Ciutat Princesa

Vaig comprar Ciutat Princesa després d’una entrevista a l’autora, la filòsofa Marina Garcés, al programa Més 324, que condueix Xavier Grasset. Seria inconseqüent negar el caràcter promocional d’aquesta entrevista, ja que va tenir lloc dies abans de Sant Jordi i, de fet, el llibre el vaig comprar aquell dia. Ja l’havia sentida parlar abans en aquest mateix programa i tot i que de vegades el llenguatge dels filòsofs costa una mica de comprendre, sobretot perquè el que diuen té el caràcter especulatiu d’explorar els mateixos límits del llenguatge per mirar de desentranyar el sentit de les coses a partir de descripcions i d’argumentacions noves, sempre és molt interessant poder sentir veus que s’expressen des de la crítica allà on l’habitual sol ser la xerrameca dels discursos prefabricats.

De l’autora no en tenia més notícia, així que en bona mesura el que en sé ara és el resultat de la lectura del llibre, en què fa un recorregut per les lluites ciutadanes de Barcelona amb el fil conductor de la seua pròpia trajectòria vital. Per a mi, doncs, el llibre descobreix una perspectiva de la història recent de la ciutat que, fent memòria, m’havia passat per alt tot i trobar-m’hi de nassos en més d’una ocasió, potser pel simple fet que la mateixa realitat pot viure’s de menara diversa. En això, el conjunt de capítols que componen aquest assaig, mostren alhora un punt de vista subjectiu, personal, de vegades fins exercint poc o molt protagonisme i una anàlisi de fets ara ja històrics però arribant fins a l’actualitat molt esmolada en allò que fa referència a argumentació interpretativa ideològica. Marina Garcés escriu i pensa des de l’altermundisme, per mirar de sintetitzar-ho en una sola expressió i no es pot negar que aquest punt de vista xoca amb algunes rutines inherents a la forma de vida corrent que impera a la ciutat i, per extensió, en el conjunt de la societat.

Com no podia ser d’altra manera, ve a dir l’autora, la Barcelona contemporània reprodueix el dualisme que l’ha caracteritzada al llarg de la història. Una ciutat cosmopolita on el capitalisme fa segles que creix com una carabassera i alhora una societat que ho viu amb unes grans tensions entre revolta i repressió. Una societat en què l’alternativa al capitalisme rampant i als seus productes institucionals sempre ha tingut un arrelament ampli i poderós. Des d’aquest punt de vista, el llibre és una aproximació als moviments alternatius de la ciutat des de l’okupació i desallotjament del cinema Princesa de la Via Laietana, el 1996, fins al referèndum d’autodeterminació de Catalunya. El llibre es tanca amb el pregó de les festes de la Mercè de 2017, que Garcés va pronunciar en els dies convulsos de la revolta popular pels cops policials i judicials contra el referèndum. Aquest darrer fet, dona a entendre l’afinitat ideològica que l’autora té amb Ada Colau i amb el Comuns, i també quin és el solatge ideològic que intenta recollir aquesta formació política en la seua participació en les institucions del règim del 78. Fins i tot podria pensar-se que Garcés se situa unes quantes passes més enllà de l’esquerra comuna, que també va integrar el postcomunisme, en el camp de l’altermundisme okupa, característicament àcrata. I és per aquest cantó que enllaçaria amb la tradició llibertària de Barcelona. 

Crida l’atenció la formulació d’alguns conceptes de l’argumentari exposat, com ara el de posar-hi el cos com a forma d’actuació i participació polítiques. Posar-hi el cos un dels principis d’aquest altermundisme okupa que servia per fer efectiva la protesta i la revolta, i per impedir la persecució. És la mateixa estratègia que els alemanys segueixen contra els seus feixistes per aïllar-los quan volen manifestar-se i és l’estratègia que es va seguir en el referèndum d’autodeterminació per fer-lo efectiu davant de les càrregues policials. També és la manera com algun dia es farà efectiva la ruptura política amb el regne d’Espanya, tal com demostren els fets. Posar-hi el cos és una actuació més enllà de la democràcia formal de les urnes cada quatre anys i les consultes no vinculants. Si la societat actual es planteja la democràcia com a forma de gestió de la cosa pública, és evident que les formalitats d’una monarquia autoritària necessiten ser superades per procediments nous, molt més oberts a la participació popular. 

Un altre concepte interessant és el Barcelona-marca, que aboca la ciutat a la tematització turística, perquè la Barcelona-empresa ha trobat que aquest és ara i de fa temps el negoci més sucós. Abans ho va ser l’immobiliari i ara s’ha metabolitzat en el turisme. Pensar en la ciutat en termes d’unes galeries interminables, laberíntiques, d’on tothom que s’apunta al carro capitalista treu faves d’olla en detriment de la inclusió i la igualtat socials és una bona descripció de com el neoliberalisme està implantat, a la ciutat i a tot arreu.

Finalment, tal com resa la contracoberta, Ciutat Princesa és també un llibre sobre l’existència de Marina Garcés. Més enllà del nomadisme de treballar a Saragossa i viure a Barcelona, la relació de l’autora amb la llengua catalana és un bon exemple de per què ens trobem en la situació sociolingüística que tenim, també a Barcelona. Diu que no va dedicar-se a l’ensenyament secundari perquè quan va anar a presentar-se a les llistes de substitucions, als anys 90, va trobar-se que havia de tenir una acreditació de llengua catalana, ella ho desconeixia i això la va fer recular i buscar una altra via professional per a la seua formació com a filòsofa. Tothom hem tingut circumstàncies personals molt concretes que ens han fet decantar per viaranys que al cap del temps acaben sent trajectòria personal. La vivència que expressa davant aquest requisit lingüístic és la representació exacta de la diglòssia.

Al capdavall, Ciutat Princesa és també una altra manera d’apropar-se a Barcelona i conèixer-ne aspectes troncals que no tenen representació mediàtica. És adir, una molt bona manera de conèixer Barcelona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s