Llibre i digital

1024px-EReading_devices

Ja fa temps que del llibre de paper se’n canten les absoltes. Hi ha personal expert en la cultura digital que explica com el suport en zeros i uns suposa un tipus de negoci molt més àgil que l’edició convencional i com el desenvolupament del llibre digital acabarà per desbaratar l’edició de paper. No dic que no, però hi ha una sèrie de circumstàncies que, al meu entendre, intervenen en aquest procés distorsionant-ne el que hauria de ser una evolució natural. I aquí entengue’s evolució com la sèrie de canvis que fan que una realitat A es convertisca en una realitat B en un termini determinat de temps. Si el termini és curt i els canvis ràpids i profunds, fins i tot es pot parlar de revolució.

Doncs, en el cas que ens ocupa, sóc de l’opinió que, si del que es tracta és que en el terreny del llibre, del suport escrit en general, s’esdevinga una transformació equiparable a la que ha tingut lloc en el terreny de la telefonia en els darrers vint anys, la cosa va per a molt llarg. És veritat que es poden comprar llibres en línia, que hi ha botigues virtuals on adquirir-ne i també llocs on trobar textos de franc o directament piratejats. Aquest fet no implica necessàriament que la facilitat en l’adquisició implique la facilitat de lectura que proporciona el llibre convencional. L’ordinador, el portàtil i fins el netbook estan pensats per treballar assegut, no per tenir entre mans. Els ebooks diguem-ne de primera generació són d’una tristesa utilitària que pot arribar a causar repulsió. Entre la tipografia d’un llibre convencional, amb les seues tapes il·lustrades i la grisor impersonal de la pantalla de l’ebook que només serveix per llegir, hi ha una diferència considerable. Continua llegint

Enric Valor i El Gust per la Lectura

Després de l’elaboració del dossier didàctic sobre Vicent Andrés Estellés per al programa El Gust per la Lectura, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que vaig portar a terme el 2007, vaig pensar que Enric Valor podria ser el següent autor valencià modern amb possibilitats d’incorporar-se al programa. Aquell any, després de prop de vint cursos de programa, un autor valencià modern s’hi feia un lloc per primera vegada. El fet era propiciat perquè una antologia seua havia estat inclosa com a lectura prescriptiva en l’assignatura de modalitat Literatura Catalana, del Batxillerat. I jo vaig acceptar d’elaborar-ne el dossier didàctic.
Després d’elaborar aquell dossier, vaig indagar les possibilitats que podria haver-hi per incorporar Enric Valor al programa, com a narrador. Vaig adquirir la seua trilogia del cicle de Cassana, editada per Tàndem i vaig llegir Sense la terra promesa, la primera d’aquestes obres, que segueixen una progressió cronològica que se centra en la primera part del segle XX. En concret, Sense la terra promesa se situa en el temps anterior a la II República. El que més va cridar-me’n l’atenció va ser el retrat d’una societat condicionada pel contenciós agrari de l’època. Continua llegint

La mestra

El llibre m’arriba per donació, procedent d’un acte d’Escola Valenciana i, com tantes altres coses de la història recent dels valencians, m’és presentat com el llibre que potser ho explica tot, d’aquesta història recent. Que explica quina ha estat la dinàmica de les coses en aquesta història recent i de quina manera l’educació ha estat part sensible, angular en aquesta història, com hi ha incidit la dinàmica de la societat i com, des de l’educació s’hi ha tractat d’incidir, fins a quin punt. Un llibre i una història que desconeixia per complet.

L’autor, Víctor Labrado, és alhora testimoni dels fets que narra i intenta adaptar-se al seguiment més estricte d’aquest testimoniatge. Va participar en primera persona en bona part dels fets narrats i complementa el seu record amb materials orals d’altres protagonistes i amb documentació de diversos tipus. Fa, doncs, una crònica dels fets. Continua llegint

Llengua, literatura i educació, i 3

Abordem ara el vessant més relacionat amb l’educació. Anteriorment ja hem fet esment de la situació general de la joventut de Catalunya quant a hàbits culturals i de la situació dels ensenyaments de la literatura en el sistema educatiu actual. Entrem, doncs, a comentar la part final de l’enunciat de la taula rodona, que planteja la incidència de la producció literària ebrenca més recent en l’escola del seu àmbit territorial. Continua llegint

Llengua, literatura i educació, 2

Al meu entendre, els escriptors ebrencs hem de basar la nostra pràctica lingüística, consistent en la creació literària, en dos principis: la creativitat i el criteri lingüístic.

Parlar de creativitat i no parlar alhora de llibertat cretaiva, és impossible. Aquesta llibertat creativa fa referència, sobretot, a l’ús del llenguatge literari, que és la matèria primera que tenim entre mans. Continua llegint

Llengua, literatura i educació

Inicio uns pocs escrits dedicats a aquesta temàtica amb l’esperança d’aclarir quatre coses per ser dites en taula rodona a les properes jornades de les lletres ebrenques, que tindran lloc els propers dies 23 i 24 a la biblioteca Sebatià Juan Arbó d’Amposta.

Tres són els conceptes a relligar i tres els punts de vista des dels quals m’hi atanso: lingüista, escriptor i educador. Dues qüestions incials per trencar el gel, recollides al tríptic de les jornades: Quin és l’estat de la llengua literària a les nostres terres? Arriba la producció literària més recent als centres educatius de la nostra demarcació? Continua llegint

Partida: entre parla i literatura

Responent a la invitació que em va fer Tomàs Camacho, escric aquestes quatre ratlles sobre la novel·la Partida (Aeditors, 2008), de la qual sóc autor, i sobre el seu model de llengua.

En bona lògica creativa, Partida és la continuació del cicle creatiu iniciat amb un llibre de contes anterior: Cròniques perdudes (Bullent, 1996). L’univers imaginari, tant pel que fa al temps com a l’espai, és el mateix en els dos llibres: la Traiguera del segle XX. Hi apareix la mateixa tipologia de personatges, amb la diferència que la caracterització correspon als trets de cada gènere, és a dir, resulta més esquemàtica i més incisiva en els contes mentre que a la novel·la la definició de trets de caràcter deixa pas a l’anàlisi psicològica. Amb petites diferències d’aquest tipus, les necessitats lingüístiques que la creació literària va plantejar-me a l’hora d’escriure aquests textos vénen a ser les mateixes. Continua llegint