Assumiràs la veu d’Estellés

Alt voltatge poètic aquest vespre-nit de divendres a l’IES Joan Coromines de Benicarló, que organitza per sisena vegada un esdeveniment poètic que, pel que es veu ha anat creixent fins a transformar-se en jornades perquè tots els actes no caben en un sol dia. Avui, inauguració a càrrec del professor Vicent Pitarch en representació de l’Institut d’Estudis Catalans i conferències gairebé de comentari de text amb poemes incorporats, a càrrec de Dominic Keown i Vicent Salvador. Això i més per homenatjar Vicent Andrés Estellés en el 25è aniversari de la visita del poeta a la ciutat del Baix Maestrat.

Abans, s’havia inaugurat una exposició sobre el poeta de Burjassot al MUCBE, pràcticament al terrat, un espai de clares reminiscències en la seua poètica, i Isabel-Clara Simó ha parlat sobre “L’home Estellés” arran de la presentació del seu llibre Homes.

Després, taula rodona amb Josep Igual, jo mateix, Josep Sanabdon i Ramon París, amb intervenció final de Vicent Salvador. Lectura abrandada de Josep Igual sobre la visita del poeta i explicació d’anècdotes i altres consideracions per part de Sanabdon i París. Per la meua part, esquematització del pensament de Glòria Mas sobre la poètica estellesiana, en diàleg permanent entre academicisme i tradició popular, oficialitat i anonimat,amargor i rebel·lia: estat i nació.

Hem seguit amb un sopar a peu dret al bar de l’institut. Un sopar de canapès tradicionals. El centre de la taula, això no obstant, plats de pimentó i albergínia escalivats, regats generosament en oli, en honor a la predilecció estellesiana per aquesta menja.

I sorpresa final amb un recital-concert de Miquel Pujadó i Olga Suàrez en què s’han acarat cançons del cantautor de Terrassa amb la lectura de poemes de Vicent Andrés. Un resultat estètic molt reeixit. Miquel Pujadó, que té una potència interpretativa que creix amb el repte estètic, ha combinat molt bé la seua música amb una recitació que hauria aplaudit el mateix poeta més que ningú. Certament, el resultat, completat per la intervenció dels músics de l’associació estellesiana Rodonors invictes, tota una declaració poètica, supera, al meu entendre, els resultats estètics de l’adaptació al teatre de la poesia d’Estellés. Si més no d’algunes adaptacions. Deu ser que la poesia del qui hauria de ser com un dia serà poeta nacional valencià no ha perdut ni un bri del seu vigor, del seu tremp sorprenent i és en la fórmula del recital que troba la seua expressió més perfecta. Perquè és que la poesia d’Estellés és un espectacle per si mateixa.

Enhorabona als organitzadors i especialment a Miquel i Olga, que han fet una actuació fantàstica, memorable com el nivell de luxe dels conferenciants.