Enric Valor i El Gust per la Lectura

Després de l’elaboració del dossier didàctic sobre Vicent Andrés Estellés per al programa El Gust per la Lectura, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que vaig portar a terme el 2007, vaig pensar que Enric Valor podria ser el següent autor valencià modern amb possibilitats d’incorporar-se al programa. Aquell any, després de prop de vint cursos de programa, un autor valencià modern s’hi feia un lloc per primera vegada. El fet era propiciat perquè una antologia seua havia estat inclosa com a lectura prescriptiva en l’assignatura de modalitat Literatura Catalana, del Batxillerat. I jo vaig acceptar d’elaborar-ne el dossier didàctic.
Després d’elaborar aquell dossier, vaig indagar les possibilitats que podria haver-hi per incorporar Enric Valor al programa, com a narrador. Vaig adquirir la seua trilogia del cicle de Cassana, editada per Tàndem i vaig llegir Sense la terra promesa, la primera d’aquestes obres, que segueixen una progressió cronològica que se centra en la primera part del segle XX. En concret, Sense la terra promesa se situa en el temps anterior a la II República. El que més va cridar-me’n l’atenció va ser el retrat d’una societat condicionada pel contenciós agrari de l’època. Continua llegint

Llengua, literatura i educació, i 3

Abordem ara el vessant més relacionat amb l’educació. Anteriorment ja hem fet esment de la situació general de la joventut de Catalunya quant a hàbits culturals i de la situació dels ensenyaments de la literatura en el sistema educatiu actual. Entrem, doncs, a comentar la part final de l’enunciat de la taula rodona, que planteja la incidència de la producció literària ebrenca més recent en l’escola del seu àmbit territorial. Continua llegint

Llengua, literatura i educació, 2

Al meu entendre, els escriptors ebrencs hem de basar la nostra pràctica lingüística, consistent en la creació literària, en dos principis: la creativitat i el criteri lingüístic.

Parlar de creativitat i no parlar alhora de llibertat cretaiva, és impossible. Aquesta llibertat creativa fa referència, sobretot, a l’ús del llenguatge literari, que és la matèria primera que tenim entre mans. Continua llegint

Llengua, literatura i educació

Inicio uns pocs escrits dedicats a aquesta temàtica amb l’esperança d’aclarir quatre coses per ser dites en taula rodona a les properes jornades de les lletres ebrenques, que tindran lloc els propers dies 23 i 24 a la biblioteca Sebatià Juan Arbó d’Amposta.

Tres són els conceptes a relligar i tres els punts de vista des dels quals m’hi atanso: lingüista, escriptor i educador. Dues qüestions incials per trencar el gel, recollides al tríptic de les jornades: Quin és l’estat de la llengua literària a les nostres terres? Arriba la producció literària més recent als centres educatius de la nostra demarcació? Continua llegint

Biografia lingüística 4

El Centre Universitari de Castelló, comunament conegut com el CUC, era, a mitjans anys 80, un institut ampliat que tot just començava a incorporar la nova realitat de l’autonomia valenciana, que s’obria camí enmig de l’aparell institucional postfranquista, amb la mateixa inexperiència que els ajuntaments democràtics. Lògicament, allí tot el que s’hi ensenyava de filologia era en un espanyol sense fisures. Tan sols l’estrambòtica assignatura de Gramàtica Normativa Valenciana marcava el territori de la catalanitat, com, d’altra banda, ho fa a les llibreries l’estand de “llibres en català” o “literatura en català”. L’excepció que confirma la regla. També hi havia Francès. Continua llegint

Biografia lingüística 3

Amb aquest bagatge vaig arribar al batxillerat a la Laboral de Tarragona. Recordo perfectament com aquell dia, en formalitzar l’ingrés, se’m va oferir la possibilitat de fer l’assigantura de català. La Generalitat de Catalunya tot just havia començat a funcionar com a institució democràtica i l’assignatura de llengua ja era obligatòria per als escolars. El cas de la Laboral era atípic, perquè a més de l’alumant del Principat n’acollia de diversos llocs d’Espanya. A aquests, entre els quals em trobava per la cosa administrativa, se’ns oferia la possibilitat de fer l’assignatura. Recordo que algun company del poble va agafar-la. Jo, no; contra el parer de mon pare. Continua llegint

Biografia lingüística 2

En començar 6è d’EGB van passar dos fets lingüísticament remarcables. Va ser l’any que a l’escola de Traiguera van començar a vindre xiquets de Canet lo Roig i La Jana. Per raons de veïnatge i històriques, el contacte entre aquests dos pobles i Traiguera ha estat continuat i segurament en aquella època encara ho va ser més. Va ser un fenomen nou i limitat en el temps, que va donar lloc al fet que pràcticament una generació sencera dels tres pobles es conegués. Continua llegint