La cuina de Traiguera

20130817-012214.jpg

Demà fem la presentació del llibre La cuina de Traiguera, número 9 de la col·lecció La Teca, d’Onada Edicions, de Benicarló, al centre cultural Pere Labèrnia de Traiguera, lo meu poble. Com solc fer en ocasió d’actes d’aquestes característiques, escric aquestes notes al blog per aclarir-me i preparar les idees que exposaré en el torn corresponent de paraula.
El llibre és una proposta de l’editor, Miquel Àngel Pradilla, de Rossell, adreçada al restaurador traiguerí Rafael Gauxachs i a mi mateix, a partir d’una idea de Juanjo Roda, xef vinarossenc director de la col·lecció La Teca. Vaig conèixer personalment Juanjo Roda a la fira del llibre de Vinaròs, al 2011. En aquella ocasió, ell presentava La cuina del mercat de Vinaròs, i en vaig ser receptor d’un exemplar en la meua qualitat d’autor d’Un riu de crims, que presentava a la fira juntament amb altres coautors. Vam parlar de la possibilitat de fer un llibre de cuina de Traiguera i vaig suggerir la idea de col·laborar amb Rafa, el restaurador de Traiguera per tradició familiar i excel·lència. Amb ell ens coneixem de xiquets.
L’escriptura de La Font de la Salut (Saldonar, 2011) va acabar d’apropar-me a ell i al seu restaurant de la Casa dels Capellans, al santuari de Traiguera. L’experiència personal que tinc d’aquest espai únic del Maestrat i la col·laboració amb Rafa, que ja es va concretar en un itinerari literari del llibre pel santuari, que va acabar amb un sopar al pati del restaurant el 8 de setembre de 2012, han ocupat bona part de les meues dedicacions literàries recents. De manera que col·laborar amb ell en aquest projecte ha estat per a mi un privilegi i, tal com vam dir-nos una de les primeres vegades que en vam parlar a la Casa dels Capellans, un regal que la vida ens ha oferit. Continua llegint

La Font de la Salut

portadafontAquesta setmana ha sortit a la venda La Font de la Salut. com que en sóc l’autor, n’hauré de dir alguna cosa en aquest bloc, que tinc una mica abandonat entre unes coses i altres pràcticament des de l’estiu, tot i que hi he anat afegint alguns articles escadussers. Les coses unes i altres són, a més de la promoció del llibre, unes correccions inacabables que són com picar pedra a la pedrera; la lectura de La Pastora, del monte al mito, un llibre a cavall entre el periodisme i la història, que parla del meu tema recurrent dels maquis; la presentació d’una comunicació al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa, titulada “Els expedients de responsabilitats polítiques de Traiguera”, feliçment presentada aquest divendres 25; l’escriptura d’un relat per a un llibre col·lectiu de l’associació El Pont, que per a més inri coordino; i altres tantes tasques de manteniment de blocs i bloquets.

Ho diré amb tota sinceritat i així cadascú ja sap a què atenir-se. Facebook és pareix una xarxa social per a l’expansió de la personalitat. Certament es pot utilitzar d’aquesta manera i és emocionant deixar-se portar per les publicacions de les amistats i per les pròpies. Però sobretot és una màquina perfecta de difusió d’idees, iniciatives i complicitats. Continua llegint

Escola de vol

Fa algun temps que he començat a impartir a l’escola domèstica unes classes parentals sobre vol. El niu, a les criatures, comença a quedar-se’ls petit i un dia o altre els coses aniran a més. Per això els dono unes quantes instruccions senzilles per saber volar amb garanties de seguretat. Volar és senzill. Convé estar atent al moment en què un somni qualsevol ens en dóna l’oportunitat. Si es presenta, no es pot deixar escapar l’ocasió. No hi ha res comparable a somniar que voles. Vull dir quan somnies que el teu cos vola sense més. T’enlaires com una ploma portada pel vent i ets lleuger. El món real, el món que vius, se t’apareix als peus. És una sensació indescriptible.

En moments de somni com aquests, cal actuar amb voluntat. Al capdavall, la voluntat és una facultat irracional de la persona com ho és somniar. Per això, dins del somni, cal mirar de conduir el que et passa. No hi ha cap metodologia per aconseguir-ho, ni cap seguretat de fer-ho. Però, com tot a la vida, s’ha d’intentar. I volar sense ales com fan els ocells: enlairar-se en llibertat i deixar-se caure en picat. I llavors aterrar suaument. Prova-ho.

[Escrit arran del 173è joc literari del bloc tens un racó dalt del món]

Assumiràs la veu d’Estellés

Alt voltatge poètic aquest vespre-nit de divendres a l’IES Joan Coromines de Benicarló, que organitza per sisena vegada un esdeveniment poètic que, pel que es veu ha anat creixent fins a transformar-se en jornades perquè tots els actes no caben en un sol dia. Avui, inauguració a càrrec del professor Vicent Pitarch en representació de l’Institut d’Estudis Catalans i conferències gairebé de comentari de text amb poemes incorporats, a càrrec de Dominic Keown i Vicent Salvador. Això i més per homenatjar Vicent Andrés Estellés en el 25è aniversari de la visita del poeta a la ciutat del Baix Maestrat. Continua llegint

Xivert

Vaig al castell de Xivert perquè per alguna banda s’ha de començar a fer el que ve de gust i el temps disposa de calaixos, talment a la manera de Dalí, per propiciar visites extremes com ara aquesta.

Arribar-hi no és gens difícil, avui: està ben indicat i el camí és accessible. al trànsit rodat. A dalt, el visitant fa cap a l’aventura arqueològica de les desferreres del passat medieval. Unes quantes obres de condicionament fan accessible el lloc i li confereixen uns mínims de decència. Al Nord valencià, tret del castell de Peníscola, que és un decorat impagable per al turisme, tota la resta de monuments d’aquesta mena malviu en l’abandonament rònec des de fa molt de temps, si no ha desaparegut. És el cas de Xivert, pràcticament des del seu abandonament com a fortalesa estratègica, al segle XVII. Continua llegint