La Transició franquista

la transicio franquista.inddPer Transició coneixem el període i el procés polític amb què va materialitzar-se el règim polític espanyol actual, que té en la constitució de 1978 la seua bíblia fundacional, doctrinal, alfa i omega polítics de l’època que vivim. El terme Transició, que és paraula comuna elevada per la majúscula inicial a nom propi i fins magestàtic d’una sèrie d’esdeveniments d’aquells que diuen que conformen la història o, si ho preferiu, la Història, va ser un vocable de circumstàncies que va servir per no haver d’explicar coses que, vull pensar, eren molt llargues d’explicar a l’època que va generar-se i que, d’haver hagut de fer-ho, potser s’hauria retardat el fet mateix d’avançar cap a la democràcia o monarquia parlamentària que coneixem a dia d’avui i des de fa 37 anys i escaig. En comptes d’això, els protagonistes polítics de l’època van empescar-se aquest terme per mirar de sortir del cul de sac en què es trobava Espanya a la mort del dictador. Mort el gos, s’havia d’acabar la ràbia, emperò sense més conseqüències que les estrictament necessàries perquè fent els canvis que conviguessen, tot continués igual.

La Transició franquista és la part més publicable de la tesi doctoral “Les memòries de la Transició” de la sociòloga Marta Rovira Martínez, que va aparèixer el 2014. Com compartim veïnatge a Vilassar de Mar, l’exemplar del llibre que he llegit vaig adquirir-lo de mans de la mateixa autora, feliçment dedicat. És un llibre de lectura assequible, molt ben documentat, que evidencia les hores de feina prèvia de recerca que hi ha a darrere i que, en conseqüència, garanteix una informació impecablement fonamentada i traslladada de forma amena sobre el paper. Continua llegint

Anuncis

Radiografia de noia amb tatuatge

CobertaNecessito cobrir algunes necessitats didàctiques referents a la lectura i trobo aquest títol de Jordi Sierra i Fabra que penso que pot ser una bona proposta.  Llijo el llibre en la seua pròpia salsa, és a dir, omplint buits d’hores de guàrdia i etcètera, amb els destinataris ben presents, ben a la vora. Com que és una novel·la que compta amb versió adaptada a la lectura fàcil i, doncs, podrà servir també a estudiants amb dificultats en aquesta competència, penso que he fet una bona tria.

Però aquest no és el factor determinant. El factor determinant rau en l’argument de la novel·la, en la història que conta i en com està contada. Existeix molta literatura juvenil. De fet, la literatura juvenil és una manera d’introduir-se en la creació literària amb alguna perspectiva d’arribar a cobrar-ne drets d’autor. Com que es tracta d’un mercat dirigit, si un llibre en concret arriba a entrar en una llista de lectures obligatòries, allò ja és un èxit. Aquesta dinàmica, després de tot, forma part de la dualitat de la cultura catalanoparlant. Potser Jordi Sierra i Fabra no rebrà mai el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, però si es fa un cop d’ull a la seua trajectòria creativa es descobreix una autèntica bèstia de l’escriptura imaginativa. Continua llegint

La Pastora. Del monte al mito

Acabo de llegir aquest llibre justament el 6 de desembre, per aquelles coincidències de la vida. Malgrat el títol, que durant bona part de la lectura m’ha fet pensar que, de fet, el nom del darrer guerriller valencià només era un esquer per induir a l’adquisició del llibre; La Pastora. Del monte al mito és un tractat de fets concrets de la història del moviment guerriller actiu als anys 40 i 50 al mateix territori on, un segle abans havia arrelat la facció carlista i la guerra civil entre liberals i reialistes. D’això darrer no se’n parla, però va bé tenir-ho en compte per allò que no és la primera vegada (potser la darrera, sí) que aquestes coses passen en el mateix escenari, en el mateix territori. Continua llegint

Trempó

A la botiga d’Es Baluard de Palma hi trobo el llibre Mallorca. Gastronomia i cuina. Com siga que passo uns dies a l’illa i tinc per norma informar-me per la via directa de la cuina dels llocs que visito, l’adquirieixo amb una intenció principal: informar-me de manera fefaent de la recepta del trempó. La cosa ve a tomb perquè, en arribar a destinació, la primera cosa de menjar que em posen a taula és justament aquest plat, elaborat per a l’ocasió per una castellonenca que viu a París. Laia. Segons diu, la receptada que ha executat segueix al peu de la lletra la normativa tradicional i incorpora un toc, al meu entendre, deliberadament informal. El cas és que, uns dies més tard sobre el terreny, reuneixo els ingredients i em decideixo a provar-m’hi. Continua llegint

Això promet

Vespre literari a ca l’amic editor Francesc Gil, esmolant les eines per emprendre el gruix de la redacció d’un número tres de la seua col·lecció d’íntims. Saldonar és un lloc de Vinaròs i també una nova editorial de Barcelona, un projecte personal que compta amb una experiència contrastada, caracteritzada pel bon gust estètic i el rigor.  Un segell de qualitat editorial. Arranca amb dos títols a cavall d’uns quants gèneres: narrativa de reflexió, de sensibilitat poètica, d’imaginació. Un tipus de text apte per a la creativitat oberta, un gènere de literatura de la que hom somnia d’escriure alguna vegada, en què el que compta sobretot és el llenguatge i la transmissió, la comunicació d’allò personal per configurar, per assolir el que és universal.

Barnes, Moncada, l’Odissea, Cervantes i fins Armando Vericat compareixen en la conversa. Tenim un secret per explotar, una font de la salut per fer brollar i originals de bon gust penjats a la paret. Ara és qüestió de convidar a la recreació, al filtre íntim, uns personatges que ens fan viatjar en el temps, herois que emergeixen des del vas de l’oblit i un locus amoenus humanitzat fins al darrer detall.

Això promet.

Nahid, la meva germana afganesa

Acabo de llegir, tard com em sembla sempre, Nahid, la meva germana afganesa d’Anna Tortajada, a qui només conec arran d’aquesta lectura i de la informació que hi va associada.

Anna Tortajada practica una fórumla que combina en la ficció el coneixement periodístc sobre el terreny i una intencinalitat temàtica definida. En aquesta ocasió, fa una aproximació al conflicte de l’Afganistan des d’un punt de vista intencionadament feminista. Continua llegint