Empelt

Aquest 7 de desembre es presenta Empelt en societat, a Traiguera. La publicació, que porta per subtítol Revista de lletres i humanitats del Maestrat és una iniciativa de l’associació Maestrat Viu, l’entitat editora, de la qual iniciativa em temo que sóc culpable en bona part. En conseqüència, el meu nom apareix a la pàgina de crèdits sota l’epígraf “Direcció”, encapçalant la llista de persones que participen en els comitès de redacció i científic de la publicació. Com és normal, a l’hora de preparar les quatre idees que m’han de servir per sortir del pas de la presentació, he pensat en aquest blog, que abans feia servir de manera més sovintejada, potser perquè les xarxes socials que ixen al mòbil encara no m’havien atrapat tant, i en el recurs a escriure-les-hi per ordenar-les i així, de passada, produir un text més que potser algú arribe a llegir fins ací i una miqueta més enllà.

Les muralles de Traiguera

Aquest diumenge 25 d’agost, com a final de les festes locals, el Centre Cultural Traiguerí, que publica la revista mensual Traiguera, va organitzar un dels Itineraris de les terres de cruïlla que organitzen centres d’estudis i entitats culturals del Montsià i el Maestrat. En el cas traiguerí, és aquesta entitat que s’hi va adherir. En aquesta ocasió, la proposta és de caràcter urbà i té per objectiu fer un recorregut pel casc urbà de Traiguera per mostrar el que queda de les muralles antigues i donar-les a conèixer als participants. Com a guia de l’itinerari hi intervé l’historiador Joan Ferreres, amb qui mantinc relació i amistat, sobretot des que, ara fa un temps, vaig entrevistar-lo per escriure La Font de la Salut. Així és que em decideixo a anar-hi, sobretot perquè és l’ocasió ideal per fer-li arribar un exemplar dedicat de La cuina de Traiguera. També per actualitzar els coneixements propis sobre les muralles del poble i compartir amb ell i amb els participants d’aquestes excursions estivals la passió pel patrimoni del nostre territori diguem-ne senienc. Després, l’ocasió em fa recordar el meu escrit Les murades de Traiguera, pertanyent a la sèrie “Camins de la memòria”, que van aparèixer a la mateixa revista Traiguera i més tard a VinaròsNews. Així és que em decideixo a recuperar íntegre el text i publicar-lo aquí mateix per si a ningú que hagués participat en l’itinerari li interessa ampliar la informació, molt correcta i diversa com és habitual, que va aportar Joan Ferreres durant la visita i després en la conferència que va fer al voltant de les circumstàncies històriques en què es van construir les diferents muralles de la vila.

Ara m’adono que en el moment de redactar aquell text, en què sobretot recollia informacions historiogràfiques, vaig titular-lo “murades” i no “muralles”, segurament pel fet que, pel que fa a les medievals, devia tenir la noció que sempre va tractar-se d’unes construccions més aviat modestes, com corresponia a una vila.

La cuina de Traiguera

Demà fem la presentació del llibre La cuina de Traiguera, número 9 de la col·lecció La Teca, d’Onada Edicions, de Benicarló, al centre cultural Pere Labèrnia de Traiguera, lo meu poble. Com solc fer en ocasió d’actes d’aquestes característiques, escric aquestes notes al blog per aclarir-me i preparar les idees que exposaré en el torn corresponent de paraula.
El llibre és una proposta de l’editor, Miquel Àngel Pradilla, de Rossell, adreçada al restaurador traiguerí Rafael Gauxachs i a mi mateix, a partir d’una idea de Juanjo Roda, xef vinarossenc director de la col·lecció La Teca. Vaig conèixer personalment Juanjo Roda a la fira del llibre de Vinaròs, al 2011. En aquella ocasió, ell presentava La cuina del mercat de Vinaròs, i en vaig ser receptor d’un exemplar en la meua qualitat d’autor d’Un riu de crims, que presentava a la fira juntament amb altres coautors. Vam parlar de la possibilitat de fer un llibre de cuina de Traiguera i vaig suggerir la idea de col·laborar amb Rafa, el restaurador de Traiguera per tradició familiar i excel·lència. Amb ell ens coneixem de xiquets.
L’escriptura de La Font de la Salut (Saldonar, 2011) va acabar d’apropar-me a ell i al seu restaurant de la Casa dels Capellans, al santuari de Traiguera. L’experiència personal que tinc d’aquest espai únic del Maestrat i la col·laboració amb Rafa, que ja es va concretar en un itinerari literari del llibre pel santuari, que va acabar amb un sopar al pati del restaurant el 8 de setembre de 2012, han ocupat bona part de les meues dedicacions literàries recents. De manera que col·laborar amb ell en aquest projecte ha estat per a mi un privilegi i, tal com vam dir-nos una de les primeres vegades que en vam parlar a la Casa dels Capellans, un regal que la vida ens ha oferit.

Joan Ferreres: presentació de La Font de la Salut

El passat dimecres 4 de gener, va tenir lloc al centre cultural Pere Labèrnia de Traiguera la presentació en terreny local de La Font de la Salut. L’acte va comptar amb la participació d’Ana Arnau, en el paper de presentadora; Francesc Gil, editor d’Edicions Saldonar; i Joan Ferreres i Nos, com a presentador i crític del llibre; a més de mi mateix que en sóc l’autor. Des d’aquí dono una vegada més les gràcies a tota la gent que va acudir-hi.

Joan Ferreres ha tingut la generoistat de fer-me arribar el text que va llegir per si hi volia donar publicitat. Sempre és interessant donar a conèixer els textos que serveixen per parlar, perquè amb el temps esdevenen testimoni i se’n pot fer una valoració, tant del text com del tema que tracten. Es pot llegir a continuació.

Conferència a l’església

Sí: el títol sona estrany, però és encertat. Fa uns quants dies vaig fer una conferència en una església. Va ser a Xert (Baix Masestrat) i de la mà de Patronat pro-restauració Església Vella de Xert. Aquesta gent fa 25 anys que es dediquen a la restauració de l’església antiga del poble, que va ser abandonada després de la guerra de 1936-1939 i actualment és a punt d’assolir una completa posada al dia pel que fa al patrimoni arquitectonic i artístic que representa.

Un pintor per a un poble

Ja fa molt de temps que tenia pensat aquest títol per a aquest escrit. Només em dol de l’ànima no haver acabat la meua relació amb Pere Vicent Masià tal com pertoca: acompanyant-lo en el darrer moment. Però les circumstàncies de la vida ho han impedit.