Un mar d’absències

Un mar d’absències és un llibre de la barcelonina M. Lluïsa Gascon i Prades, a qui vaig conèixer arran de les trobades de l’Ebre Negre que van tenir lloc a Vall-de-roures, de la mà d’Octavi Serret. La vinculació familiar de l’autora amb la capital del Matarranya, a on acudeix sovint, la situa en aquesta òrbita de la literatura catalana.

El llibre és una combinació de narrativa i memorialisme. L’autora pren la veu de la seua pròpia mare per relatar la peripècia familiar arran de la guerra de 1936-1939, és a dir, quan Maria Lluïsa Prades era una xiqueta. Nascuda el 1932 a Barcelona de pares de Vall-de-roures, va viure l’odissea de l’exili republicà a causa de la professió de telegrafista de son pare, el qual, fins al darrer moment, va participar com a funcionari en l’administració republicana. 

A Vall-de-roures

A la fira del llibre de Móra d’Ebre, que va tenir lloc a començaments de juny, quedo amb el llibreter Ocatvi Serret i l’editor Francesc Gil, de Saldonar, que dissabte 30 de juny anirem a Vall-de-roures a presentar La Font de la Salut. Com diria Joan Andrés Sorribes, no es tracta d’un acte cultural, sinó d’un acte comercial. Efectivament, les presentacions de llibres a can Serret són una escola perfecta per a la promoció de la cultura. Vull dir de la cultura que es compra i es ven, de la cultura que circula de boca a orella, de mostrador a tauleta de nit, que forma part de la vivència quotidiana de la gent. L’ofici assessor, venedor, engrescador d’Octavi Serret és proverbial. Amb l’especificitat que els coneixements que té de la mercaderia que té entre mans són d’una expertesa encomiable. No cal dir que, amb aquestes qualitats anfitriones, qualsevol escriptor se sent fantàsticament ben tractat. Llavors, es produeix la rara sensació de sentir-se tan ben valorat que fa pensar que escriure podria ser una dedicació professional com qualsevol altra.

Així doncs, amb Francesc Gil passem les hores del matí i migdia participant en l’espectacle de la llibreria Serret i gaudint de la conversa multitasca del llibreter.

Aigües tèrboles

Escresola és el nom del barranc afluent del Tastavins que ve de la serra de Sant Cristòfol, un racó de món del Matarranya, tocant als Ports valencians. La vall d’aquest barranc va estar humanitzat pels masos fins a mitjans del segle XX, com tants altres indrets de les comarques circumdants. L’Escresola pertany al municipi de Pena-roja de Tastavins i antigament devia ser un lloc de pas dels camins tortuosos entre els Ports, Benifassà i el Matarranya. Silvestre Hernàndez va guanyar amb Aigües tèrboles, la primera novel·la que escrivia en català, el premi Ciutat de Badalona de 2004. La narració està ambientada entre l’Escresola i Barcelona, a la segona dècada del segle XX, quan aquell espai humà vivia encara en la plenitud de les formes de vida rurals característiques dels masos.

El personatge protagonista, orfe, que es fa anomenar Oriol en escapar-se de l’orfenat de Barcelona on ha crescut, és qui conta la seua pròpia història.

Montse Castellà a la Torre del Visco: com un miracle

Dissabte a la nit fem cap a la Torre del Visco, a Fondespatla, al Matarranya, al sopar concert que ofereix l’establiment amb la participació de la cantant tortosina Montse Castellà. Resulta difícil explicar com una conjunció de factors tan rematadament fantàstics poden donar lloc a una vetllada tan excepcional, tan plena de sensacions.

A l’hotel, que pertany a la xarxa Relais Châteaux, s’hi ha d’anar expressament, ja que es troba ubicat en un lloc apartat entre Fondespatla, Vall-de-roures i la Portellada, no pas lluny del riu Tastavins.

Homenatge a Octavi Serret

Cap a 1999 havia començat a estudiar a la UOC i m’havia entrat la fal·lera d’Internet. Estava aprenent a fer pàgines web i per practicar i també per donar solta a les inquietuds literàries i culturals, per explorar en definitiva les possibilitats d’aquest nou mitjà de comunicació que és avui Internet, vaig crear la revista digital tossal. Entre altres coses, la revista, al capdavall un aplec de pàgines web més o menys ben ordenades i relacionades amb les possibilitats que oferia el que avui en diem, potser una mica despectivament, la web 1.0, donava notícia d’altres web relacionats amb la literatura i la cultura d’expressió catalana.

Ja en aquell temps recordo haver detectat la web de la llibreria Serret de Vall-de-roures i haver-ne recollit la referència en una de les pagines de la publicació. En aquell moment, era de les poques llibreries que tenia aparador a Internet.

Llebrencs

De vegades, fent broma a casa, ens hem referit als autors i autores ebrencs emprant un joc de paraules que consisteix a combinar els termes “llibres” i “ebrencs”, que prenem de la fira de Móra d’Ebre, i designar-los com a llebrencs. Al meu poble, aquest qualificatiu s’usa en sentit figurat per dir que una persona, per la manera de ser, no és ben bé de bona pasta ni categoria, sinó més aviat de poca classe, una mica rebordonida i això no obstant, indòmita, difícil de domesticar, d’esperit lliure. Ara bé, si consulteu el DCVB, us dirà que llebrenc és també un qualificatiu aplicable a les persones àgils.

En certa manera, la presentació del llibre Ebre Blook (avui me n’han arribat a casa els exemplars corresponents, enviats per l’editorial), va fer-me tornar a pensar en aquest joc lingüístic.

Ebre blook. Relats d’aigua dolça

Aquest dissabe 24 de gener es presenta a la llibreria Serret de Vall-de-roures el llibre Ebre Blook. Relats d’aigua dolça, editat per l’editorial Cossetània de Valls. Aquest llibre aplega dèsset d’autors ebrencs, que han aparegut abans al Serret Blog de la mateixa llibreria.

Al matí, els autors signarem llibres a la llibreria i a la tarda es farà la presentació oficial, a Arnes.

Serret Blog ha esdevingut l’àgora creativa de la literatura ebrenca, ja que des de fa temps és punt de reunió virtual dels escriptors de l’Ebre. Després d’inicatives com El riu que parla, llibre de relats editat en temps rècord al 2008, amb motiu de la trobada anual d’escriptors ebrencs al Matarranya, l’activista cultural que és Octavi Serret torna a donar embranzida a la literatura de les comarques centrals dels Països Catalans.

Ebre Blook inclou el relat “Una autèntica meravella“, amb el qual hi participo.

El vigilant d’horitzons i Partida a la llibreria Serret de Vall-de-roures

Dissabte 1 de novembre ens apleguem amb l’escriptor d’Aldover Valer Gisbert a la llibreria Serret de Vall-de-roures a presentar sengles llibres d’Aeditors: Partida i El vigilant d’horitzons. No hi fa res que siga el dia de Tots Sants. Si de cas, proporciona a la presentació dels dos llibres l’aura inquietant de la representació dels universos de ficció que descansen en el mite, en l’universal imaginari, ja siga de la memòria o de la fantasia, allò inesborrable que captiva la sensibilitat humana. Hi fa més que el dia siga rúfol, per bé que vaja aclarint-se després de la tempesta dels dies anteriors. A Torremiró encara queden raconades nevades i el paisatge de la vall del Tastavins refulgeix de colors matisats en aquest matí sense ombres.

La influència del paisatge

Ja es pot llegir, al Serret blog, una primera versió del conte “La influència del paisatge”, que he escrit com a contribució a la III Trobada d’autors ebrencs al Matarranya, que tindrà lloc el proper 10 d’agost entre Vall-de-roures i Fontdespala. La versió que apareixerà a l’edició que aeditors ha de fer del recull tindrà unes poques modificacions estrictament lingüístiques.

El conte és un joc de miralls entre tres personatges que necessiten donar a entendre als altres una conducta que no acaben de saber ben bé com portar en trobar-se transitòriament desubicats. En aquesta situació té lloc una conversa en què el paisatge esdevé el protagonista de la creació artística, especialment al voltant de la pintura d’oliveres i amb el contrapunt del Picasso d’Horta de Sant Joan.