Lectura en digital



 Presentació

Les paraules que segueixen formen part de l’aportació feta al Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana organitzat per l’AELC els passat 1 i 2 de desembre a Fabra i Coats, a Barcelona. En el marc de la taula de treball de dedicada a “Nous canals? Nous públics? El món digital i la web 2.0″, vaig participar-hi parlant de la lectura en digital. La tria de la temàtica venia determinada per haver participat, al 2012, en l’elaboració de Lectura en digital, número de la col·lecció TAC  del Departament d’Ensenyament. Aquella primera aproximació, que ha anat donant algun altre fruit, va servir per actualitzar coneixements sobre la lectura en temps de revolució digital.

Introducció

Llegir en temps de la revolució digital és una qüestió que d’entrada sembla interessant a qui es dedica a escriure. També a qui es dedica a ensenyar a llegir i a educar el gust per la lectura. D’entrada, dos aspectes criden l’atenció en relació a la lectura en aquest context, si entenem el concepte lectura en el sentit més genèric de l’expressió: com a acció de llegir tot el que es posa a la vista. En primer lloc, interessa saber quin impacte té la digitalització en la lectura com a activitat. Més específicament, en la lectura literària. En segon lloc, sembla lògic pensar que en les condicions per a la lectura creades per la digitalització hi han aparegut nous perfils de lector, lectors i lectores que no responen a les mateixes característiques pròpies de la lectura en paper.

Si ens fixem a la relació establerta entre la digitalització i el fet de llegir en general i de llegir literatura en particular, podem detectar alguns comportaments que venen al cas del que volem tractar. En realitat, ja fa temps que el llibre electrònic és una realitat si bé no s’ha produït aquell canvi tecnològic que augurava que en un temps relativament curt el llibre de paper desapareixeria en favor seu. El llibre en paper persisteix i més aviat es pot parlar d’una certa resistència al suport electrònic. Hi ha motius de caire econòmic que fan pensar que el llibre electrònic no convé a segons quins actors i també es pot pensar que el rebuig a la digitalització de la lectura és, en realitat, simple rebuig a la lectura. No cal recórrer als índexs que descriuen aquest hàbit cultural per saber que, al nostre país, es llegeix poc i encara menys es llegeix literatura. Un segon comportament és el de la incorporació a la digitalització. Es tracta de la familiarització amb el suport electrònic que va començar amb l’ordinador de sobretaula i avui es concentra en el mòbil com a dispositiu. Això passant pel lector electrònic i la tauleta com a dispositius aptes per al pas del paper a la pantalla. Finalment, podem fer referència a qui ha crescut en aquest ecosistema de la digitalització, el té interioritzat com a propi i pot tenir la consideració de practicant de la lectura en pantalles. Cadascun d’aquests perfils manté una relació diferent amb la lectura en pantalles.

Lectura en pantalles: un nou paradigma

Fixem-nos en la possibilitat d’incorporació més plena a la digitalització. Llegir en pantalles ja fa uns quants anys que significa practicar una lectura multimodal, és a dir, que té una diversitat de suports que defineixen una experiència lectora concreta i diferenciada. Lectors electrònics, mòbils, ordinadors, tauletes, consoles de videojocs, sistemes de projecció, pissarres digitals impliquen una multiplicitat de pantalles que ofereixen un text prou més complex que en paper. S’hi poden combinar llenguatges verbal, iconogràfic, audiovisual i hipertextual en un entorn interactiu. Gràcies als avenços tecnològics en xarxes de comunicacions i internet, l’accés als textos digitals que es llegeixen en pantalles es caracteritza per la connectivitat i la ubiqüitat. S’hi pot accedir de manera ràpida en qualsevol moment i lloc, si la tecnologia ho permet. Webs, correu electrònic, xarxes socials, premsa digital, presentacions, vídeos en línia, formularis, llibres electrònics, aplicacions, videojocs… conformen una diversitat selvàtica que queda lluny de la lectura seqüenciada en paper.

La lectura d’aquests textos en pantalla demana una posició més activa. La seqüenciació, és a dir, l’ordre en què es llegeix el text i per tant el criteri de selecció del que es llegeix s’ha desplaçat de qui ha creat el text, com en paper, a qui el rep, que és qui decideix com el llegeix, tot sovint de manera molt intuïtiva i immediata.

Llegir en línia és difícil. L’accés és immediat però la comprensió global esdevé complexa, començant pel fet que, per exemple, molta informació textual de pàgines web molt sovint resulta excessiva per als objectius lectors que ens plantegem i senzillament no la llegim. La complexitat de llenguatges que incorpori el text a llegir és un altre element a tenir en compte. Un text amb enllaços que condueixen a altres textos dona lloc a significats diferents en lectors diferents, en funció de la seqüenciació que adoptin. Hipertextualitat i intertextualitat atorguen una dimensió significativa diferent a un text concret, que s’adapta a la lectura individualitzada que se’n faci. Les referències immediates a fonts d’informació complementàries enriqueixen la lectura però és cada lector qui decideix com. A més, aquesta lectura pot fer-se encara de manera més enriquida gràcies a l’accés integrat a recursos en xarxa de suport a la comprensió, com ara diccionaris, traductors, enciclopèdies… El que sí que necessita aquesta lectura i no l’hi pot proporcionar el mateix medi digital és una competència crítica que faci possible un criteri lector d’acord amb els interessos de qui llegeix. Un criteri que ha de ser molt més selectiu que en la lectura en paper. En el medi del web i les aplicacions mòbils hi ha, ja s’ha dit, molt excés d’informació, que de vegades esdevé infoxicació i genera incapacitat de comprendre-la i assimilar-la. La capacitat de gestió d’aquest excés i sobretot de detectar la intencionalitat i la ideologia del que es llegeix conformen els components d’aquesta competència crítica.

Així doncs, les estratègies lectores en paper i en digital són diferents. La lectura en pantalles es produeix sense seqüències lectores obligades. És una lectura no seqüenciada i qui llegeix construeix el text de la seva lectura a partir, sobretot, dels enllaços, de manera que el resultat és un hipertext que només té consistència en el mateix fet lector individualitzat.

El fet lector en l’àmbit digital, tal com l’acabem de descriure, es completa amb la interactivitat, la capacitat de          qui llegeix de fer alguna cosa més amb el text que únicament llegir-lo. La incorporació de la capacitat d’escriure i intercanviar informació és un fet distintiu.

Encara més. La personalització de la lectura en la construcció del text i en la comprensió dels seus significats es combina amb la possibilitat de compartir l’experiència. Les xarxes socials permeten i de fet han donat lloc a una lectura social i fins es podria dir que han fet emergir formes de llegir més diguem-ne acompanyades.

Algunes qüestions per al debat

La descripció d’aquesta realitat de la lectura en pantalles planteja algunes qüestions per al debat. En primer lloc, fora bo de saber com incideix aquest nou paradigma de la lectura en el perfil lector predigital, en quina mesura pot parlar-se d’adaptació o de fractura. Això interessa sobretot en relació a la lectura literària. El suport digital afavoreix o més aviat limita l’accés a la pràctica de la lectura literària? Segurament, no s’ha llegit mai tant com amb la popularització d’internet i de les xarxes socials, i paradoxalment en el mòbil, un dispositiu ideat no pas per llegir, sinó per parlar. Es pot dir el mateix en relació a la lectura literària, a la lectura per plaer, com a lleure? Qui ja llegia literatura en paper ara també ho fa en pantalla? I qui ha arribat quan les pantalles ja formaven part del paisatge social, llegeix més literatura o més aviat es pot dir el contrari? Convindria tenir-ne dades abans de guiar-nos per simples indicis.

Estirant una mica més d’aquest fil, pot plantejar-se una segona qüestió centrada en el perfil lector digital. El patrimoni literari està conformat, tret del conte i algunes modalitats de poesia, per textos continus i llargs, que demanen una lectura seqüenciada fixa. Tal com indiquen les tendències en hàbits culturals relacionats amb la lectura en pantalles, les aptituds dels lectors digitals s’allunyen del gust per la lectura característica de la tradició cultural. Quina educació lectora posseeixen aquests lectors, tenint en compte que la lectura multimodal en pantalles estableix uns condicionants determinats diferents de la lectura en paper? Aquesta pregunta condueix a plantejar quina experiència tenen els lectors digitals del patrimoni literari i, encara un pas més enllà, quin és el lloc de la cultura literària en una “societat del coneixement” orientada pel guany econòmic, la tecnificació i el dirigisme alienador.

Tendències

En darrer terme, pot resultar útil fer esment de les tendències que, en la recollida prèvia de dades per a l’elaboració d’aquestes ratlles, s’han detectat en estudis sobre lectura en digital, llibre electrònic i pantalles. Es tracta de tendències generals que cal pensar que operen igualment en l’àmbit cultural catalanoparlant.

Si parlem de dispositius, la lectura en digital com a activitat de lleure té majoritàriament lloc mitjançant lectors electrònics, ordinadors, mòbils i tauletes. Es parla del potencial dels mòbils però de moment l’estri més usat és encara l’ordinador. Pel que fa als canals, els llibres electrònics s’adquireixen o bé en plataformes en línia de venda o subscripció, o bé mitjançant préstec en biblioteques públiques. Els formats majoritaris del llibre electrònic són Epub i PDF, i d’un temps ençà es fa referència a l’aparició de l’audiollibre. Seebook és un exemple proper d’això darrer.

Enfocant més el punt de vista al voltant dels models de negoci en l’entorn de la lectura en digital, s’observa que les adquisicions de textos, literaris o no, per ser llegits en dispositius digitals es realitzen cada vegada més per mitjà de micropagaments en línia. En bona lògica amb aquesta pràctica creixent, els textos adquirits són majoritàriament de poca llargària, bé perquè són curts, bé perquè les obres llargues s’adquireixen de manera fragmentària. Una altra tendència apunta a les revistes culturals digitals. Ho és The New Yorker i ho són casos més nostrats com Esguard, Sentits, l’edició setmanal d’Enderrock o Núvol, publicació que disposa d’una modesta col·lecció de llibres electrònics.

En qualsevol cas, com ja s’ha apuntat més amunt, si alguna característica té la lectura en pantalles és que es tracta d’una lectura característicament social. Ho podem constatar a la plataforma 24Symbols, que combina elements propis de les xarxes socials amb les prestacions d’un portal de venda de llibres electrònics per subscripció. Disposa d’una bona col·lecció de títols en català. A cavall del format de xarxa social hi ha també Nosaltres llegim, blog de recomanacions impulsar per Ed. 62 amb un canal propi a Racó Català que serveix per alimentar-lo i difondre’l al públic del portal. Finalment, pot fer-se esment de Què llegeixes?, que es publicita a Facebook com una comunitat de lectura en què els lectors poden compartir les seves lectures en un entorn que no es limita únicament a recomanar llibres i difondre comentaris, sinó que també inclou elements de ludificació i té finestra oberta a les xarxes socials. Segurament, l’anàlisi de Què llegeixes? podria aportar moltes dades sobre la lectura en digital en l’àmbit de la llengua catalana.

En qualsevol cas, la lectura en català no s’emmotlla a l’èxit que, en general, ha tingut la llengua catalana a Internet. Mentrestant el dinamisme de la xarxa en català ha arribat a assolir fins i tot un domini propi, l’oferta de llibre electrònic en català es pot percebre com a molt minoritària en un mercat espanyol que prioritza els títols en castellà. Aquesta distància resulta encara més acusada quan es tracta de plataformes internacionals.

Per concloure

La lectura en pantalles té el seu correlat en la literatura digital. En aquest escrit, de la literatura digital, no se’n parla. En tot cas, hem parlat de literatura digitalitzada, és a dir, de literatura creada seguint els paràmetres tradicionals, escrita en paper o bé en un processador de textos que reprodueix a la pantalla les característiques del paper. No s’ha pres en consideració la literatura creada expressament per al suport digital, que encara avui cal considerar una mena d’avantguarda. La qüestió és que el fet de llegir en digital respon ja a un altre paradigma que no és el que va informar la creació de la literatura patrimonial.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s