Els àngels de Sóar

D’entrada, Els àngels de Sòar no és una lectura que es puga enllestir en un tres i no res, ja que les 774 pàgines de text repartit en vuit parts i un epíleg, cadascuna de les quals amb altres tantes seqüències, dona per passar un temps de dedicació a la temàtica que tracta.

Jordi Pijoan-López no s’hi va posar per poc a l’hora d’escriure aquesta novel·la de plantejament negre que al llarg de l’acció evoluciona cap a les aventures passant per molt diversos entremigs que permeten fondejar en matèries ben diverses que giren al voltant de la propagació de la síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA) la segona meitat del segle XX. La novel·la encara aquesta temàtica de front i a fons i el novel·lista se serveix de la teoria de la conspiració per bastir una acció trepidant, destrellatada en segons quins passatges, increïble en altres, esborronadora, desconcertant, que fa trontollar les certeses que el lector podia tenir sobre la temàtica que tracta. Un plantejament que porta a pensar, ja avançada l’acció, en el nivell d’ignoràcia pròpia i en la capacitat inusitada, desfermada, dels poders d’abast mundial per infiltrar-se en la vida de la gent per aprofitar-se’n d’una manera que la novel·la dona a entendre mitjançant una història de ficció, però que no fa més que demostrar-nos com desconeixem la dinàmica que mou els mecanismes del poder i les raons de fons que la dominen. 

Les referències bíbliques, enigmàtiques per al comú dels lectors, la immersió en el submon gai de la Califòrnia de l’alliberament hippie, l’acció del sectarisme religiós personificat en les creences mormones i el proselitisme ultradretà… van traient el cap a partir d’un plantejament novel·lesc clàssic de començar amb un mort. La narració transporta el lector a qüestionar-se, com ho fan els personatges protagonistes, com va poder estendre’s la malaltia de la sida i quines implicacions i derivades va tenir en l’organització social occidental en el darrer quart de segle XX sobretot. 

Aquests personatges són l’empresari barceloní Miquel Garriga, el detectiu Espartac Garcés, que l’autor ja fa aparèixer en textos anteriors, i la Margarett Slott. A diferència dels dos primers, la tercera és una mormona de Salt Lake City, germana de Charles Slott, oncle polític de Miquel Garriga, que en resulta ser hereu a la seua mort. Aquest empresari, nebot i hereu, és qui narra l’acció en primera persona. El detectiu Espartac Garcés, llogat per l’empresari, porta el pes de la càrrega detectivesca i de protecció dels altres dos. La Margarett és l’altra part interessada a desvetllar les causes de la mort de son germà i, al capdavall, en què va consistir exactament la seua vida. Estirant d’uns pocs fils: els quaderns que Charles va deixar escrits de la seua època a San Francisco, quan vivia en l’ambient gai de la ciutat i ell mateix s’hi havia convertit malgrat la fe mormona que l’havia impulsat a una croada personal en pro de la veritat religiosa; aquesta colla emprèn un periple a la recerca de caps per lligar que els expliquen la part de la vida de Charles Stott, que s’havia mantingut a l’ombra durant la seua etapa final a Barcelona, com a funcionari del consolat americà i marit de la tieta Lloll Garriga, que el superava prou en edat. 

Desentranyar aquests secrets, no sense posar la pròpia existència en perill, porta els protagonistes a una recerca d’abast mundial, ja que viatgen a l’Haití, els Estats Units i Alemanya, mentre la seua recerca sobre Charles Slott transporta el lector encara a alguns països africans, a on l’autèntic protagonista de tota l’acció va traslladar-se en una mena d’apostolat letal que es fonamenta en la teoria de la conspiració per proporcionar una explicació novel·lesca de la propagació de la sida.

Com s’ha dit, hi ha múltiples aspectes que d’entrada no semblen tenir res en comú que conflueixen en l’explicació detectivesca d’una història que és una representació del funcionament del món que coneixem a nivell global, sobre el qual, siga dit de passada, no tenim ni punyetera idea si ens hem d’atendre a les explicacions que planteja la novel·la. És clar que es tracta d’una novel·la i en funció d’això és molt fàcil rebatre’n els arguments, uns arguments que en tot cas formen part d’una ficció. Ara bé, tot això serveix perquè el lector prenga consciència de fins a quin punt els simples mortals estem governats per forces invisibles que ni imaginem, però que operen sobre les nostres vides d’una manera gairebé implacable. Si el món funciona d’aquesta manera, com pot desprendre’s de la novel·la, llavors ens ho hem de fer mirar, sense tardar i sense cap garantia que el que acabem descobrint siga del nostre  grat i útil a l’existència que portem.

El missatge d’Els àngels de Sóar no és precisament optimista, a no ser que ens aferrem al to entre vulgar i clarivident de Miquel Garriga, l’empresari narrador que assumeix amb naturalitat uns canvis brutals en la seua plàcida vida de burgès acomodat per desentranyar les circumstàncies de la desaparició de les restes de Charles Slott. El seu pragmatisme li permet esquivar tots els contratemps i circumstàncies en què es veu involucrat per portar el lector fins a una experiència que, després de tot, resulta d’una incidència molt efectiva en la seua pròpia percepció.  I així, mentre ens gratem el cap pensant si els descobriments fets per aquests investigadors novel·lescos són creïbles, l’autor esbossa un somriure en constatar com ens ha arrossegat al territori d’una ficció incòmoda d’assumir per a les nostres ments benpensants. Res que es puga suposar abans d’emprendre la lectura.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s