Fa algun temps que he començat a impartir a l’escola domèstica unes classes parentals sobre vol. El niu, a les criatures, comença a quedar-se’ls petit i un dia o altre els coses aniran a més. Per això els dono unes quantes instruccions senzilles per saber volar amb garanties de seguretat. Volar és senzill. Convé estar atent al moment en què un somni qualsevol ens en dóna l’oportunitat. Si es presenta, no es pot deixar escapar l’ocasió. No hi ha res comparable a somniar que voles. Vull dir quan somnies que el teu cos vola sense més. T’enlaires com una ploma portada pel vent i ets lleuger. El món real, el món que vius, se t’apareix als peus. És una sensació indescriptible.
En moments de somni com aquests, cal actuar amb voluntat. Al capdavall, la voluntat és una facultat irracional de la persona com ho és somniar. Per això, dins del somni, cal mirar de conduir el que et passa. No hi ha cap metodologia per aconseguir-ho, ni cap seguretat de fer-ho. Però, com tot a la vida, s’ha d’intentar. I volar sense ales com fan els ocells: enlairar-se en llibertat i deixar-se caure en picat. I llavors aterrar suaument. Prova-ho.
[Escrit arran del 173è joc literari del bloc tens un racó dalt del món]
TRITICÀRIA 
somiar i actuar; les dues coses.
Gràcies
Somiar per anar endavant.
Una escola de vol preciosa, tendra, imaginativa que m’ha agradat moltíssim poder llegir! i la imatge del quadre imponent amb els àngels!
Bon mestre aquest que ensenya a descobrir l’instint i com treure’n profit. Molt bo.