L’obra literària de Joan Besalduch que conec està il·luminada pel far de la recerca de la identitat pròpia i per la projecció literària reflexiva que el seu focus emet, com si passant la rella per l’entorn personal i social busqués de fer aflorar de sota terra el fruit de l’existència. La indagació en el propi ésser i en el que l’envolta, que és el que el dota de contorns, de caràcter, és la matèria literària dels dos llibres que en tinc llegits: Dotze campanades i De pastor a pastor.
A Dotze campandes, l’autor recrea la seua vivència de Sant Mateu, poble del Maestrat d’on és originari, a partir sobretot dels records d’infantesa i joventut, entretallats per l’emigració de la seua família a França, experiència vital que va ocupar-li la formació escolar i, doncs, va conformar-li una certa manera de ser, un caràcter. Ja en aquesta obra memorialística compareixen algunes temàtiques que es desenvolupen, s’aprofundeixen a De pastor a pastor: La reflexió sobre les formes de vida de la ruralitat davant les transformacions que venen del món urbà; l’aproximació a l’autenticitat de la Natura, també amb relació al gènere humà; una manera d’entendre el món en què la dignitat humana descansa sobre valors que emanen dels drets humans i que sempre, abans i ara, costen deu i ajuda de fer prevaldre, una visió que te en la passió i alhora en la compassió el seu punt de vista personal.
De pastor a pastor ha estat considerada per la mateix editora Dolors Pedrós, d’Edicions 96, com una obra inclassificable, perquè incorpora trets de gèneres diferents. Es mou entre l’assaig i la no-ficció i incorpora la ficció en capítols que acaben sent determinants per al significat de l’obra. D’entrada, el llibre es planteja com un joc que fa l’autor entre Enric Bono, pastor de Sant Mateu, i John Berger, escriptor anglès que va viure molt de temps a la localitat de Quincy, poble del municipi de Mieussy, a l’Alta Savoia. Com que berger és pastor en francès, la lectura que Besalduch fa de l’obra de Berger queda confrontada amb les vivències, la forma de vida i la manera d’entendre el món del pastor santmatevà Enric Bono. D’aquesta manera, al contrast entre urbà i rural, entre capitalisme i pagesia, s’hi afegeix la comparativa entre alta cultura i cultura popular tradicional, que parlant d’un poble del Maestrat ve a ser com la reserva índia del llunyà Est de l’Espanya de l’AVE, Florentino Pérez i el Gobierno més progressista de la Història (d’Espanya, s’entén). Del diàleg que Besalduch estableix entre aquestes veus, que acaren el que és local amb el que és universal, es descabdella el gruix de les pàgines del llibre. La fascinació que l’autor encomana sobre l’autor anglès resulta una gran aportació a l’eixamplament del coneixement i situa els paràmetres de l’obra en uns termes internacionals que connecten directament amb la cultura occidental. I en aquests paràmetres és que l’autor s’aproxima, viu l’experiència i la manera de veure el món des del corral d’Enric Bono. El resultat és una vindicació de la ruralitat com a forma de vida perfectament homologable als estàndards culturals actuals.
Tot això és portat a terme a partir de citacions més o menys extenses de textos de Berger, que l’autor va presentant i comentant en un exercici de lectura aprofundida de l’obra de l’assagista i crític d’art que va ser l’autor anglès, combinat amb referències al pastor Bono i a altres persones que van apareixent en una mena d’itinerari que parteix de Sant Mateu i el seu terme i arriba fins a Quincy mateix, en la narració que Besalduch fa del viatge que hi va fer a la recerca d’Yves Berger, fill de John, en la seva aventura literària de conèixer la figura de l’escriptor anglès quan ja havia traspassat. Podria semblar literatura de l’experiència i sense dubte s’hi deu basar, perquè Besalduch hi fa aparèixer elements del seu horitzó cultural personal, com ara la filòsofa Eulàlia Bosch, amiga que va ser de Berger; els integrants del centre de dansa contemporània Mal Pelo; els escultors Josep Ricart i Sebastià Miralles, o l’escriptor i pintor Manuel Baixauli. Un paisatge humà que s’integra en el paisatge artístic que el llibre va recorrent i que culmina amb el viatge fictici que l’autor fa amb el mateix Berger, amb moto, per la Catalunya Nord fins arribar a Portbou.
Podria dir-se que la crítica publicada ofereix aquesta informació de l’obra. Personalment, com que he tingut algun contacte amb el procés creatiu seguit per Joan Besalduch, puc dir que la literaturització de la vida real que hi ha a De pastor a pastor entra de ple en aquella no-ficció en què la il·lusió de parlar de la realitat coincideix amb la recreació. I així la predisposició del lector és arrossegada a aquesta recreació en què l’autor indaga en allò universal com qui ix a passejar només per badar una estona i satisfer la curiositat innata dels humans.
Per coincidències de la vida, fa poc vaig ser a Portbou, en els escenaris que apareixen al llibre. El significat d’aquests llocs en la memòria històrica i democràtica del poble català hi queda perfectament recollit, amb un valor ètic, filosòfic, que il·lumina tota la peripècia literària de De pastor a pastor i que culmina el lligam entre la vivència específicament local i la universalitat del que coneixem de primera mà. L’autor hi queda reflectit com un lector expert en Berger i expert a fer lectures aprofundides fins a extraure’n el suc més preuat.
TRITICÀRIA 