Antoni Canu: 81 anys

Amb motiu del proper 81è aniversari del poeta alguerès Antoni Canu, que tindrà lloc el proper dimecres 19 de maig, Triticària anima la comunitat de la Catosfera literària a difondre la seua obra mitjançant la publicació d’un text seu o bé una entrada al voltant de la seua poesia o el seu país de l’Alguer.

“L’altre cel” va aparèixer per primera vegada publicat en línia l’any 2003 a la revista digital Tossal.

L’altre cel

La falç talla
les testes grogues
del forment.
Esverades
miren les sàvies rugues de la terra
i l’infinit.
Una bandera de calandries
s’agita en el cel,
vola sobre l’humiliada esperança
que vaga entre els rostolls
i el cruixir del sol.
En l’aire
el fresc olor de la palla
pareix purificar les ànimes
que vanen vers l’altre cel
on no hi ha germà de matar,
on la secreta llum
ostenta tot el seu poder
a segellar la Veritat
en el silenci.

Més informació sobre Antoni Canu.



Sol i soldó

Tarda poètica al Pinell de Brai. Dins de la Mostra d’Espectacles de la Memòria que el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) està portant a terme aquesta primavera, acudisc a la Terra Alta atret per l’anunci de l’actuació conjunta d’Albert Roig, Carles Santos i Perejaume. La proposta és poèticomusical, una mena de diàleg entre tres obres que troben bona part de la seua força en el contacte amb l’entorn, i amb un entorn determinat. Continua llegint

Assumiràs la veu d’Estellés

Alt voltatge poètic aquest vespre-nit de divendres a l’IES Joan Coromines de Benicarló, que organitza per sisena vegada un esdeveniment poètic que, pel que es veu ha anat creixent fins a transformar-se en jornades perquè tots els actes no caben en un sol dia. Avui, inauguració a càrrec del professor Vicent Pitarch en representació de l’Institut d’Estudis Catalans i conferències gairebé de comentari de text amb poemes incorporats, a càrrec de Dominic Keown i Vicent Salvador. Això i més per homenatjar Vicent Andrés Estellés en el 25è aniversari de la visita del poeta a la ciutat del Baix Maestrat. Continua llegint

Coral romput

coral_romput_8Divendres al vespre a Barcelona, al Teatre Lliure a veure Coral romput de Vicent Andrés Estellés, en l’adaptació teatral que n’ha fet Joan Ollé, si és que se’n pot dir així. Al carrer Lleida hi cau una pluja afuada i els espectadors factuals arribem al vestíbul no sé si noucentista del teatre xops com granotes. Però el local és acollidor i està ben guarnit d’acomodadors, així que de seguida entrem en matèria cultural. Continua llegint

Poesia contra la invisibilitat

Fet i fet, Josep Igual ja fa més de 20 anys que publica i aquesta trajectòria un pes o altre deu tindre en el darrer llibre de poemes que ha publicat: Ditades al vidre. Havent fet un recorregut antològic per aquesta trajectòria a través dels seus Poemes escollits, un llibre de poemes com el que hom tracta aquí entra perfectament en la lírica igualenca. Perquè amb la trajectòria assenyalada ja pot parlar-se en aquests termes. Dies vindran que aquesta lírica ocupe els interessos de l’estudi acadèmic. No sé si tardaran molt o poc, però acabaran arribant. Continua llegint

Com l’aigua de l’aixeta

Per a mi, el matí és una part del dia directament hostil quant a efusions de tipus que siga. O bé es tracta d’alçar-se del llit ben d’enjorn o, quan és possible, es tracta de deixar-lo lliscar inconscientment, és a dir, dormint. Els cafès que he de prendre habitualment per esbandir la son i poder tindre el cap clar quan he de treballar em deuen diluir el sentit de la bellesa que, sens dubte, ha de tindre aquesta part del dia. Reconec que no és de bon matí quan el meu cos assoleix el seu punt òptim de funcionament i que prefereixo la nit per deixar anar la capacitat expressiva. Continua llegint

Mar ebrenca

Mar de sardines és un llibre de poemes de Javier Caballero Cid, que va presentar a la proppassada Fira de Móra d’Ebre. Es tracta d’un llibre de recull, amb poemes diversos que mantenen uns punts de connexió fixats en la referència marina, l’adscripció ebrenca i la tendència irregular al comentari d’actualitat. Aquest darrer aspecte, bé que divergent del cant continuat a l’espai marí ebrenc, atorga al llibre un component d’una vitalitat que fa allunyar el poemari de la convencionalitat de la poesia de referència marina. Continua llegint