Lectura en digital

 Presentació

Les paraules que segueixen formen part de l’aportació feta al Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana organitzat per l’AELC els passat 1 i 2 de desembre a Fabra i Coats, a Barcelona. En el marc de la taula de treball de dedicada a “Nous canals? Nous públics? El món digital i la web 2.0″, vaig participar-hi parlant de la lectura en digital. La tria de la temàtica venia determinada per haver participat, al 2012, en l’elaboració de Lectura en digital, número de la col·lecció TAC  del Departament d’Ensenyament. Aquella primera aproximació, que ha anat donant algun altre fruit, va servir per actualitzar coneixements sobre la lectura en temps de revolució digital.

Introducció

Llegir en temps de la revolució digital és una qüestió que d’entrada sembla interessant a qui es dedica a escriure. També a qui es dedica a ensenyar a llegir i a educar el gust per la lectura. D’entrada, dos aspectes criden l’atenció en relació a la lectura en aquest context, si entenem el concepte lectura en el sentit més genèric de l’expressió: com a acció de llegir tot el que es posa a la vista. En primer lloc, interessa saber quin impacte té la digitalització en la lectura com a activitat. Més específicament, en la lectura literària. En segon lloc, sembla lògic pensar que en les condicions per a la lectura creades per la digitalització hi han aparegut nous perfils de lector, lectors i lectores que no responen a les mateixes característiques pròpies de la lectura en paper.

Si ens fixem a la relació establerta entre la digitalització i el fet de llegir en general i de llegir literatura en particular, podem detectar alguns comportaments que venen al cas del que volem tractar. En realitat, ja fa temps que el llibre electrònic és una realitat si bé no s’ha produït aquell canvi tecnològic que augurava que en un temps relativament curt el llibre de paper desapareixeria en favor seu. El llibre en paper persisteix i més aviat es pot parlar d’una certa resistència al suport electrònic. Hi ha motius de caire econòmic que fan pensar que el llibre electrònic no convé a segons quins actors i també es pot pensar que el rebuig a la digitalització de la lectura és, en realitat, simple rebuig a la lectura. No cal recórrer als índexs que descriuen aquest hàbit cultural per saber que, al nostre país, es llegeix poc i encara menys es llegeix literatura. Un segon comportament és el de la incorporació a la digitalització. Es tracta de la familiarització amb el suport electrònic que va començar amb l’ordinador de sobretaula i avui es concentra en el mòbil com a dispositiu. Això passant pel lector electrònic i la tauleta com a dispositius aptes per al pas del paper a la pantalla. Finalment, podem fer referència a qui ha crescut en aquest ecosistema de la digitalització, el té interioritzat com a propi i pot tenir la consideració de practicant de la lectura en pantalles. Cadascun d’aquests perfils manté una relació diferent amb la lectura en pantalles.

Llibre i digital

Ja fa temps que del llibre de paper se’n canten les absoltes. Hi ha personal expert en la cultura digital que explica com el suport en zeros i uns suposa un tipus de negoci molt més àgil que l’edició convencional i com el desenvolupament del llibre digital acabarà per desbaratar l’edició de paper. No dic que no, però hi ha una sèrie de circumstàncies que, al meu entendre, intervenen en aquest procés distorsionant-ne el que hauria de ser una evolució natural. I aquí entengue’s evolució com la sèrie de canvis que fan que una realitat A es convertisca en una realitat B en un termini determinat de temps. Si el termini és curt i els canvis ràpids i profunds, fins i tot es pot parlar de revolució.

Doncs, en el cas que ens ocupa, sóc de l’opinió que, si del que es tracta és que en el terreny del llibre, del suport escrit en general, s’esdevinga una transformació equiparable a la que ha tingut lloc en el terreny de la telefonia en els darrers vint anys, la cosa va per a molt llarg. És veritat que es poden comprar llibres en línia, que hi ha botigues virtuals on adquirir-ne i també llocs on trobar textos de franc o directament piratejats. Aquest fet no implica necessàriament que la facilitat en l’adquisició implique la facilitat de lectura que proporciona el llibre convencional. L’ordinador, el portàtil i fins el netbook estan pensats per treballar assegut, no per tenir entre mans. Els ebooks diguem-ne de primera generació són d’una tristesa utilitària que pot arribar a causar repulsió. Entre la tipografia d’un llibre convencional, amb les seues tapes il·lustrades i la grisor impersonal de la pantalla de l’ebook que només serveix per llegir, hi ha una diferència considerable.