El 155: tot allò que no te n’han explicat

L’Adic_edu és l’Assemblea per a la Defensa de les Institucions Catalanes de l’encara Departament d’Ensenyament, que va organitzar-se per part dels treballadors d’aquesta Administració quan va produir-se l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol, que va anul·lar les lleis de transitorietat jurídica de la República i va imposar la destitució del Govern de la Generalitat i  el control de l’Administració autonòmica per part del Govern d’Espanya. L’Adic_edu, des d’aquell moment i encara més des de l’empresonament i exili de membres del Govern de la Generalitat, ha mantingut la protesta per la situació i ha treballat per ajudar a revertir-la. Al desembre del 2018 va presentar el llibre de Joan Martínez Vergel El 155: tot allò que no te n’han explicat per donar a conèixer com l’aplicació del 155 va afectar el funcionament d eles institucions catalanes i recaptar fons per al suport a presos. Vaig comprar el llibre amb aquesta mateixa finalitat i per l’interès que em suscitava conèixer millor aspectes del que vaig viure en aquells mesos.

Joan Martínez Vergel és periodista i treballava a la Secretaria General de la Presidència de la Generalitat quan va tenir lloc el referèndum del primer d’octubre de 2017 i la resta de fets que van conduir a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre d’aqueix any i a l’exili i empresonament de polítics catalans que van participar directament en l’anomenat procés d’independència, que potser més endavant s’anomene d’una altra manera segons com evolucionen els esdeveniments. Des de la seua posició en aquest lloc privilegiat de l’Administració, l’autor fa la crònica de com ho va viure i entra en l’anàlisi de l’aplicació d’aquest polèmic article de la Constitució Espanyola (CE) i de les circumstàncies en què va tenir lloc. Recull testimonis de primera mà de les persones que van haver d’entomar aquesta aplicació des del cantó de l’Administració de la Generalitat, que van ser en primer terme els secretaris generals de cada Departament, de manera que el lector pot accedir a detalls que van passar totalment inadvertits mentrestant va estar vigent aquest estat  d’excepció.

Si us pregunteu per què van passar inadvertits, s’hi poden aportar raons diverses, si bé pot dir-se que la campanya de desinformació dels mitjans de comunicació, molt majoritàriament bolcats en defensar les posicions del Govern espanyol i dels seus agents per a la gestió de la situació, va tapar del tot l’absència dels responsables polítics i l’actitud de prudència resistent que van adoptar els secretaris generals. Pels testimonis recollits i per l’anàlisi que en fa Joan Martínez Vergel, ara sabem que portes endins de l’aparent tranquil·litat, de l’impasse que va crear-se mentrestant va durar l’excepció del 155, es va lliurar una guerra sorda entre els responsables de l’Administració autonòmica i els de l’Administració de l’Estat que havien d’implantar les decisions aprovades pel Senat. Aquests darrers donant ordres i intentant entrar en la gestió de les unitats addministratives catalanes, i els primers mirant d’aturar-los i que la ingerència fos com més petita millor. Si es pensa que aquesta tasca es portava a terme en el context de la criminalització per via judicial contra moltes persones que havien participat directament en la proclamació de la independència (molts alcaldes) i contra altres que simplement van ser víctimes de la ferocitat repressora, pot entendre’s la manera d’actuar que van adoptar els qui van restar responsables dels diferents Departaments. Evidentment, s’hi pot estar d’acord o en contra en tots els graus del ventall ideològic que tingueu per referència, però el relat del llibre posa en evidència com van desenvolupar-se i els fets i això resulta molt aclaridor.

Per a la ciutadania conscient, l’embranzida de la intervenció estatal, amb tot el joc brut de la criminalització entremig inclòs, semblava haver anorreat per complet les institucions catalanes.  Per això van poder causar perplexitat els discursos sobre la preservació del funcionament ordinari que s’havia exercit en alguns Departaments, com ara Ensenyament. Certament, el govern espanyol va plantejar-se aprofitar l’avinentesa per desmuntar el model educatiu català de la mateixa manera que va aprofitar per emportar-se l’art sacre de Sixena que hi havia a Lleida. I no es pot dir que no hi va haver una campanya d’atac al sistema educatiu amb víctimes innocents entre el professorat. Això no obstant, llegint el llibre, es fa llum sobre aspectes que havien quedat a l’ombra de com va anar tot plegat. I també de la incapacitat de l’Estat d’entrar més a fons, en molts casos ni tan sols arribant a posar els peus a les dependències oficials. 

Els efectes de l’aplicació del 155 van ser un factor de desmobilització de l’independentisme en el sentit que van contrarestar la sensació de tomb històric que el procés havia creat. L’afectació en la vida administrativa i en la societat, amb dotacions pressupostàries embarrancades, són els efectes més visibles i també més comentats, però la desviació de la ruta política de l’independentisme és el veritable efecte que els judicis als presos polítics catalans, que són líders polítics i exgovernants, pot acabar de consumar. La incidència en l’Administració es resumeix en les possibilitats que l’Estat va adquirir en relació al coneixement del funcionament de les institucions catalanes i que pot exercir més avant si les circumstàncies tornen a ser-hi propícies.

Les coses, aparentment, han retornat a la normalitat autonòmica, que em resistisc personalment a identificar amb la normalitat anterior, en el sentit que aquesta és una autonomia més espoquida, més fràgil. el que es conta a El 155: tot allò que no te n’han explicat dona compte de com l’Estat pot actuar arribat el cas. Una altra cosa és que l’aplicació d’aquest article, que existeix en altres democràcies europees, de les quals va ser copiat en la CE, haja arribat aplicar-se a Espanya i no pas en cap altre Estat és la demostració que la democràcia de la CE ha fet figa i que l’Estat espanyol del 78 està veritablement cascat.

Bona feina periodística.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s