre determini

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s