La Tercera Illa

Massa sovint,  s’obliden els contorns dels Països Catalans a l’hora de parlar de cultura i literatura en llengua catalana. És clar que, en els paràmetres actuals de la globalització, potser alguns esquemes clàssics, assentats en criteris geogràfics o geopolítics, han estat sobrepassats pels fluxos d’informació generats no pas per allò que tal vegada idílicament hom anomenava societat del coneixement, sinó més prompte pel que avui solem anomenar xarxes socials per simplificar. Això no trau que la contumàcia del negacionisme que persegueix ara com fa tant de temps l’anihilació de segons quins grups nacionals, s’encomane a qui se suposa que ho hauria de tenir en compte. En qualsevol cas, la pervivència atzarosa de la llengua catalana i doncs del grup nacional que aquesta llengua diferencia dels altres al llarg de l’època contemporània ha donat lloc al fenomen de l’Alguer catalanoparlant, una realitat que a hores d’ara segurament tan sols compta per al pancatalanisme cultural que continua militant en la vella idea fusteriana dels Països Catalans. Vet-ho aquí.

Joan-Elies Adell, l’editorial Saldonar i l’algueresisme van donar a llum el 2013 La Tercera Illa, una antologia poètica dels poetes algueresos contemporanis. El subtítol resa “Poesia catalana de l’Alguer (1945-2013)”. Continua llegint

Anuncis

Els àngels de Sóar

D’entrada, Els àngels de Sòar no és una lectura que es puga enllestir en un tres i no res, ja que les 774 pàgines de text repartit en vuit parts i un epíleg, cadascuna de les quals amb altres tantes seqüències, dona per passar un temps de dedicació a la temàtica que tracta.

Jordi Pijoan-López no s’hi va posar per poc a l’hora d’escriure aquesta novel·la de plantejament negre que al llarg de l’acció evoluciona cap a les aventures passant per molt diversos entremigs que permeten fondejar en matèries ben diverses que giren al voltant de la propagació de la síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA) la segona meitat del segle XX. La novel·la encara aquesta temàtica de front i a fons i el novel·lista se serveix de la teoria de la conspiració per bastir una acció trepidant, destrellatada en segons quins passatges, increïble en altres, esborronadora, desconcertant, que fa trontollar les certeses que el lector podia tenir sobre la temàtica que tracta. Un plantejament que porta a pensar, ja avançada l’acció, en el nivell d’ignoràcia pròpia i en la capacitat inusitada, desfermada, dels poders d’abast mundial per infiltrar-se en la vida de la gent per aprofitar-se’n d’una manera que la novel·la dona a entendre mitjançant una història de ficció, però que no fa més que demostrar-nos com desconeixem la dinàmica que mou els mecanismes del poder i les raons de fons que la dominen.  Continua llegint

Versos contra la violència

Els dies 7 i 8 d’octubre de 2017 van tenir lloc a Sant Carles de la Ràpita i Roquetes respectivament els dos primers actes de “Versos contra la violència”, una iniciativa relacionada amb el col·lectiu diLLUMS d’Arts al Forn, que s’aplega a Tortosa mensualment i està constituït sobretot per gent de la lletra escrita. Aquests actes volien ser una resposta des de la creació artística a les agressions que van tenir lloc en aquests pobles l’1O, el dia del referèndum d’autodeterminació, per part de la Guàrdia Civil, i van consistir en la lectura pública de creacions poètiques.

Aquests actes van donar lloc a un moviment que es va anar estenent com una taca d’oli per altres pobles i ciutats de les Terres de l’Ebre i de més enllà, en què es mostrava la solidaritat amb les víctimes de la violència de l’1O. A finals de 2017 va aparèixer la iniciativa de convertir tots aquells versos contra la violència en un llibre. En aquell moment, vaig rebre la invitació de Jesús M. Tibau, un dels impulsors de la iniciativa, per aportar el meu escrit al volum. Continua llegint

Maleses

Arriba un punt que ja n’hi ha prou. Prou de seguir esdeveniments als mitjans de comunicació. Prou de seguir aquests mateixos esdeveniments i les argumentacions  i comentaris i respostes a les xarxes socials. Prou de prendre paciència amb el que està passant a Catalunya i a Espanya pel que fa a la política i als drets de les persones. I sobretot prou de repressió i d’autoritarisme per resoldre els conflictes. Ens pensàvem que després de dècades de democràcia vivíem en un país on les regles de l’estat de dret tenien una validesa universal i hem vist que no. Que l’ús de la força per part de l’estat continua sent la metodologia més efectiva que té per afrontar les situacions que percep com una amenaça al manteniment del statu quo. Que aquesta manera de fer compta amb els mitjans necessaris, ajustats a dret o no, per revertir les decisions democràtiques: el recurs contra l’estatut del 2006, l’ús indiscriminat de la força, la intercepció de les comunicacions sense ordre judicial, l’espionatge, l’extralimitació en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola (CE) i l’empresonament de representants polítics a partir d’argumentacions delirants per sostenir acusacions irreals. La vella ramalada del despotisme borbònic original revifa quan el seu negoci se’n pot anar en orris per la voluntat popular. Continua llegint

Lectura en digital



 Presentació

Les paraules que segueixen formen part de l’aportació feta al Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana organitzat per l’AELC els passat 1 i 2 de desembre a Fabra i Coats, a Barcelona. En el marc de la taula de treball de dedicada a “Nous canals? Nous públics? El món digital i la web 2.0″, vaig participar-hi parlant de la lectura en digital. La tria de la temàtica venia determinada per haver participat, al 2012, en l’elaboració de Lectura en digital, número de la col·lecció TAC  del Departament d’Ensenyament. Aquella primera aproximació, que ha anat donant algun altre fruit, va servir per actualitzar coneixements sobre la lectura en temps de revolució digital.

Introducció

Llegir en temps de la revolució digital és una qüestió que d’entrada sembla interessant a qui es dedica a escriure. També a qui es dedica a ensenyar a llegir i a educar el gust per la lectura. D’entrada, dos aspectes criden l’atenció en relació a la lectura en aquest context, si entenem el concepte lectura en el sentit més genèric de l’expressió: com a acció de llegir tot el que es posa a la vista. En primer lloc, interessa saber quin impacte té la digitalització en la lectura com a activitat. Més específicament, en la lectura literària. En segon lloc, sembla lògic pensar que en les condicions per a la lectura creades per la digitalització hi han aparegut nous perfils de lector, lectors i lectores que no responen a les mateixes característiques pròpies de la lectura en paper.

Si ens fixem a la relació establerta entre la digitalització i el fet de llegir en general i de llegir literatura en particular, podem detectar alguns comportaments que venen al cas del que volem tractar. En realitat, ja fa temps que el llibre electrònic és una realitat si bé no s’ha produït aquell canvi tecnològic que augurava que en un temps relativament curt el llibre de paper desapareixeria en favor seu. El llibre en paper persisteix i més aviat es pot parlar d’una certa resistència al suport electrònic. Hi ha motius de caire econòmic que fan pensar que el llibre electrònic no convé a segons quins actors i també es pot pensar que el rebuig a la digitalització de la lectura és, en realitat, simple rebuig a la lectura. No cal recórrer als índexs que descriuen aquest hàbit cultural per saber que, al nostre país, es llegeix poc i encara menys es llegeix literatura. Un segon comportament és el de la incorporació a la digitalització. Es tracta de la familiarització amb el suport electrònic que va començar amb l’ordinador de sobretaula i avui es concentra en el mòbil com a dispositiu. Això passant pel lector electrònic i la tauleta com a dispositius aptes per al pas del paper a la pantalla. Finalment, podem fer referència a qui ha crescut en aquest ecosistema de la digitalització, el té interioritzat com a propi i pot tenir la consideració de practicant de la lectura en pantalles. Cadascun d’aquests perfils manté una relació diferent amb la lectura en pantalles. Continua llegint

La ballarina de Berlín

El dia que vaig a la nova llibreria Dòria de Mataró a presentar La filla del drapaire de Pep Bertran, després dels oficis reglamentaris de la cosa, faig un cop d’ull als llibres que hi ha a la venda i compro La ballarina de Berlín de Joan Daniel Bezsonoff. La tria, feta entre tants altres títols abellidors, respon a una meua decantació per la literatura que es fa malgrat o fins i tot en contra dels èxits editorials i tot el rotllo publicitari que envolta el mercat del llibre. Això, en català, és a menor escala, però passa exactament el mateix que en el mercat en castellà. Si pots vendre per al gran públic, qui te’n fa estar? Sobretot si et creus que escrivint (de tot) pots arribar a final de mes. No cal explicar que la majoria de qui escriu en català es troba en una situació ben altra. I si és al Rosselló encara més, perquè la indiferència és doblada.

Si des del punt de vista de l’escriptura la cosa està així, des del punt de vista de lector la cosa ja entra en un univers fosc en què l’única guia digna de ser tinguda en compte és llegir el que em dona la gana, el que em ve de gust. I no fer cas del que es digui ni aquí ni allà, i encara menys el que mostra la publicitat.  Fugiu de la propaganda si voleu llegir alguna cosa que valga la pena. L’únic criteri vàlid és el gust propi i personal. No cal preocupar-se pel que no es coneix. Valorem allò que coneixem.

Dit això, la solvència narrativa de Joan Daniel Bezsonoff està més que contrastada. Hauria de ser lectura obligada en el grau de llengua i literatura catalanes, com a mínim, perquè els estudiants universitaris prenguessen consciència del jardí on s’estan posant i quin són els reptes de la seua dedicació, si és que s’hi acaben dedicant. I no vull dir dedicar-se a escriure, sinó a la llengua catalana. Continua llegint

El nostre determini

L’1O a Sant Carles de la Ràpita. Foto: aguaita.cat

Em costa molt fer proclames de res en concret, per més genèriques que siguen. Els grans principis de la humanitat, tot allò que conforma el paradigma de com hauríem de ser els humans, veiem que  a l’hora de la realitat s’adapta amb moltes falles, molt desigualment segons el lloc, el moment i el grup de gent a qui afecta. Però quan et toca de prop, quan ets tu qui s’ho troba de cara, és impossible inhibir-te’n. Ho he intentat durant els darrers mesos. Contenir les expressions i les emocions, no deixar-me arrossegar pels esdeveniments, no distraure-m’hi excessivament. I no he pogut. Perquè quan ets enmig la rambla o la riera i, com diria el poeta, baixa la desbocada força dels cavalls, et trobes concernit, els fets t’apel·len ineludiblement.  Continua llegint