Empelt

Aquest 7 de desembre es presenta Empelt en societat, a Traiguera. La publicació, que porta per subtítol Revista de lletres i humanitats del Maestrat és una iniciativa de l’associació Maestrat Viu, l’entitat editora, de la qual iniciativa em temo que sóc culpable en bona part. En conseqüència, el meu nom apareix a la pàgina de crèdits sota l’epígraf “Direcció”, encapçalant la llista de persones que participen en els comitès de redacció i científic de la publicació. Com és normal, a l’hora de preparar les quatre idees que m’han de servir per sortir del pas de la presentació, he pensat en aquest blog, que abans feia servir de manera més sovintejada, potser perquè les xarxes socials que ixen al mòbil encara no m’havien atrapat tant, i en el recurs a escriure-les-hi per ordenar-les i així, de passada, produir un text més que potser algú arribe a llegir fins ací i una miqueta més enllà.

L’aparició de la revista, pel que a mi respecta, es deu a la pràctica en l’organització professional d’esdeveniments de caire literari i, més específicament, a l’organització de rutes literàries, que van tenir en aquella ruta sobre La Font de la Salut organitzada l’estiu de 2012 un punt d’inflexió per decidir-me a promoure’n més. Després, la participació a Maestrat Viu i la definició que la cosa va prendre amb la petició de Beceroles per fer-hi arribar rutes del Maestrat, va desembocar en la realització, el 2017, de la primera edició de l’Estiu Literari al Maestrat, també a Traiguera. Ha estat amb els materials aplegats en aquella primera trobada literària d’estudis que hem pogut confegir aquest primer número d’Empelt.  Ha estat, sobretot, amb la complicitat de Maestrat Viu, no tan sols de la junta directiva, també de socis i sòcies que hi han  participat d’una manera o altra i han facilitat l’assoliment dels objectius de manera decisiva. Tot plegat, això no obstant, no hauria estat possible sense les possibilitats oferides per l’Institut Ramon Muntaner, la fundació privada de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que amb la subvenció del projecte, va proporcionar la seguretat inicial per saltar al buit. 

També hi va haver motivacions personals. La idea d’una publicació d’aquestes característiques ja feia temps que la tenia en ment. La mort prematura al 2015 de l’escriptor Armando Vericat em va empènyer a buscar la manera de d’assegurar que la seua obra no s’oblidés de bones a primeres, que era el que podia passar amb més probabilitat. Amb Armando havíem començat a parlar el 2014 de la possibilitat de portar a terme actes literaris a Traiguera i teníem alguns projectes que el seu traspàs va truncar. Ell havia començat a col·laborar amb Maestrat Viu oferint la seua casa rural dels Quatre Cantons perquè el fotògraf Rafa Pérez prengués les imatges per a un reportatge sobre el Maestrat que la revista Descobrir Catalunya va publicar al setembre de 2015, quan l’escriptor ja havia faltat, i que vam presentar a la biblioteca de Vinaròs. Així és que vaig plantejar-me com almenys fixar i donar a conèixer la seua obra. Per sort, la seua cosina Montse Vericat és filòloga i estava en disposició d’accedir a l’ordinador de l’escriptor.

La trobada literària, amb altres aportacions inestimables de Josep Meseguer-Carbó, Maria Lacueva, Josep Manuel San Abdón i Amàlia Roig, sobre la literatura popular catalana del Maestrat, Sofia Salvador, Manel Garcia Grau i Alfred Giner Sorolla respectivament, va resultar un èxit organitzatiu. Maestrat Viu va servir i serveix com a plataforma per a l’obtenció dels recursos econòmics indispensables i el nivell de les aportacions va resultar digne de ser donat a conèixer. La funció de les aportacions, bé com a resultat de tasques de recerca i estudi més àmplies, com en el cas de Lacueva amb Sofia Salvador i de San Abdón amb Manel Garcia Grau, bé com a resultat d’un esforç ad hoc, com en el cas de Meseguer-Carbó amb la literatura popular o el ja esmentat de Vericat, consistia a fixar el coneixement sobre l’estètica de les obres que tractaven, un coneixement apte per a la difusió i per a la dignificació d’una literatura com a mínim subestimada. En el cas de Roig respecte d’Alfred Giner Sorolla, la cosa va anar diferent. L’autora va demanar que no es publiqués la seua comunicació perquè, arran d’haver tingut ocasió d’aproximar-se a la figura del vinarossenc, s’hi havia engrescat i tenia entre mans el text que va acabar sent premi de narrativa memorialística  dels Premis Ciutat de Benicarló 2018, una fita que palesa la fecunditat de l’Estiu Literari. Felicitacions a la guanyadora.

Empelt és un repte per a la cultura del Maestrat. De la insistència en moltes petites coses acaba apareixent allò nou i la renovació, la projecció, és la pedra de toc contra el localisme, contra el provincianisme, contra la lacra de la subalternitat, avantsala de la despersonalització. La tradició és indispensable, no ho negaré, però si no anem més enllà, si no entrem en els circuits del nostre entorn, tard o d’enjorn vindrà l’assimilació, el desert. El Maestrat no té grans capitals que puguen fer de pol d’atracció. També en aquest sentit hi ha mostres a prendre en consideració, perquè en l’era de la societat global també hi ha oportunitats. És qüestió d’empeltar la cultura del prestigi de les coses fetes amb criteris sòlids.

Demà m’acompanyaran en la presentació Montse Vericat i Josep Meseguer-Carbó. Estic molt content de com han ajudat a tirar el projecte endavant i de les aportacions interessantíssimes i indispensables que han fet. M’agradaria comptar amb les altres persones que hi han col·laborat amb el seu saber. Que només siga el començament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s