Xarxa prima

Xarxa_prima_56df1b592ad4c_235x295Amb Xarxa prima, Amàlia Roig dóna continuïtat a la seua obra narrativa, encetada amb Un viatge fora forat (2009). L’escriptora torna a prendre el seu Vinaròs natal com a escenari des d’on projectar la seua mirada a la Ilercavònia. Ho dic així perquè entre la primera obra i aquesta segona, el concepte d’Ilercavònia com a país, com a territori mental de la continuïtat entre les Terres de l’Ebre, el Matarranya, els Ports i el Maestrat pren consistència i és utilitzat per identificar el territori no tan sols literari sinó sobretot real. Aquesta delimitació d’escala humana resulta clara i contundent.

Com a Un viatge fora forat, el llibre ens presenta un personatge protagonista  i narrador interposat, que curiosament té el mateix nom, Anna, però que no és la mateixa Anna, sinó una altra. Aquest personatge interposat serveix a l’autora per bastir una veu i un canemàs argumental que proporcionen qualitat narrativa al seu discurs. Aquesta Anna també retorna des de Barcelona a Vinaròs, de la mà de la seua parella, Pere, que és de Barcelona. Anna es fa càrrec de la casa familiar, una casa modernista no lluny del mar, amb un jardí on hi ha una palmera, de la qual rep el nom i, així, quan es parla de la Palmera, es parla de la casa, que té també un paper en el fil argumental de la narració. La Palmera és el paradís particular d’Anna, el paradís dels seus orígens.

Anna i Pere van a viure a la Palmera i fan escapades per la Ilercavònia, talment com l’Anna d’Un viatge fora forat. Ho fan en companyia, sobretot de Joan i Pilar, uns amics de Vinaròs que coincideixen amb persones realment existents amigues d’Amàlia Roig, amb qui comparteixen la mateixa manera de veure i entendre el país de la Ilercavònia. El seu objectiu són els artesans. Els artesans de la Ilercavònia representen allò autèntic, la manera determinada que els indígenes tenen de viure la vida i la modernitat, una modernitat tot sovint antagònica, que opera en contra de la seua pervivència, que consisteix en l’abolició de les seues formes de vida. Els artesans, doncs, són els representants del paisatge humà autèntic de la Ilercavònia, els representants d’una manera de viure que no es correspon amb els embats de la contemporaneïtat, sinó que suposen l’adaptació de les formes de vida tradicional a les circumstàncies i els canvis que comporta el present. Cada artesà ensenya, mitjançant l’explicació del seu procés productiu, una saviesa que connecta la narradora i el lector amb la identitat dels orígens. Amb la identitat de la Ilercavònia.

Contra el que es podria pensar veient els mitjans de comunicació, l’estructura administrativa, fins i tot algunes tendències ideològiques que intervenen en la vida pública, les diferents cròniques que explica la narradora conforme la “xarxa prima” d’una mateixa manera de viure, d’entendre el pas del temps, de prendre en consideració les relacions econòmiques, de treballar. Un mateix paisatge humà distintiu d’una comunitat humana, això sí, sotmesa a unes forces centrífugues molt poderoses. En contraposició a aquesta disgregació, ve a dir la reflexió que pot extreure’s de les cròniques d’Anna, hi ha una mateixa manera d’entendre la vida que ve de molt lluny, que té orígens prehistòrics i que malgrat tot perviu en aquest sistema que el llibre anomena “xarxa prima”.

La designació prové de la xarxa que els pescadors de Vinaròs empren per pescar al tresmall, considerada la forma de pesca que proporciona el millor peix. De manera semblant, diu la narradora que la seua obra també s’organitza en forma de xarxa prima, de camins que s’entrecreuen: “Els que recorre l’escriptora, els dels artesans, els de la memòria individual, els de la memòria col·lectiva, els d’uns indrets respecte dels altres, les reflexions, les citacions, les emocions, l’arqueologia… I anar teixint cada peça fins a conformar el mosaic.” L’estructura del llibre reprodueix aquesta organització.

Els catorze capítols s’organitzen en altres tants apartats encapçalats per un epígraf, que tant poden contenir les cròniques pròpiament dites de les visites als artesans; els anomenats fragments, en què es descabdella la part més narrativa; i les notes, explicacions d’aspectes dels altres dos continguts que serveixen per fixar els conceptes entre els quals es mou la narració. Aquesta organització confereix a l’obra un marcat caràcter digressiu, en què la progressió narrativa es combina amb reflexions i explicacions al voltant de la temàtica que tracta. Els fragments sovint van acompanyats de referències temporals, per fixar el moment en què té lloc la història d’Anna i Pere, a grans trets entre 1989 i 2013, és a dir, l’actualitat. És així que Xarxa prima ofereix des d’un plantejament ficcional un viatge íntim a la Ilercavònia dels artesans, o si ho preferiu, a la realitat de la Ilercavònia, i en conseqüència ofereix una reflexió lúcida, expressada en un to poètic que travessa tota la narració. Per la combinació de realitat i ficció, doncs, com en el cas d’Un viatge fora forat, cal parlar de no-ficció o autoficció pel que fa al gènere narratiu de l’obra. Al meu entendre, s’allunya tant de la novel·la convencionalment entesa com del dietarisme pur i dur.

És clar que aquests llibres d’Amàlis Roig suposen una mirada literària i una reflexió lúcida sobre el territori, sobre la realitat social de la Ilercavònia i el lloc que ocupa en el món, als Països Catalans i en relació a l’evolució de la seua societat. Per això apareix aqueixa olivera mil·lenària a la portada, perquè és la imatge, la metàfora perfecta d’una vigorositat antiquíssima que anem redescobrint als nostres dies. La nota poètica de la referència a Joan Vinyoli: “Tot seria senzill però solemne” completa aquesta visió literària indispensable per als amants de la nostra terra.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s