Entre el 15 i el 17 d’octubre de 2021 ha tingut lloc a Canet lo Roig la tercera edició del Festival Conta’M, que organitza l’associació Maestrat Viu. Les dues edicions anteriors, en els anys precedents, van tenir lloc a Atzeneta del Maestrat i Càlig. Els artífexs de l’invent són Tània Muñoz i Josep Meseguer-Carbó; ella, contacontes internacional que ha recorregut terres i universitats amb el seu ofici, i ell, home orquestra de l’activisme cultural popular. Maestrat Viu, en aquesta com en altres comeses comarcals i de país, és la plataforma que fa de motor de projectes diversos. Entre aquests projectes, el Festival Conta’M deu ser el de més envergadura: tres dies de programació per a diversos sectors de públic, amb jornades pedagògiques incloses, per difondre el gènere de la narrativa oral popular entre la docència del Maestrat i comarques veïnes, apostant per les possibilitats del gènere com a recurs educatiu i de foment de la llengua.
Per a subvenir aquest esforç, en aquesta ocasió, l’entitat organitzadora ha recorregut a la Diputació de Castelló i la Institució de les Lletres Catalanes per via de subvenció, i a l’Ajuntament amfitrió per via de conveni. I per portar-lo a la pràctica ha comptat amb un equip de treball, amb voluntaris i amb diversos proveïdors, començant per la imatge promocional i acabant pels entrepans dels qui havien de menjar perquè la festa anés avant. La fórmula consisteix a programar diverses tongades de narrativa oral en escenaris diversos del poble amfitrió, cosa que permet conèixer-lo o revisitar-lo als assistents que venen de fora, descentralitzant el festival i dotant-lo d’originalitat.
Específicament, les jornades pedagògiques han consistit el primer dia en una ponència, una mostra narrativa i un taller pràctic a elegir d’entre tres propostes conduïdes per narradores orals i bibliotecària. En aquesta ocasió, Marta Roig va parlar sobre «La mediació literària: camins per a garantir el dret a la literatura». L’endamà dissabte, es tractava de participar en la Marató de contes i en la ronda de rondalles per explorar de primera mà variacions i recursos. A la tarda, van completar-se amb la presentació del llibre Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp, a càrrec de Pere Navarro i Carme Oriol, una referència clàssica per endinsar-se en la recerca en la matèria. Les jornades han comptat com a activitat de formació docent per a professionals d’una banda i altra del Sénia i constitueixen una oportunitat única de portar a terme activitats d’aquestes característiques en ubicacions que, d’una altra manera, tenen difícil acollir-ne.
El programa del festival ha estat prou més ampli. Divendres al vespre, va tenir lloc el Tastconcert, consistent en una combinació de gastronomia, música i narrativa oral. L’Agrupació Musical Santa Cecília de Canet lo Roig va fer un actuació oberta al públic i intercalada de contes. La Marató de contes, dissabte al matí, és la part més popular, ja que les persones que hi participen ho fan voluntàriament. Segueix la Ronda de rondalles, pels carrers del poble. Ja a la tarda, hi va haver sessions per a públic infantil i adult. La jornada va acabar amb contes eròtics al carrer Monjetades, un escenari especial. Finalment, diumenge al matí, va tenir lloc la visita guiada a Canet lo Roig, a càrrec de l’associació cultural Lo Suabe, i contes per a nadons. Tot aquest enrenou es completa amb la Fireta del conte. Aquest any ha comptat amb quatre parades de llibres, a més de la de l’associació organitzadora.
En conjunt, el públic assistent ha tingut ocasió de gaudir de l’espectacle de la narrativa oral i proveir-se de llibres corresponents al gènere del conte, i també d’adquirir títols que, d’una manera o altra, contribueixen a enriquir l’experiència literària d’aquest cap de setmana. Convé remarcar l’assistència de públic familiar i l’entusiasme dels menuts en viure l’espectacle de la paraula dita amb imaginació. Hi ha públic per a esdeveniments d’aquestes característiques perquè hi ha gent prou espavilada per saber gaudir de la cultura de qualitat encara que siga en un poble allunyat de les vies més transitades. La capacitat de convocatòria del Festival Conta’M queda ben acreditada i això es deu a l’esforç de difusió que comporta, però també a la receptivitat del públic i, sobretot, a l’esforç organitzatiu i a la qualitat dels professionals que hi participen. Potser es tracta de professionals poc o gens coneguts fora del seu àmbit, però en aquest sentit el públic sembla saber a què atenir-se, d’aquí la resposta obtinguda.
El que es podria plantejar és per què esdeveniments culturals d’aquestes característiques no tenen més implantació i per què les polítiques culturals institucionals només els tenen en compte als efectes de tramitar subvencions i prou. Encara que facen l’orni de fa temps, les institucions tenen una responsabilitat escrita negre sobre blanc respecte de la protecció de la llengua i del seu foment, i també quant a la promoció cultural i el desenvolupament social. La narrativa oral és un element genuí de la cultura popular, d’ahir i d’avui. Davant els canvis en tots els ordres de la vida que ha experimentat la nostra societat en els darrers temps, l’oralitat popular, de la qual la narrativa és la forma literària per antonomàsia, conservada en mostres que son alhora universals i genuïnes, ha patit els embats de la modernització econòmica i tecnològica, i també de les tendències i polítiques culturals. És així que la cultura oral popular i tradicional pateix la mateixa destrossa a què està sotmès el principal patrimoni que tenim per aquestos verals d’Europa: la llengua. Aquesta desertització de la cultura oral comporta també la desaparició d’un imaginari, tot l’imaginari popular tradicional infantil, substituït per l’imaginari d’uns ginys que poden parlar en moltes llengües, tret de la que esteu llegint. Per allò de la responsabilitat institucional.
Així doncs, el Festival Conta’M és una pedra en la paret de la continuïtat de la nostra cultura oral i de l’imaginari popular transmès d’aquesta manera, de mà en mà. I aquesta transmissió és una molt bona fórmula per a l’enfortiment de l’ús social de la llengua. Hauria de difondre-se’n el model.
TRITICÀRIA 