Màxima discreció a l’Espai Mariola Nos de Vinaròs

Entrevista de Mariola Nos per a Canal 56

Acte de presentació de Màxima discreció

Llibre i digital

Ja fa temps que del llibre de paper se’n canten les absoltes. Hi ha personal expert en la cultura digital que explica com el suport en zeros i uns suposa un tipus de negoci molt més àgil que l’edició convencional i com el desenvolupament del llibre digital acabarà per desbaratar l’edició de paper. No dic que no, però hi ha una sèrie de circumstàncies que, al meu entendre, intervenen en aquest procés distorsionant-ne el que hauria de ser una evolució natural. I aquí entengue’s evolució com la sèrie de canvis que fan que una realitat A es convertisca en una realitat B en un termini determinat de temps. Si el termini és curt i els canvis ràpids i profunds, fins i tot es pot parlar de revolució.

Doncs, en el cas que ens ocupa, sóc de l’opinió que, si del que es tracta és que en el terreny del llibre, del suport escrit en general, s’esdevinga una transformació equiparable a la que ha tingut lloc en el terreny de la telefonia en els darrers vint anys, la cosa va per a molt llarg. És veritat que es poden comprar llibres en línia, que hi ha botigues virtuals on adquirir-ne i també llocs on trobar textos de franc o directament piratejats. Aquest fet no implica necessàriament que la facilitat en l’adquisició implique la facilitat de lectura que proporciona el llibre convencional. L’ordinador, el portàtil i fins el netbook estan pensats per treballar assegut, no per tenir entre mans. Els ebooks diguem-ne de primera generació són d’una tristesa utilitària que pot arribar a causar repulsió. Entre la tipografia d’un llibre convencional, amb les seues tapes il·lustrades i la grisor impersonal de la pantalla de l’ebook que només serveix per llegir, hi ha una diferència considerable.

A Vall-de-roures

A la fira del llibre de Móra d’Ebre, que va tenir lloc a començaments de juny, quedo amb el llibreter Ocatvi Serret i l’editor Francesc Gil, de Saldonar, que dissabte 30 de juny anirem a Vall-de-roures a presentar La Font de la Salut. Com diria Joan Andrés Sorribes, no es tracta d’un acte cultural, sinó d’un acte comercial. Efectivament, les presentacions de llibres a can Serret són una escola perfecta per a la promoció de la cultura. Vull dir de la cultura que es compra i es ven, de la cultura que circula de boca a orella, de mostrador a tauleta de nit, que forma part de la vivència quotidiana de la gent. L’ofici assessor, venedor, engrescador d’Octavi Serret és proverbial. Amb l’especificitat que els coneixements que té de la mercaderia que té entre mans són d’una expertesa encomiable. No cal dir que, amb aquestes qualitats anfitriones, qualsevol escriptor se sent fantàsticament ben tractat. Llavors, es produeix la rara sensació de sentir-se tan ben valorat que fa pensar que escriure podria ser una dedicació professional com qualsevol altra.

Així doncs, amb Francesc Gil passem les hores del matí i migdia participant en l’espectacle de la llibreria Serret i gaudint de la conversa multitasca del llibreter.

L’home és un gran faisà en el món

Llegeixo L’home és un gran faisà en el món per raons diverses. La seua autora és el premi Nobel 2009 i Joan Carles Girbés, l’editor que pedala perquè els seus títols apareguen en català. Segueixo el seu bon criteri d’editor. Que Bromera, editorial d’Alzira, siga qui publica en català de les obres de la darrera premi Nobel és un símptoma molt positiu per a l’edició en català i per al mercat que hauría de tenir. Trobo el llibre al FNAC de l’Illa de Barcelona un migdia de dissabte que treballo, mentrestant faig temps a l’hora de dinar i em decideixo a comprar-lo.

Això promet

Vespre literari a ca l’amic editor Francesc Gil, esmolant les eines per emprendre el gruix de la redacció d’un número tres de la seua col·lecció d’íntims. Saldonar és un lloc de Vinaròs i també una nova editorial de Barcelona, un projecte personal que compta amb una experiència contrastada, caracteritzada pel bon gust estètic i el rigor.  Un segell de qualitat editorial. Arranca amb dos títols a cavall d’uns quants gèneres: narrativa de reflexió, de sensibilitat poètica, d’imaginació. Un tipus de text apte per a la creativitat oberta, un gènere de literatura de la que hom somnia d’escriure alguna vegada, en què el que compta sobretot és el llenguatge i la transmissió, la comunicació d’allò personal per configurar, per assolir el que és universal.

Barnes, Moncada, l’Odissea, Cervantes i fins Armando Vericat compareixen en la conversa. Tenim un secret per explotar, una font de la salut per fer brollar i originals de bon gust penjats a la paret. Ara és qüestió de convidar a la recreació, al filtre íntim, uns personatges que ens fan viatjar en el temps, herois que emergeixen des del vas de l’oblit i un locus amoenus humanitzat fins al darrer detall.

Això promet.