Al FNAC

Vaig al FNAC El Triangle de Barcelona a la presentció del llibre La catosfera litrària 08, en què he participat amb un escrit aparegut al bloc Ilercavònia, que recull els articles d’opinió que publica VinaròsNews. La visita dóna per a un article arregladet.

Arribo prompte i opto per anar a la llibreria. Tinc curiositat de veure si el llibre en qüestió i altres són als prestatges. En això coincideixo amb el Toni Ibañez, organitzador del sarau del llibre i dels actes associats. Ens coneixem de la presentació anterior feta a Vallromanes. És l’inventor del terme catosfera i tot i té el perfil propi del blocaire català: mitja edat o menys, entusiasta, amant de l’escriptura i la comunicació per Internet, treballador del coneixement. Ens adrecem junts a trobar el llibre, que localitzem a l’estanteria de llibres “en català”, exactament un racó de la nodrida llibreria d’aquest melic cultural de la plaça de Catalunya de Barcelona. Busco si hi ha altres llibres i hi trobo El vertigen del trapezista de Jesús Tibau. El Toni pren unes fotos i ens separem perquè vol anar a muntar la paradeta de la presentació.

Faig un volt més i m’adono que les seccions en anglès i francès són més àmplies que la dels llibres en català. Penso en els victimistes que fan campanyes a compte de la salut de les llengües que no són el castellà en aquest estat que vivim i pnso com n’és de fàcil plorar amb aquest ulls seus i quanta hipocresia s’ha de suportar estoicament. Al final acabo comprant un llibre de tècniques de fotografia i un doble CD recopilatori de l’emissora Kiss F que he trobat bé de preu, per regalar. El llibre és en castellà i al CD hi ha cançons en castellà i en anglès. I se suposa que sóc un opressor del castellà Catalunya. Deixem-ho córrer.

Doncs no. A la cafeteria, esperant que comence l’acte, dic a una cambrera “Dóna’m un sucre que no n’heu posat” i diu, amb un accent estranger: “Solo en castellano, por favor”.

A la sala fòrum de presentacions, el Toni ja té muntada la presentació digital que farà que els assistents es queden badant mentre els autors que ens hem assegut a la taula parlem. No hi ha connexió a Internet. Curiós. L’acte és un èxit i una treballadora de la casa riu a cor què vols mentre Sani Girona exposa les seues propostes agosarades sobre la catosfera literària. És un agitador cultural. M’adono, que com ell, hi predominem els professors de secundària o del que siga, i específicament els qui es dediquen a la filosofia. Atenció a la dada. Segons com, això dels blocs podria ser un moviment més sacsejant que no pareix. També hi parlen altres persones del públic, entre les quals traductors del Mozilla, de Softcatalà. Un luxe poder-los escoltar.

Quan sortim al carrer, una riuada de turistes inunden les voreres i Canaletes. En què ens estem convertint, si es pot saber? Aquesta Barcelona comença a ser demencial. Encara rai que Internet és un espai de llibertat i comunicació. I mentre això siga així, mentrestant tinguem aquest “territori mental” per fer viure la nostra llengua, no podran amb nosaltres.

Podcast de l’acte.