Un viatge fora forat

Un_viatge_fora_f_4e2d53e086e11_235x295He llegit amb interès Un viatge fora forat d’Amàlia Roig, escriptora de Vinaròs que, com diríem al Maestrat, viu a la capital. I quan diem la capital donem per descomptat que es tracta de Barcelona, la nostra metròpoli. Això que tenim en comú: la residència a l’urbs i  el vincle inestroncable amb l’origen (“El meu destí és el meu origen“, que cantaven Orxata Sound System). El llibre és el número 4 de la col·lecció Narratives d’Onada, que el va publicar al 2009.

El subtítol Entre el Delta i les Columbretes ja apunta a la coberta el sentit del viatge. Es tracta d’un viatge al país de la Ilercavònia, aquell territori mental de la continuïtat central dels Països Catalans, contradictori en la seua unitat fragmentària. Malgrat els referents marítims, l’itinerari que descriuen els 21 capítols s’endinsa fins a Tortosa i Morella, indefugibles en qualsevol visió de conjunt que aspire a tindre fonament. Se m’escapa l’expressió del títol “fora forat”. No la trobo en cap diccionari i barrino si deu ser un ús comú del topònim Fora Forat, conegut actualment sobretot per donar nom a una de les platges més concorregudes de Vinaròs, i antigament al barri de Sant Pere, que hi havia des d’antic fora murada, habitat per pescadors. La preposició, lexicalitzada en el topònim, va acabar donant nom també als habitats: forinyo. Aquí, doncs, “fora forat” fa esment amb originalitat a aquest viatge fora del forat, del cau que constitueix la llar més pròpiament local. Continua llegint

Els dolços i els salats als forns de Vinaròs

A la Setmana del Llibre en Català, que aquest 2011 que ara toca a la fi va tenir lloc al parc de la Ciutadella, a la parada dels editors valencians, hi veiem aquest llibre que ens atrau de cop. Certament, l’editorial Onada, de Benicarló, té un gust especial a l’hora de produir els llibres de cuina de la col·lecció La Teca. I això no únicament pel disseny acurat de les edicions, en què es combina una imatge impactant amb el receptari entenedor i a l’abast de qualsevol; sinó sobretot per la tria de continguts que hi apareixen. Lluny de sofisticacions artificioses, els llibres de La Teca són un intent de preservació del receptari tradicional de la cuina del Baix Maestrat, de moment. Com tota cuina tradicional, la del Baix Maestrat és sobretot de subsistència, feta de productes dels que abans es tenien a mà, quan es tenien, decididament estacional, tant en el sentit que aprofitava els productes de la temporada com en el de vinculació al cicle festiu religiós. Una cuina potser en vies de desaparició, de residualització si més no. Tret d’alguns productes amb projecció, com ara el llagostí i la carxofa, tota la resta és una cuina amb una difusió totalment limitada a la societat que l’ha heretada i la manté en els seus usos poc o molt tradicionals. I aquesta societat no és altra que la dels pobles ilercavons a ambdues parts del Sénia. Una societat i una cuina sota pressió de les transformacions de tot tipus que suporten.
El llibre no el coneixia i crida l’atenció per la referència explícita als forns de Vinaròs. Continua llegint

Ous fregits amb llagostins

L’abril passat, a la fira del llibre de Vinaròs, vaig a presentar-hi Un riu de crims. A més de l’editor, que ha vingut del Vendrell i està content d’haver despatxat uns quants exemplars del llibre en qüestió abans de dinar; hi som Josep Igual, Andreu Palatsí i jo mateix, és a dir, els escriptors en aquesta banda del Sénia que han participat en el volum. A l’hora de la veritat és com si heguéssem de parlar per la ràdio, ja que des d’una taula on les responsables de la fira ens entrevisten, el que diem se sent en tot el recinte. A la taula, s’hi asseuen també dues persones que conec allà mateix: Juanjo Roda i Dani Miralles, autor i fotògraf de La cuina del mercat de Vinaròs, impecablement editat per Onada de Benicarló. El llibre m’arriba a les mans com a obsequi de la meua participació en la presentació d’Un riu de crims, així que com tinc l’autor allà mateix li demano que el dedique a Salomé, que és una gran amant de la gastronomia, segons resa la dedicatòria. Creuem quatre paraules mentrestant. A Juanjo el veig de seguida com un cuiner dels sorgits de l’escola castellonenca de restauració, entre els quals cal esmentar Abel Calvet del restaurant Ram-Sol de Xert i Rafael Gauxachs de la Casa dels Capellans, a la Font de la Salut de Traiguera. Son cuiners jóvens que tenen els conexiements per recrear la cuina del Maestrat de tota la vida. Uns renovadors nats a partir de les receptes més tradicionals. Mentrestant comentem el llibre, Juanjo em parla dels ous fregits amb llagostins, recepta original de Ricardo Serret, que va incorporar al llibre després de tastar-la a casa seua. Continua llegint