Fa un any vaig assistir per primera vegada a una actuació en directe de Mishima. Era al Poble Espanyol de Barcelona, en elmarc de la primera edició del festiva Pròxims. Aquella actuació, en un escenari multitudinari i entre altres grups que també hi participaven, va proporcionar-me una sensació de la banda determinada per la disolució de la seua actuació en el conjunt del festival. Les cròniques dels diaris van dir que van tenir algun problema de so i que no van sonar amb tot el potencial que tenien. No ho sé.
Anit, la seua actuació a la Galera (Montsià) va ser una demostració real i molt més pròxima del potencial sonor d’una banda que es va mostrar compenetrada al màxim, amb una veu característica i una sonoritat que va superar les expectatives que podia oferir un pavelló semicobert amb el sostre de llanda. El concert, amb una entrada sense cap ni una aglomeració, va ser un cerscendo gradual fins a assolir la realització del que, després de tot, és el rock’n’roll: guitarres a tota àquina, ritmes encomanadissos i lletres sense pèls a la llengua, centrades en la temàtica diguem-ne vitalista que és l’emblema de Mishima.
Hora i mitja de música contemporània per a sensibilitats actualitzades. Diu que fia molt de temps que no tocaven a les Terres de l’Ebre. Doncs deu ser perquè poblacions de més empenta que la Galera no deuen estar per la labor. Un 10 a l’organització d’aquest concert, liderada per la Banda de Música Sant Llorenç. Només em queda el dubte de si van cobrir les despeses.
TRITICÀRIA 