Radiografia de noia amb tatuatge

CobertaNecessito cobrir algunes necessitats didàctiques referents a la lectura i trobo aquest títol de Jordi Sierra i Fabra que penso que pot ser una bona proposta.  Llijo el llibre en la seua pròpia salsa, és a dir, omplint buits d’hores de guàrdia i etcètera, amb els destinataris ben presents, ben a la vora. Com que és una novel·la que compta amb versió adaptada a la lectura fàcil i, doncs, podrà servir també a estudiants amb dificultats en aquesta competència, penso que he fet una bona tria.

Però aquest no és el factor determinant. El factor determinant rau en l’argument de la novel·la, en la història que conta i en com està contada. Existeix molta literatura juvenil. De fet, la literatura juvenil és una manera d’introduir-se en la creació literària amb alguna perspectiva d’arribar a cobrar-ne drets d’autor. Com que es tracta d’un mercat dirigit, si un llibre en concret arriba a entrar en una llista de lectures obligatòries, allò ja és un èxit. Aquesta dinàmica, després de tot, forma part de la dualitat de la cultura catalanoparlant. Potser Jordi Sierra i Fabra no rebrà mai el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, però si es fa un cop d’ull a la seua trajectòria creativa es descobreix una autèntica bèstia de l’escriptura imaginativa. No tan sols això, sinó que es tracta d’un professional especialitzat a picar pedra de la bona, al peu del canó on s’administra l’únic contacte que una bona massa de gent tindrà amb la llengua catalana al llarg de la seua vida: l’educació. Un contacte, si no definitiu, sí almenys definitori, imprescindible per assegurar un coneixement que de vegades més que insuficient és directament subterrani, però que permet desactivar l’hostilitat pròpia que es dispensa a les cultures minoritzades.

Així doncs, he buscat aquesta història per fer-la llegir a estudiants que no llegeixen. És per això que valoro les característiques de Radiografia de noia amb tatutatge. Presenta uns personatges que podrien ser perfectament si no els mateixos lectors, sí persones a qui coneixen de primera mà; la història es desenvolupa en un medi urbà en què la quotidianitat està caracteritzada sobretot per uns perfils socials de classe mitjana baixa, prou preocupats per traure’s les castanyes del foc per quedar prou lluny del romanticisme suat característic de les històries d’amor juvenil; l’argument entra de ple en les característiques de la novel·la detectivesca; la novel·la presenta un llenguatge sense concessions a l’eufemisme ni la sensibleria; i finalment l’estil que empra l’autor és concís, dur, fins tallant si convé. Això de banda, es tracta d’una novel·la que entra sense manies en la crítica als models de relació social entre nois i noies, cosa que evidencia un canvi de costums, de convencions socials en marxa, un procés en què els estàndards que coneixem han deixat de tenir validesa i cal explorar, gestionar el que hi ha entre mans fent servir el cervell i amb la finalitat, sobretot, de sortir-nos-en sense prendre mal.

La protagonista de la història, la Carla, representa un perfil no marcat, que respon al que s’espera d’una jove de la seua edat: bona estudiant, lectora, guapa, que s’ha embolicat amb un galifardeu quatre anys major, en Didac, que representa el perfil ni-ni en vies d’estrellar-se. Ell ha estat empresonat per la mort d’una altra noia a ganivetades a casa del noi, en circumstàncies equívoques després d’una nit de drogues i feromones a tot drap. La Carla, malgrat les banyes, s’entesta a descobrir qui és l’assassí, convençuda que en Dídac no ha estat. D’aquesta manera, els capítols se succeeixen seguint una lògica detectivesca que porta la Carla a fer incursions en el cantó salvatge d’uns personatges juvenils que viuen entre la precarietat material i sentimental, l’aprenentatge de l’autodimini de les emocions i els excessos de les farres amb drogues incloses.

És aquest un retrat ajustat de la joventut actual? No es pot generalitzar, però de segur que hi ha alguns perfils que s’hi aproximen. Pot interessar a estudiants que no llegeixen? Està per veure, però a la vista que hi ha sectors d’aquest col·lectiu caracteritzats pel desinterès, del tot explicable, pel discurs acadèmic, ni tan sols pel discurs més o menys modulat dels mitjans de comunicació que no s’adrecen a les baixes passions amb finalitats comercials, potser no hi ha més tornes que oferir històries que s’aproximen a la realitat immediata del lector o, si més no, li permeten reflexionar-hi. Vull dir que l’ajuden a començar a fer-ho. I això ja és una iniciació a la lectura i a la conscienciació. A l’educació en definitiva.

En aquest sentit, Radiografia de noia amb tatuatge reuneix les característiques d’una obra literària punyent, d’un discurs incondicional, magistralment narrada per colpejar la sensibilitat del lector, per mesell que siga. Existeix molta literatura juvenil, deia al començament, però no tota assoleix la qualitat d’arrossegar no pas el lector avesat, sinó també el no-lector. En aquest sentit, oficis com el de Jordi Sierra i propostes realistes com la d’aquesta història permeten assajar una aplicació en què el component vivencial, experiencial del lector pot ser l’ham mitjançant el qual aquella administració de què parlem més amunt resulte d’èxit.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s