Llebrencs

De vegades, fent broma a casa, ens hem referit als autors i autores ebrencs emprant un joc de paraules que consisteix a combinar els termes “llibres” i “ebrencs”, que prenem de la fira de Móra d’Ebre, i designar-los com a llebrencs. Al meu poble, aquest qualificatiu s’usa en sentit figurat per dir que una persona, per la manera de ser, no és ben bé de bona pasta ni categoria, sinó més aviat de poca classe, una mica rebordonida i això no obstant, indòmita, difícil de domesticar, d’esperit lliure. Ara bé, si consulteu el DCVB, us dirà que llebrenc és també un qualificatiu aplicable a les persones àgils.

En certa manera, la presentació del llibre Ebre Blook (avui me n’han arribat a casa els exemplars corresponents, enviats per l’editorial), va fer-me tornar a pensar en aquest joc lingüístic.

D’entrada, blook és el terme que Octavi Serret i Cossetània s’han empescat per designar aquell llibre que té el seu origen en un bloc, en aquest cas, el Serret Blog, un autèntic motor aglutinador de la creativitat literària, on els llebrencs tenim el seu punt de trobada virtual. Blook respon a la mateixa inventiva, que diria Llull, que llebrencs.

En segon lloc, fer cap a Vall-de-roures dissabte 24 de gener, en ple temporal de vent és una prova que els autors i autores assistents responen exactament a la condició de llebrenc. De fet, el Matarranya i especialment la llibreria Serret són com el nostre espai idoni: del tot perifèric territorialment i literàriament parlant respecte del panorama cultural de la llengua catalana; i això no obstant indomable, inassequible a la ventada. No debades Octavi diu que és una illa.

La jornada es va desenvolupar entre les signatures a la llibreria fins a migdia, el dinar de germanor al restaurant Gerona de Vall-de-roures, la visita a l’hotel Mas del Rei de Calaceit i l’odissea per arribar a l’acte de presentació d’Arnes.

A Arnes hi bufava aquell cerç que coneixem tan bé i la immersió en el perfil urbà d’aquella banda de la Terra Alta va ser molt interessant. L’acte de presentació del llibre va tindre la seua part de conspiració contra els elements i va resultar del tot satisfactòria, tant pels parlaments de Josep Igual i Jesús Tibau, amb aportacions conceptuals molt interessants, sàviament conduïts per Pepa Nogués, com pel bon ambient en què es va desenvolupar el conjunt de l’acte.

Dic això de les aportacions conceptuals perquè Josep Igual, que sempre em sorprèn per la lectura dels seus parlaments, tant pel contingut com pel to que empra, va fer una anàlisi rigorosa del contingut del llibre, amb observacions sobre el gènere de la narrativa breu que serveixen, al capdavall, per bastir el discurs teòric sobre la literatura ebrenca. Per la seua banda, Jesús Tibau va fer una aproximació conceptual pràcticament coincident amb el concepte de llebrenc. Ell va parlar de feres per designar la manera de fer d’alguns components del fenomen com ara el mateix Octavi Serret. I és exactament això el que ens alimenta com a col·lectiu.

En acabat, vam decidir tornar per Tortosa amb la resta de la gent d’aqueixa banda, en lloc de fer-ho per Morella, tal com havíem fet al matí. Ja de cara a casa, el vent bufava desfermat als plans de la Galera i del Bustal i travessàvem la tempesta entre el goig dels moments viscuts i la cautela que no se’ns emportés la ventada.