Papers de la biblioteca subterrània: Guia de Mallorca.

image

Efectivament, pot semblar un paper d’allò més trivial, una guia turística de Mallorca. Però en aquest cas té l’atractiu de retrobar-la el dia que retornes de les vacances a l’illa, al seu lloc, després d’haver-te-la deixada. Tantes possibilitats desaprofitades, i tantes vivències que conformen la guia vital de l’experiència. i aquesta portada com una bella evocació del record.

Biblioteca subterrània

image

La biblioteca subterrània obri les seues portes i us dóna la benvinguda. Tal com indica el nom, és una col.lecció de llibres i altres artefactes ubicats en una habitació sota el nivell de carrer. Els seus fons inclouen novel·la, llengua catalana, revistes, una modesta col·lecció de diccionaris catalans, història, estudis comarcals del Maestrat, poesia, mapes i llibres de viatge, música, llibres infantils… més o menys ordenats. Ja us els anirem presentant sempre que n’hi haja ocasió.

Tot el soroll del món

Tot el soroll del món és una novel·la escrita per un poeta, o si voleu, per un escriptor que fins al moment de posar-s’hi, havia escrit majoritàriament poesia. Cosa que continua vigent, amb permís de la dedicació a la crítica literària. Aquest fet té una incidència concreta en la narrativa de Tot el soroll del món. L’aspecte extern del llibre té els arguments editorials que ha de tenir per arrossegar el lector diguem-ne convencional a la lectura. Una història d’amor, evasió, exotisme, una parella corrent a la recerca de la seua llibertat, materialitzada en forma d’avioneta contra un fons de palmeres. Tot allò que el públic a qui agrada somniar mentre llegeix, a qui agrada deixar volar la imaginació encara que sap que només és això, pot demanar d’un llibre.

I és veritat que les primeres pàgines, fins i tot els primers capítols, fan pensar en aquest plantejament perfectament ajustat. Fins i tot d’una manera excessivament explícita. Només que quan aquest artefacte narratiu ja ha consumat la captatio del lector, quan ja està immers en l’argument, és llavors que comença la novel·la de debò.

Continua llegint

A Vall-de-roures

A la fira del llibre de Móra d’Ebre, que va tenir lloc a començaments de juny, quedo amb el llibreter Ocatvi Serret i l’editor Francesc Gil, de Saldonar, que dissabte 30 de juny anirem a Vall-de-roures a presentar La Font de la Salut. Com diria Joan Andrés Sorribes, no es tracta d’un acte cultural, sinó d’un acte comercial. Efectivament, les presentacions de llibres a can Serret són una escola perfecta per a la promoció de la cultura. Vull dir de la cultura que es compra i es ven, de la cultura que circula de boca a orella, de mostrador a tauleta de nit, que forma part de la vivència quotidiana de la gent. L’ofici assessor, venedor, engrescador d’Octavi Serret és proverbial. Amb l’especificitat que els coneixements que té de la mercaderia que té entre mans són d’una expertesa encomiable. No cal dir que, amb aquestes qualitats anfitriones, qualsevol escriptor se sent fantàsticament ben tractat. Llavors, es produeix la rara sensació de sentir-se tan ben valorat que fa pensar que escriure podria ser una dedicació professional com qualsevol altra.

Així doncs, amb Francesc Gil passem les hores del matí i migdia participant en l’espectacle de la llibreria Serret i gaudint de la conversa multitasca del llibreter. Continua llegint

Els anys salvatges

Fa un temps que segueixo Xavier Vernetta. Va interessar-me la seua novel·la País de llops, una immersió en el franquisme sociològic des d’un punt de vista molt actual, amb un tractament específic de la memòria molt interessant. Més recentment, al mateix temps que l’editorial Saldonar preparava el llançament de La Font de la Salut, també estava treballant amb Els anys salvatges . De manera que tots dos llibres han aparegut alhora, a la mateixa col·lecció Íntims, caracteritzada per la literatura del jo i la no-ficció.

Els anys salvatges és una ficció narrativa que conta les peripècies d’Edmond Moner per la Barcelona dels anys setanta, una dècada de canvis, en què, com diu el poeta, tot estava per fer i tot era possible. Continua llegint

Els anys salvatges de La Font de la Salut

Aquest divendres 15 establirem un diàleg entre memòria i literatura, entre records i imaginació, entre Els anys salvatges, de Xavier Vernetta, i La Font de la Salut. Segons l’escriptor de Vilanova i la Geltrú, es tracta de dues obres narratives sobre la importància dels racons de la memòria per afrontar el futur.

Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building

Des de Borriana, Joan Pla m’envia Don Fabrizzió i un cadàver al Prince Building com agraïment pel comentari que vaig fer aquí mateix de La violinista de París, una de les novel·les juvenils que ha publicat en els darrers anys, gènere per al qual té la mà trencada. Amb Don Fabrizzio… fa una incursió en la novel·la negra des d’un punt de vista i una temàtica molt contextualitzada en el context social que viu. Pel nom i per la imatge de la coberta del llibre, pot pensar-se que Don Fabrizzio… és una novel·la sobre Carlos Fabra, ínclit mandatari polític castellonenc, encarnació present de l’històric caciquisme nostrat. Amb el llibre a la mà, per la data de publicació, pot deduir-se que en bona mesura és així, ja que la novel·la va ser escrita en el període de temps en què el polític castellonenc exercia el seu poder polític en l’àmbit provincial estricte com a president de la Diputació i amb ramificacions en els àmbits valencià i espanyol. Aquell període en què la seua preeminència abassegadora havia començat a ser posada en dubte per mitjà d’incriminacions que, avui, després de nou anys, encara no han estat jutjades, en una mostra irrefutable del caràcter estrany, si més no, de la seua activitat pública i de l’activitat de les institucions públiques en relació al personatge de carn i ossos.

Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building és una radiografia de la societat de la Plana i del nord valencià de la primera dècada del segle XXI, en clau de novel·la negra. Continua llegint

Inventari d’urgència núm. 3

Inventari d’urgència dels llibres que m’han fet cap a les mans arran de Sant Jordi de 2012, per una raó o altra.

  • Vicent Flor: Noves glòries a Espanya. Catarroja: Afers, 2011
  • Diversos autors: Clio, musa i assassina. El Vendrell: March, 2012
  • Adrià Garcia: Dues o tres coses que mai no sé d’ella. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2012
  • Vicent Palatsí: Vitins vinifera Cataloniae. Benicarló: Onada, 2011
  • Diversos autors: Un pont sobre el meridià. Benicarló: Onada, 2012
  • Salvador Palomar i Montsant Fonts: La festa de Sant Antoni al Matarranya. Calaceit: Carrutxa i Ascuma, 1993
  • G. Turón: La cuina del Delta de l’Ebre. Benciarló: Onada, 2012
  • Joan B. Manyà: La Fontcalda. Notes històriques, folklòriques, teològiques i líriques. Tortosa: Diputació de Tarragona, 1974
  • Iayme Prades: Historia de la adoracion y vso de la santa imagenes, y de la adoracion de la fuente de la salud. Valencia: Felipe Mey, 1596 [Generalitat Valenciana, 2005]
  • Teresa Bertran: La missió secreta. Lleida: Pagès, 2009.
  • Sergio Ferrer: El Grao. Siglo XX. Sevilla: ACEN, 2011
  • Josep Lluís Abad: Llibre d’Aín. Nules: Ajuntament de Nules, 2010.
  • Patricia Mir: Manuel Montesinos Arlandiz. Arquitecto provincial y exponente del eclecticismo en Castellón. Castelló: Ayuntamiento de Castellón, 2010.
  • M. Lluïsa Gascon: Un mar d’absències. El Vendrell: March, 2011.

Fira del Llibre de Vinaròs

IMGP2623IMGP2624IMGP2640IMGP2639IMGP2638IMGP2637
IMGP2636IMGP2635IMGP2634IMGP2633IMGP2632IMGP2631
IMGP2630IMGP2629IMGP2628IMGP2627IMGP2626IMGP2625

Fira del Llibre de Vinaròs, a set on Flickr.

Fotos de la fira del Llibre de Vinaròs, del 22 d’abril. Hi apareixem Vicent Palatsí, Juanjo Roda, Fede Cortés, Jordi Pijoan-López, Andreu Garcia, Manel Alonso, Mariola Nos, Francesc Gil i jo mateix.

El clan de la lloba

El clan de la lloba és el primer volum d’una trilogia de novel·la fantàstica centrada en el món de les bruixes, “La guerra de les bruixes”, que té, per entendre’ns, el mateix segment de públic que els volums de Harry Potter. Fins i tot, podria dir-se que aquesta trilogia aprofita l’ascendent d’aquest tipus de literatura per fer-se un forat en el panorama editorial del moment. Del moment que va editar-se, és clar. Aquesta impressió podria deduir-se del tipus de literatura, específicament juvenil, que ocupa la producció literària de l’autora: Maite Carranza. Es tracta d’una autora amb una capacitat creativa de provada solvència, que emprèn un projecte creatiu d’envergadura i, pel que es veu en aquest primer volum, se’n surt prou satisfactòriament. En qualsevol cas, els antecedents de l’autora no coincideixen gaire amb aquest tipus de literatura de caire fantàstic.

I això no obstant, l’obra planteja un univers màgic del tot caracteritzat i, alhora, adaptat a les coordenades del món que el lector d’aquí pot reconèixer. Continua llegint