Ruta literària de ‘La Vall del Miracle’

Dins de l’Estiu Literari al Maestrat, que organitza l’associació Maestrat Viu, aquest juliol de 2019 hem tornat a portar a terme una ruta literària sobre un dels llibres de l’escriptor Armando Vericat, La Vall del Miracle. L’itinerari pels espais reals en què té lloc la ficció novel·lesca ens ha permès prendre contacte amb els textos de la primera novel·la de l’escriptor, a qui van valer el premi de novel·la Ribera d’Ebre de 2009.

Per fer la ruta, vam comptar amb el guiatge de Montserrat Vericat. Ella va idear-la ara fa un temps, després de fixar en l’article “L’obra literària d’Armando Vericat Climent” (Empelt, núm. 1) els coneixements que en aquell moment teníem sobre l’escriptor, que va faltar el 2013. El contingut de l’article va ser donat a conèixer en la trobada literària de l’Estiu Literari al Maestrat de 2017, primera edició d’aquesta proposta cultural de Maestrat Viu, que va tenir lloc a Traiguera.

La mirada artística d’Armando Vericat

Foto: Ramon Climent

Al 2010 va veure la llum l’edició d’una novel·la que té per escenari la Font de la Salut. Es tracta de La vall del miracle, de l’escriptor traiguerí Armando Vericat. El títol va ser guanyador del premi Ribera d’Ebre que concedeix anualment l’Ajuntament de Vinebre. L’aparició d’aquesta novel·la obre un capítol en la projecció i la vida de la Font de la Salut, ja que el relat pren el lloc d’escenari principal i, fet i fet, és una recreació del santuari renaixentista, és a dir que retrocedeix a l’època mítica del segle XVI que Jaume Prades va recollir en el seu llibre devot. El novel·lista pren la figura històrica de Pere Combes, documentat com a protagonista d’un dels miracles recollits pel mateix Jaume Prades, i el projecta en una ficció novel·lesca que ve a ser el món imaginari d’aquell temps pensat des del present, des de l’actualitat. Pere Combes, rector de Bot, malferit per una baralla, va a la Font de la Salut per mirar de salvar-se de la mort per intercessió mariana i ho aconsegueix. A partir d’aquest fet contat en la crònica dels miracles escrita per Prades, Armando Vericat desenvolupa la ficció. La baralla es devia a un assumpte de faldilles. Pere Combes, contràriament a la seva condició clerical, manté una activitat pecadora intensa. A la Font de la Salut, hi troba la salvació de la mort i el retorn a l’equilibri espiritual. Però els pecats del passat tornen per perseguir-lo, l’amor de dona ha de tornar-lo a portar a mal borràs. Un assassinat i la inquietant presència d’un home llop l’incriminen. Més enllà de la trama teixida per arrossegar el lector a seguir la història contada, la novel·la és una reflexió en clau literària sobre una de les èpoques de més plenitud del santuari de la serra d’en Menor. Això, ben mirat, és cosa de meravella, tenint en compte des d’on és fa: des de la mateixa societat local.

Símbols

Sento parlar a la ràdio Isabel de Riquer, professora que va ser en el meu primer any a les aules universitàries de Barcelona de Literatura Romànica Medieval, explicant llavors com ara aquelles creacions de la literatura medieval europea que són a l’origen de la manera d’entendre el  món de la civilització occidental, tal com la coneixem i vivim. Ara que hi penso, la porta que va obrir en aquell moment devia tenir una rellevància definitiva per a una consideració personal per la literatura que al cap del temps ha acabat esdevenint si no l’única dedicació personal, sí almenys una de les dedicacions del que faig a la vida. La fal·lera ja havia començat a les classes de literatura castellana i universal del professor Rosendo Gómez Palmeiro, en aquell Batxillerat dels primers anys 80, al que avui s’anomena Complex Educatiu de Tarragona, que aleshores feia poc que tenia un nom que ningú utilitzava, perquè tothom en deia Universitat Laboral.

Aquells cavallers remots, aquelles dames angelicals, aquells amants tràgics, tanta matèria de Bretanya i de Roma, amb el rei Artús sostenint sobre les seues amples espatlles tot un món de ficció, amb Lancelots i Ginebres que fins li pujaven a cavall, tants castells per conquerir o defensar, i donzelles per enamorar… bastien el paradigma de l’imaginari europeu occidental, aquell paradigma medieval, cristià, una barreja perfecta de grandesa romana i ensonyament cèltic, sobre un fons hel·lènic, enigmàtic, emergit de la llarga nit micènica, dels orígens prehistòrics indoeuropeus.

La cuina de Traiguera

Demà fem la presentació del llibre La cuina de Traiguera, número 9 de la col·lecció La Teca, d’Onada Edicions, de Benicarló, al centre cultural Pere Labèrnia de Traiguera, lo meu poble. Com solc fer en ocasió d’actes d’aquestes característiques, escric aquestes notes al blog per aclarir-me i preparar les idees que exposaré en el torn corresponent de paraula.
El llibre és una proposta de l’editor, Miquel Àngel Pradilla, de Rossell, adreçada al restaurador traiguerí Rafael Gauxachs i a mi mateix, a partir d’una idea de Juanjo Roda, xef vinarossenc director de la col·lecció La Teca. Vaig conèixer personalment Juanjo Roda a la fira del llibre de Vinaròs, al 2011. En aquella ocasió, ell presentava La cuina del mercat de Vinaròs, i en vaig ser receptor d’un exemplar en la meua qualitat d’autor d’Un riu de crims, que presentava a la fira juntament amb altres coautors. Vam parlar de la possibilitat de fer un llibre de cuina de Traiguera i vaig suggerir la idea de col·laborar amb Rafa, el restaurador de Traiguera per tradició familiar i excel·lència. Amb ell ens coneixem de xiquets.
L’escriptura de La Font de la Salut (Saldonar, 2011) va acabar d’apropar-me a ell i al seu restaurant de la Casa dels Capellans, al santuari de Traiguera. L’experiència personal que tinc d’aquest espai únic del Maestrat i la col·laboració amb Rafa, que ja es va concretar en un itinerari literari del llibre pel santuari, que va acabar amb un sopar al pati del restaurant el 8 de setembre de 2012, han ocupat bona part de les meues dedicacions literàries recents. De manera que col·laborar amb ell en aquest projecte ha estat per a mi un privilegi i, tal com vam dir-nos una de les primeres vegades que en vam parlar a la Casa dels Capellans, un regal que la vida ens ha oferit.

Els anys salvatges de La Font de la Salut

Aquest divendres 15 establirem un diàleg entre memòria i literatura, entre records i imaginació, entre Els anys salvatges, de Xavier Vernetta, i La Font de la Salut. Segons l’escriptor de Vilanova i la Geltrú, es tracta de dues obres narratives sobre la importància dels racons de la memòria per afrontar el futur.

La Font de la Salut a Vinaròs

 

Vídeo de VinaròsNews de la presentació deLa Font de la Salut a la llibreria Obreda de Vinaròs. 2 de març de 2012.

La Font de la Salut a Barcelona

La Font de la Salut a Barcelona, a set on Flickr. Fotografies de Jordi Peñarroja.

El dijous 2 de febrer vam fer la presentació de La Font de la Salut a Barcelona, a la llibreria Catalònia. És la segona vegada que hi presento llibre, de manera que ja m’hi sento com a casa. La llibreria Catalònia deu ser una de les més cèntriques de la ciutat, a tocar de la plaça de Catalunya. La sala dels Arcs és un espai acollidor, molt apropiat per a presentacions en què la distància entre qui presenta el llibre i qui hi assisteix pràcticament és immediata.
En aquesta ocasió, el temps no va acompanyar gaire. Vicenç Llorca, que havia de presentar el llibre, no hi va poder acudir. De totes maneres, ens va fer arribar la crítica que, al març, apareixerà a Serra d’Or perquè en fessem la lectura, com així va fer l’editor de Saldonar, Francesc Gil.
Ens hi van acompanyar els escriptors Xavier Vernetta, que acaba de publicar Els anys salvatges a la mateixa col·lecció Íntims, de Saldonar, Jordi Pijoan-López i Jordi Peñarroja, així com companys, amics i familiars. A més d’altres assistents que potser van venir per les crides a les xarxes socials fetes per l’editor, el presentador o jo mateix.
Un agraïment especial per a Jordi Peñarroja, experimentat fotògraf barceloní molt bon coneixedor dels pobles i la gent de la Ilercavònia, que va fer aquestes fotos.

Joan Ferreres: presentació de La Font de la Salut

El passat dimecres 4 de gener, va tenir lloc al centre cultural Pere Labèrnia de Traiguera la presentació en terreny local de La Font de la Salut. L’acte va comptar amb la participació d’Ana Arnau, en el paper de presentadora; Francesc Gil, editor d’Edicions Saldonar; i Joan Ferreres i Nos, com a presentador i crític del llibre; a més de mi mateix que en sóc l’autor. Des d’aquí dono una vegada més les gràcies a tota la gent que va acudir-hi.

Joan Ferreres ha tingut la generoistat de fer-me arribar el text que va llegir per si hi volia donar publicitat. Sempre és interessant donar a conèixer els textos que serveixen per parlar, perquè amb el temps esdevenen testimoni i se’n pot fer una valoració, tant del text com del tema que tracten. Es pot llegir a continuació.

La Font de la Salut

Aquesta setmana ha sortit a la venda La Font de la Salut. com que en sóc l’autor, n’hauré de dir alguna cosa en aquest bloc, que tinc una mica abandonat entre unes coses i altres pràcticament des de l’estiu, tot i que hi he anat afegint alguns articles escadussers. Les coses unes i altres són, a més de la promoció del llibre, unes correccions inacabables que són com picar pedra a la pedrera; la lectura de La Pastora, del monte al mito, un llibre a cavall entre el periodisme i la història, que parla del meu tema recurrent dels maquis; la presentació d’una comunicació al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa, titulada “Els expedients de responsabilitats polítiques de Traiguera”, feliçment presentada aquest divendres 25; l’escriptura d’un relat per a un llibre col·lectiu de l’associació El Pont, que per a més inri coordino; i altres tantes tasques de manteniment de blocs i bloquets.

Ho diré amb tota sinceritat i així cadascú ja sap a què atenir-se. Facebook és pareix una xarxa social per a l’expansió de la personalitat. Certament es pot utilitzar d’aquesta manera i és emocionant deixar-se portar per les publicacions de les amistats i per les pròpies. Però sobretot és una màquina perfecta de difusió d’idees, iniciatives i complicitats.