Hi ha obres literàries que malgrat el pas del temps resisteixen els embats de les transformacions humanes i socials perquè plantegen qüestions que atenyen directament el lector i tenen l’art de fer-ho amb una estètica confabulada amb el missatge de fons que es vol transmetre. Una d’aquestes obres és El cas misteriós del Dr. Jeckyll i Mr. Hyde, de R.L. Stevenson.
Es tracta d’una novel·la moderna en el sentit que la qüestió que planteja afecta directament els límits de la ciència i, doncs, planteja un dels dilemes de la modernitat contemporània, que quan s’ha desenvolupat en la direcció que no tocava ha abocat a catàstrofes de dimensions monstruoses. L’obra inclou aquesta dicotomia entre humanitat i monstruositat i, en fi, estudiada a fons permet conèixer els mecanismes narratius que fan d’una novel·la un artefacte poderós de ficció. De ciència-ficció, caldria afegir, ja que, encara que siga en els termes que ho fa, planteja també la qüestió Què passaria si…? En aquest cas, si els humans tingueren el poder de transformar-se al seu antull. Un bon motiu de reflexió. Continua llegint
TRITICÀRIA 